dijous, de gener 24, 2008

Colors de la pàtria antiga

De ma terra llunya, l¹Alguer,
naix el sol que va cap a ponent,
a calentar el cor dels meus germans
de la nostra gran pàtria catalana.
Sol que navegues sobre ondes
Escumetjants i sorolloses
Fes arribar el meu crit d'esperança:
Un dia tots unirem les mans
Per ballar una gran sardana sobre la mar:
llavors, al bell mig, esclataran com roses,
grogues i vermelles, homens i dones de tots
els pobles, de totes les ciutats i aixecarem junts
la nostra senyera, símbol de vida, de pau
i de llibertat.
Sobre el penó
del gran portal reial
encara avui onetjen altes i austeres
les quatre barres del meu petit país,
dominant el temps que passa
inexorable, perquè la nostra fe
i la nostra història, mai moriran!

Un païs i una llengua desconeguda

L’estada de dos mesos d’aqueix estiu, a tots los països de domini lingüístic català, m’ha fet comprendre de quant los catalanoparlants no coneixien la realitat del meu país “l’Alguer”. Durant l’estudi de llengua i cultura catalana, he coneixut centenars de persones, de tots els nivells lingüístics culturals i, social, me desplau diure que, les coneixences dels catalans estan encara molt baixes.
Jo, al llong període no estava sol estudiant, me fent divulgació del meu país, això a causa dels catalans. A voltes, als oficis, botigues, bars, bitlleteries, a los carrers, me barallava a me los catalans quan pregundava una qualsevol cosa, no perquè lo volia, d'una manera o l’altre venia constret, la gent inconscientement estava enfadada, tinc molta estima dels catalans, i també jo só un català “estranger”, lo tot és, que no parl castellà, entenc sol poques paraules, que semblen a l’italià o al català, un català que no parla lo castellà per ellos és impossible, me responeven sempre en castella, això pel meu accent i color de la pell, só passat per vuit voltes brasilers, sis portuguès, quatre italià, tres moro, dos mexicà, una volta hondureny, veneçolà, Francès i, català de la Catalunya nord, tots dieven que no era possible no saber lo castellà, donava totes les explicacions, molts continuaven a s'entendre presos pel cul, quan pregundava explicacions damunt de les paraules castellanes, encara pitjor, en canvi si u corprenia de ahont venia, me submergia de pregundes, i estava perplex de tendre l’ocasió de parlar per la primera volta amb un català de l’Alguer.

La Catalunya més Profunda

Muntant i davallant Pels països de domini lingüístic català, sóc entrat on està la llengua i cultura més profunda i aquella oficial, el meu judici és sempre el mateix “perquè no parleu en català?” quin problema hi ha si vós parlen un català, amb divers accent? Molts amics em deien “veuràs que, al meu poble tots et parlaran en català”. La tendència és al castellà amb un desconegut o un estranger “català”com mi. A Alcanar vaig a preguntar una cosa en un bar i, em responen en castella, li dic “en català, que no l’entenc” la resposta “és el mateix en català” la senyora s’era enfadada de la contesta, no volia donar-li explicacions d'on era, ella parlava amb tots en català! A Masdenverge en una carnisseria, igualment, però vaig a donar-les les explicacions, penso que no m’han cregut, a Artà el mateix, a Andorra Canillo, pitjor encara, sol en un negoci e trobat un andorrà al 100% d'ideologies catalanes, a Gironella, Alella, Figueres, Xatixa, Soldeu, Andorra la Vella, Encamp, Pollença, Alcoi, Benasau, Billeneta, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, i tants pobles que vaig visitar, ídem, a l’illa de Sa Dragonera a Mallorca, jo i Serban un romanès, havem tingut una baralla amb un grup de turistes catalans, ens parlen en castellà, nos havien contestat una prohibició del parc, nosaltres no sabien res! La historia és sempre la mateixa, nosaltres amb l’accent de català molt estrany, jo contestava de parlar-me en català, perquè no el comprenia, per ells no era possible que no sabéssi el castellà “ parles en català i no saps el castellà?" " no el sé!” “d'on ets?” “des de la Catalunya més llunyana i estrangera” “ets de la Catalunya nord?” “no! Encara més llunyana” “ si no ets de la Catalunya nord com és possible un català amb el tou accent?” estaven malament enfadats i, la guia era encara més perplexa de la resposta! nos sem anats, perquè la baralla estava degenerant, pensaven que els estaven prenent pel cul, 40 minuts desprès, no sem retrobats, al far antic de l’illa, la guia, de lluny em diu “tu ets de l’Alguer!” “com fas a creure això?” “no he, parlat i n’hi vist mai un alguerès, no comprenia be d'on eres, sóc anat per exclusió, i restava sol l’Alguer, a l’inici pensava de la Catalunya nord, però l’accent és divers del teu i creieva que eres un sud-americà” “ m’el diuen tots, és pel color de la meva pell i l’accent” desprès els enfadats, han fet amistat amb nosaltres, xerrant sobre la defensa de la llengua, han trobat la persona justa!. No vull generalitzar, però en aquest cas menester fer-lo, de nord a sud de est a oest, aquesta és la Catalunya més profunda!

El medi ambient català


Punt dolent d'una societat que creixi ràpidament, on no hi ha temps per pensar aquestes coses, on l’interès comercial va més fort d’aquell ambiental, la culpa és de qui te dels interessos? culpa dels polítics? culpa vostra això és segur! No podeu diure que és sol dels! Qui els van votar? No feu com fan a l’Alguer, quan un polític dolent va al poder amb la majoria dels vots de la ciutat i, vas a preguntar qui l`ha votat, tothom diuen (jo no l’he votat!).
Quan viatge pels països de domini lingüístic català, veig vandalisme absurd no sol ambiental, també arquitectòniques! Pels ferrocarrils, per les autopistes, pels vaixells, la cosa no canvia, l’ambient és derrotat! Quan vaig amb el tren, de Girona fins a Xatixa, trobo les coses més absurdes, el tren passa a deu metres de les platges i, a sota les persones fent el bany! endemés l’autopista! Construccions de cada part! Quin menester hi havia de fer això a la vora del mar? a sota de Tarragona totes les vegades veig un ou gegant de ciment atacat al mar, no sabia que era, i vaig enformar-me “una central nuclear!” oi! Un dia en bicicleta, anant al poble d'una amiga, a Alcanar, des de Masdenverge, passant de Sant Carles de la Ràpita, la carretera em portava sempre més a dalt en un magnífic mirador, es veia tot el delta de l’Ebre, pedalant m’acostava a l’altra part del mar a prop de les cases d’Alcanar, entenia de molt lluny, un fort soroll,” que serà això?” a poc a poc veia una estructura gegant i canonades enormes i, a sota un altre ou! Ple de ciment! Eixirà un pollet una mica dur i verd! Al davant, el port industrial enmig de la platja, i, la gent fent el bany! el soroll em prenia el cervell! Com és possible això? El pregunto a vosaltres! Altres coses, a Benidorm, perquè imitar els americans? Tots aquells edificis, la ciutat és més bella?. Visitant Palma, vaig en un petit fort al davant del port, a dins hi havia un museu molt modern en ciment armat recolzat a l’estructura antiga! I això? Fora matat qui l'ha projectat i qui l’ha ordenat! que hi fa allí?. A Artà els carrers del casc antic son tots en asfalt! No hi havien altres remeis?. Navegant en vaixell des del torrent Pareis per molts quilòmetres fins en un port que no record el nom, construccions sobre els penya-segats de bellesa única, qui te les cases allí, des de la cambra de dormir poden llançar la llença i pescar, així el mateix de les parts de l’illa de Sa Dragonera! no és possible!. A Esparreguera, entre pocs anys no hi haurà més el casc antic, perquè eliminen les cases antigues per fer-les noves, desprès la historia del poble on va? Perquè eliminar el passat?. A Tortosa hi ha de l’increïble, el casc antic és una meravella única, però hi ha un problema, pareix que siguin passats els americans a bombejar! Creieva d’estar a Iraq o a l’Alguer des del 1945 quan és estada bombejada dels americans! Sempre ells! Palaus derrotats i caiguts de cada part, em van diure que l’ajuntament prefereix fer-los caure i construir-los nous!!! I aquesta teoria d'on és? No sóc un arquitecte, però els edificis es poden recuperar sense problemes! allí enmig, trobo un edifici modernissim del servei, crec que era la biblioteca! Que hi fa? Aquest contrast arquitectònic com a Palma!A Andorra, el desenvolupament urbanístic espanta, perquè el lloc es molt petit i, més ni està, més ne posi! Les parts antigues i velles, son mesclades! També si tenen regles molt dures, el dan està ja fet!
Les meves critiques son constructiues, i menester reflexionar no poc, molt! Visc en una illa que és un paredis, on encara la majoria de la costa és verge, i no és pot construir a dos quilomètrics de la costa, les lleis estan a controlar tot, els palaus que tenen ja 50 anys no es poden eliminar i ni modificar! també nosaltres tenim els nostres problemes, no absurdes com els vostres! Tenim problemes amb els sanatoris sobre les construccions abusives, punt dolent de l’ambient. Culpa de l’estat, el fa per encaixar diners de les multes!

L’altra Barcelona

La més a dalt. Una amiga em porta a veure la seva Barcelona, li explicava la ciutat, de com la veia jo, internacional i turística amb pocs catalans i que parlen en castellà, ella deia que era sol una part de la ciutat així , em porta a visitar el barrí de Gracià, on la vida és deferent i no individualista com la turística, així com un poble petit, tots és coneixen i son amics, és viu a fora dels portals i, pels carrers es parlen en català, que tant ve recercat de les persones que volen parlar, les botigues no donen l’aire d’estar a una metròpoli, perquè allí no és, crec que sigui millor així, la vida és a mesura d’home, els nens juguen sense problema i por pels petits i estrets carrers, “així com feia jo quan era un “minyonet” a dins de l’Alguer vella, on vaig a neixer i creixeir enmig de la llengua i cultura catalana, que port sempre a dins de mi”, encreuats com un laberint, no corre ningú, perquè la vida és ferma per ells no pels turistes, preguntes una qualsevol cosa i et responen amb un somriure, perquè estàs parlant amb una persona! L’Esther em porta pel barrí dels gitans catalans, em recompte la seva historia, era fascinat, no sabia res d’ells ni de l’existència, es reconeixien de la manera de ser gitans, bella gent i molta educada, la cosa més particular, la parlada, un català molt clar, el més maco que entès.
Un dia aviat tornaré a l’altra Barcelona.

La llengua mia

Està a cada part de tots los països Catalans illes Balears i país Valencià. Si un qualsevol catalanoparlant es pregonda, l’alguerès qui idioma és? De ontí ve? Hi ha poc de sa esballar! L’origen és de cada part del domini lingüístic català, també si no vós agrada! Vaig a verificar de persona aqueix fet, a tots los països (pobles) i ciutats. A un montó d'ocasions, a me los contactes que he tangut, comprovava la presència de la llengua mia, jo no m’ha creieva així tant, les persones que he coneixut, me dieven sovint (també mosaltros diem així ), també si és l’idioma mes arcaic de tots, existeix encara a la parla catalana, més de Mallorca, ahont he trobat la majoria de les paraules, mosaltros fem ús de les formes més o manco del 1600 i també encara més antigues i, també modernes. un dia, llegint “TIRANT LO BLANC” estava perplex “això és alguerès!”.
Les comprovacions que he trobat, me fa pensar que, la llengua no és malalta com diuen los catalans i, los algueresos, això també a causa dels catalans centralistes, que posen i, se posen al cap, si no és com la diuen ellos, la paraula no és català! com també un montó de periodistes que mai han posat peu a l’Alguer i, diuen que no han trobat qui parla o no és català lo que sa parla. Veniu i ne raonem!

El castellà una llengua estrangera

A Masdenverge, un matí com un altre, vaig a esmorzar en un Bar a sota de can Rosquilles on estava allotjat, mentrestant prenia un cafè enmig de molts treballadors sud-americans, mirava el noticiari en castellà, no recordo de quin televisió, hi havia una frase que corria a la pantalla i no comprenia en particular una paraula, li pregunto al cambrer, un noi bastant jove, que volia dir, “perdona que vol diure aquella paraula?”
“mira, no sé que vol diure, és que el castellà el parl molt poc i no l’entenc be!” no sabia si era sincer, o era un refús a la pregunta, però una cosa és segura, de com els joves comencen a prendre el castellà com una llengua estrangera, que sigui l’inici del procés de les polítiques lingüístiques? i aquest és un resultat de l’imposició? Creieu que sigui millor saber dues llengües o una? Jo crec que sigui millor dues, però si una d’aquestes ve imposta per treure la teva identitat, aleshores és millor una, la teva!

dimarts, de gener 22, 2008

El català una llengua internacional

Al meu estudi, estava junt amb estudiants i estudiantes estrangers/es de cada nacionalitat, des de la Rússia a l’Argentina de l’Iran a l’Anglaterra, no feien ús de l’anglès, no m’ha creieva de parlar la meva llengua amb ells, jo català d'una petita i perduda ciutat al centre de la mediterrània. El català no és una llengua tancada entre els sou confins, és internacional més d’aquell que penseu, ve ensenyada a les més grans capitals i universitats del mon, penso de ser també el primer alguerès de llengua catalana a provar aquesta emoció, i de tots els catalans, perquè l’estudi és sols per estudiants estrangers, jo resulto un estudiant estranger també si sóc de l’Alguer. Entendre els estudiants parlant català, era una cosa única i estranya, però molt maca, aquelles cares blanques de tot arreu que et parlen, no hi havien murs lingüístics al meu davant, em feien entendre internacional amb la llengua del meu “petit país l’Alguer”.

A La Conquesta De La Catalunya

De cada raça!
Vuit brasilers, sis portuguesos, quatre italians, tres moros, dos mexicans, un hondureny, un veneçolà, un Francès, un català de la Catalunya Nord, per dos mesos conquisten tots els països catalans i el país Valencià!.
Ells, estudiants de català, del centre de normalització lingüística Omnium Cultural de L’Alguer, són treballadors immigrats a la maca ciutat Catalana d’Itàlia, que es troba a l’illa de Sardenya, i la coincidència que van estudiar català al mateix centre! Quina casualitat!
Quina gana d’estudiar!
Van partir des de L’Alguer el disset de juliol de 2007, havien guanyat dues beques d’estudis, les matricules del Sisè Campus Universitari “Mallorca - Andorra” i també la dinovena Jornades Culturals de”Gironella i Masdenverge”.
Van partir dies abans per passar uns dies de vacances a Billeneta i a Benasau, pobles del professor de català, que estan a prop de Cocentaina i Alcoi a la província d'Alacant.
Atenció als castells!
De fet, L’any abans tenien fer les dues mateixes matricules, però en una excursió al castell de Guadalest, pel carrer havien hagut un accident i s’havien trencat tothom les cames, i com animals els van ingressar a L’hospital, La Verge dels Lliris d’Alcoi, quina tragèdia!
Aneu a peu!
Amb el vol de L’Alguer, partin a Girona i en tren de la Renfe, fins a Xàtiva, els trens catalans són més cars del foc! Com és possibles que costin més de L’avió? Encara no el comprenc bé! Potser els auriculars que passen per escoltar la musica de la radio o mirar la pel·lícula més vella de Noè! En un tren així modern? o costa mirar les belles hostesses que hi havia a dins? Bhhhaaaaa!!!!! Coses catalanes!!!!!
Agafar-Vós les banyes!
Arribats a Xàtiva, poble maco i ric de cultura on diuen que la gent és cremada al cap! Joaquim els porta a visitar el casc antic i el castell! Ostres tots comencen a tocar-se les parts baixes! Però ells tenien una protecció per la mala sort! Un amic dels, el Marcel de L’Alguer, va donar de les banyes de cabra a cadascú per la bona sort! hi ha moltes dubtes sobre la procedència de les banyes! Els homes a L’Alguer les tenien trencades!
Mentrestant estaven als dos pobles, es relaxaven a les piscines, fent els turistes, no estudiants! Un dia, Joaquim els porta a les proves de la festa dels moros i cristians de Cocentaina, van espantar-se dels nombrosos grups i persones en una població de 10.000 habitants! Cada agrupació tenia un centenar de persones. L’aire de festa estava molt forta, les agrupacions davallaven del dalt del carrer Major a distancia de cinc minuts un de L’altre, la població estava a les voreres on hi havia bars i restaurants, tots seguts i mirant L’espectacle.
Beure fa mal!
Es notava, que hi havia persones amb puals grans i que anaven a donar de beure als participants, tots tenien el cigarro en boca i la beguda en mans i la cara vermella com el corall! Dones, homes, noies i nois,! Joaquim informa de la beguda, que es diu mentida, menester acostumar-se per beur-la, dóna problemes de panxa i al cap! la curiositat va més del límit, la beuen i pel poc mourien! allí la bevien també xicots i xicotes de poc nades, vells, dones embarassades, gossos, ocells en gàbia i els cavalls que participaven a la davallada! I faltaven els arbres, aquells no! O perdien les folles! La festa va agradar molt a part la intoxicació de la mentida!
Comença l’adventura
Acabat les vacances als pobles de Joaquim, parteixen per L’aventura d’estudis a L’illa de Mallorca a Artà. El dia 26 de juliol a l’aeroport de Barcelona, van sempre mirant si reeixien a reconèixer els estudiants del Campus, ni havien dues que daven la impressió de ser estudiantes, a l’arribada a Mallorca es van perdre d’ull, però es retroben a l’estació dels autobusos a Plaça Catalunya de Palma, mirant el mapa de la ciutat, que hi havia allí per trobar L’Obra Cultural, on hi havia la trobada de tothom, ells llegin sobre la motxilla d’una d’elles, “Hongria”, ostres!
No fieu-Vós de ningú!
Li pregunten si eren del campus, però per respondre hi han posat 30 minuts! Era la mala impressió que donaven! amb aquelles cares d'assassins que tenien! Li responen, “si “amb timidesa i perplexitat, hi una parlada perfecte de català! tenien raó! la presentació d'ells no era tan bona!
Contaminació de raçes estranyes!
Van junts a la trobada, i comencen a conèixer una part dels estudiants que arribaven de tant en tant, la impressió d’ells no era bona, s’han fet prestar les mans dels maniquins d'un negoci de roba que hi havia a la vora del despatx, qui ho sap que podrien trametre amb la tocada de ma?
El blanc color de moda!
La majoria eren dones, i blanques com la neu! Totes encreuades amb els esquimesos! allí coneixen Joan el professor de català, pareixeva una canya vestida amb les olleres!, els conqueridors es distingien pel color de la pell negra com el carbó! A l’Alguer el sol pica molt! partin a Artà. Allí coneixen la resta dels professors i organitzadors, tots mallorquins! el problema era aquell! Miquel, el Dalai Lama del campus, es comprenia malament amb el seu accent i idioma! Miquel Àngel, ni un llamp ni una saeta i ni un tro! deia de ser de L’illa, ningú li va a creure! És un Anglès que parla molt malament el català!
Quin trobada! la vida no va sempre en una direcció!
Fan la distribució dels apartament com que fos L’últim sopar de Jesús Crist! volien una subdivisió mesclades de nois i noies, però estan fotuts malament!.
No sol estudi!
A L’endemà fan la presentació oficial a l’ajuntament, amb capoxes i capuxets que compten al poble! Hi havia les fotografies dels participants de L’any passat els amics mancats per l’accident, la cosa més important, era el menjar i les begudes, semblaven animals! no hi havia altres coses més interessant!
La vida no és igual per a tothom!
Comença l’estudi! en bicicleta, van a les coves d'Artà i a la platja de Canyamel, l’organització les va donar a tots! Haia quin dolor! Però per qui no tenia gana, hi havia L’opció del cotxe, i a cap dels mandrosos, era Pedro! El cap de la tribú de la poca gana! tenia una filosofia sobre la vida, la millor de tots! “Com gosar-se la vida sense fer res i estar feliç” anava de qualsevol part amb deu africanes, dues el bufaven amb palmeres, dues llançaven en terra pètals de flors vermelles on caminava, una el pentinava, una li netejava la suor de la front per L’esforç, i quatre el portaven amb el baldaquí! Un autentic paixà! I era també el més amat de totes les estudiantes, estrangeres, un llatí molt facinant i simpàtic, com feia a ser un antipàtic en les seves condicions? Cert, te sempre de somriure!
Que és un metropolità?
Els emigrats de l’Alguer arriben tard per l’encontre per prendre les bicicletes, no havien comprès on era, i cercant pel poble el taller, troben pel cas Serban, un esquimes romanes! Li criden per fermar-se i pel poc no es mata! era ja tallat a una caiguda abans, va a diure que era molts anys que no prenia la bicicleta! Home de metròpoli! li deien de renunciar a la sortida, feia sang! Volia anar a peu! L’han conviscut a renunciar a l'excursió, amb aquells talls! Però no tenia cap problema a caminar, hi havia sis quilòmetres de fer!
Al final dóna les informacions per prendre les bicicletes, partin en cinc minuts de retard, corren com bojos per recuperar-los i no troben a ningú, desprès de tant arriben les esquimeses i esquimeses més morts que vius! No son acostumats la calor i fatiga.
Cada raça i cada color!
Entren a les coves amb el Dalai Lama de Miquel, l’anglès de Miquel Àngel i la canya vestida de Joan, les coves estava molt maca, noten que hi havia moltes estalactites trencades a causa de les banyes de la gent! Apaguen la llum i es sentia la musica de l’infern i engeguen les llums colorades qui colora les cares de les esquimeses, semblaven com les vampires de Dràcula, però quin vampires xiules! Qui espant! Hi havia tembé una llum que les feia més blanques, pobretes estava una ofensa per elles! als emigrats es veien, sols les dents! La cosa no dava una bona impressió! Acabada la visita, van a la platja de Canyamel, tenien prendre una mica de color i canviar l’aspecte, això fa part del curs del Campus!
Les esquimeses metropolitanes no fan ús de mitjans arcaics!
El retorn, Haia quin sorpresa! Caminant era con estar al Japó, totes Kamikaze! Elles pedalaven junts amb les esquimeses blanquinoses, de tant en tant ne queia una i qui dues i qui tres vegades sense motius! Quan els cotxes per la carretera tocaven el clàxon, anavan a caure com de les peres quites de l’arbre! O com bitlles al booling! Xerrant amb elles, desprès no es sentien més la veu, es giraven i la meitat era desapareguda, qui dins de les cunetes, qui fores de la carretera o als camps! Això pot ser que els emigrats portaven mala sort! arribats a Artà, era una desfeta d’una batalla amb els moros! sang de cada part!
No sols estudia, sa balla !
A la nit tothom en festa, feien part integrant, hi havia concerts per a tots els gusts, es ballava molt, els emigrants, es divertien com bojos, sabien ballar, i implicant les esquimeses, estaven encantats com era en festa el poble, els estudiants com les rates pinyades blanques que feien hores a la nit.
Dues maneres de fer les coses!
Excursió al torrent Pareis, desprès de la nit passada a la festa partien per l’Excursió, arriben com cadàvers eixits de la tomba de Tutankhamon! El pitjor era Joan, però no tenia problemes perquè l’excursió estava en davallada i anava per força de gravetat amb una motxilla gegant, les esquimeses, caievan a cul en terra de tant en tant, el tot estava molt espectacular,! Els emigrats com cabres salvatges saltaven de roca en roca.
Al cap del torrent, troben la platja, on hi havia la resta d’ells i feia cap a Pedro! Un ver turista! ell amb les africanes i les mandroses, però estaven justificades, tenien prendre color a sota del sol! Tots entren en aigua a banyar el cul! L’aigua d’amargada que era, esdevenia negra! semblaven cabres tibetanes!
Alegria i espant!
Excursió a s’Arenalat d’Albarca,Partin al vespre, pel parc natural, passant a sota als puig en cotxe i continuant a peu, els homes eren càrrecs com lames de les andes, el tot per sobreviure a la nit, encara Pedro i les mandroses fan el recorregut en cotxe amb el Dalai Lama, són d’admirar! Arriben a la foscor, on hi havia la casa per ells davant de la platja, estaven molt cansats, perquè el camí era molt llarg. Com formigues sobre el menjar, es tiren al mar, encara una altra vegada l’aigua negra! El mar a l'aparença era tranquil, però l’ona, a la riba s’alçava molt i la corrent portava sobre les roques, els emigrats avisaven del perill, però les esquimeses no volien entendre, ja que eren Kamikaze! Elles gosaven, els emigrats veuen la Joana una bella esquimesa de la Romania, que la corrent l’estava transportant, sobre les roques, els emigrants li cridaven més que podien, però pel soroll de les ones, no reixia a entendre! Les ones la prenen com un peix mort! Va a pegar sobre les roques diverses vegades, el cor va a muntar fins a la gola, afortunadament reïxi a n’eixí !
La nit es fa més fosca, les hores passen hi ha qui dorm en casa i qui en platja, al matí d’hora hi havia algú amb el cap ficat a dins de la sorra i el cul a dalt com els estruços!
Excursió a Pollença
Partin per la festa dels moros i cristians a Pollença. Davallen de L’autocar, veuen la festa molt animada, plena de gent, als carrers estava dificultós passar, tots els bars tenien les taules a fores per servir millor les persones, tots els abitants eren emborratxats malament, es tiraven de beure entre ells i ha les persones que passaven, llançaven tot el que tenien en mans, gots i llaunes!, moros i cristians alcoholitzats fins a la mort! En la ciutat hi havia un desgavell total i molt embrutada! Tenien el cap a forma d’ampolla i de barrica!
L’alcohol feia par de la festa!
Les esquimeses venien preses d’assalt dels moros, cristians, i de la gent que estava allí, les han banyades de cap a peu!
Passant pels carrers, la gent dels pisos, llançaven amb puals i canonades de goma aigua per banyar les persones, davallava de tot! Comença la batalla! Dels turistes, es trobaven a mig de la guerra dels alcoholitzats, era incontrolable, qui amb punyals i que espases qui llances i qui ampolles de vi! La batalla de la beguda! Ells, vermells com dels capons, creien de premsar del raïm, u contra dels altres i tenia eixir del vi dels turistes! Estaven morint sufocats de l’alè pudent d’alcohol! Pels carrers es sentia esclatant bombes! Ma no era així! Eren escopetes molts grans amb un cavallet, els cristians disparaven a mig de la gent i no hi havia de fiar-se, també les escopetes estaven emborratxades!.
El foc crema!
A la Festa del correfoc d’Artà, eixien del palau de l’ajuntament, els diables enfadats de les persones, posaven foc da cada part, enmig de gent i més boja estaven allí a cremar-se! A la plaça hi havia una fontana on le persones es tirava a dins per apagar-se el cul que cremava, els emigrants amb les càmeres estaven a mig del foc, sols una esquimesa croata era anada, les altres tenien por, no parlem de Pedro “ la festa es pot gosar sense cremar-se el cul!” persona molt sàvia! han vist el perill del foc, van a la fontana i amollen les samarretes a dins per no cremar-se, estaven en sandàlies, la gent de com eren tapades, pareixin que tenien del fer els escafandrers!
Quin dones!
La festa esdevenia més calenta i el goig pren de més, sempre els emigrants, amb valentia feien pel·lícules de tot, desprès arriben, les txeques les serbes les russes, les romaneses, i una alemanya, dones amb collons!i tambe la resta dels homes! On hi ha dones hi ha homes! El correfoc era tot per elles amb els seus bells ulls i les seves mirades apagaven el foc, quin dones! Arriben els bombers a llançar aigua al cul de la gent, Artà estava cremant amb els sous ciutadans i ciutadanes!
Al sopar a la fresca es menja així!
Els estudiants van preparar de menjar per a sopar a la fresca en plaça, cadascú portava un plat del seu país, qui bo qui mal, els emigrants i la Pepa una algueresa i Stefano un italià nordista! preparen un plat del lloc on estan immigrat “l’Alguer ciutat catalana”, fan espaguetis a la marinera, una mescla d’animals i fruites d’aigua salada! l’olor estava bo, la sabor no es saps! Van a portar tot passant pel carrer major d’Artà, sense samarretes i amb els pantalons que davallaven fins al límit, la gent que estava als restaurants entenien l’olor, i preguntaven “i nosaltres que mengem? ” i ells: “atacar-vós al tram!” arriben a la plaça, tots que manejaven com en un film westen! Volaven cuixes de pollastre, bistecs, plat i gots! Son vinguts també a menjar les gallines, gossos, coloms, cavalls i porcs del poble, la població tenia ser completa o no és festa! Els emigrants es trobaven be en aquell context! muntaven sobre les taules per agafar el més que podien o estaven sense menjar!
El comiat
El comiat, és estada una les parts més divertides, cadascú portava el que volia, cançons, obres teatrals i altre, era un comiat per plorar i pel riure, les txeques, feien la representació com matar el marit, les romaneses cantaven malament, les russes no es comprenia que feien, els emigrats, encara pitjor, no n’ha parlem! els millors! els alemanys! La poesia realistiqua de Leonie ha sorprés tothom del Campus! Andi era en tema a tot el context del campus, a divertit tots amb les cançons dels borratxos! Era L’Home del dia, sense ell no es podia acabar l’estada a Artà.

Dos mons diversos!
Partin a Andorra, prenen el vaixell per Barcelona, el mar tempesta, qui vomitava, qui volia suïcidar-se, perquè no aguantava el mar! arriben a Barcelona emborratxats, no de vi, del mar! Destruïts com naufragués! van en direcció del principat amb autobús, qui cridava qui plorava. A l’arribada troben Joan Ramon un alt funcionari del govern andorrà, es fa un curs accelerat del tipus anglès del palau reial de Carles d’Anglaterra, “com es comporta a Andorra!” Tots eren acostumats a ser com animals! Al principat, la manera de viure, era diversa sinó qui principat és! Els emigrats no eren acostumats a les muntanyes també si li agradaven molt, son persones de mar! i a mig agost amb aquelles temperatures, de 35º graus de Mallorca a 3º i 4º graus d’Andorra no les havien provades mai i a més dotze hores en viatge i tota aquella formalitat, ha espantats tots! Les esquimeses als dies a venir s’acostumen al clima també si sons calentes d’anima de cos sons fredes!
Excursió a la vall del Madriu
El govern d’Andorra volia que tots facin una excursió molt llarga i important, però no havien compres amb a qui teníem al que fer! Amb Pedro! el rei a cap de les mandroses i de les africanes, estava per succeir un escàndol diplomàtic amb l’ambaixada de l’Espanya! Al final guanya Pedro! No es pot canviar els ideals i els principis d’un Home! Visca la mandra! Com un curs de sobrevivència, Els emigrats i els estudiants partin per la vall, van afrontar una muntanya de 2870 metres! Per homes que viuen al mar sik. . . sik. . .sik . .! els mandrosos opten per una Passejada al fresc!, era com un documentar! La bellesa del lloc era indescriptible! Estaven a l’Himàlaia no Andorra! La temperatura davalla sota zero! oi! Troben un refugi de muntanya, però els emigrats volien dormir a l’obert, tenien veure les estrelles que cauen, però e prenen una malaltia com aquelles tropicals, no comprenien res! Un misteri! van el mateix a dormir a fores! Stefano el nordista, pren pel coll a tots, tenia por que mourien de fred i de la malaltia misteriosa! Entren a dins del refugi, i no son reeixit a dormir tota la nit! qui reia qui tirava pets i rots de cada llengua i a més el Dall Lama Miquel roncava com un tractor agrícola! Al matí s’aixequen com zombies! davallan per la vall, el paisatge era un encant, el riu els acompanyava amb el soroll de l’aigua, a tres quarts de l’itinerari, hi ha un encontre amb la tribú dels mandrosos de Padro, van a ajudar-los, semblaven d’haver fet un viatge a mig de les muntanyes de Canadà!quin cadavers! Tots retornen a l’hotel amb una experiència per una part dramàtica i per una part bella!
Patinar palau del gel!
Els estudiants van patinar i conduir el cart al palau del gel de Canillo, la cosa més sorprenent eren els emigrats patinant a cul en terra no en peus! cosa voleu pretendre de gent de mar? però ells com Kamikaze, se son llançat a mig de la pista, sempre a cul enterra, les russes i les romaneses els agafaven amb les mans com les mares porten els seus nens a passejar! La valentia dels emigrats estava a fora dels límits humans, deien “ a risc de trencar-nos l’os del coll i de cul tenim de patinar! ” la suor a sota zero no l’havien tinguda mai! Les esquimeses patinaven com esportives! Elles belles com el sol a mig del gel! A l’endemà hi havia la competició de cart sobre el gel, tots vestits com dels TOP GAN americans, la sfida era una qüestió d’orgull i sobrevivència! El Dalai Lama, les havien guanyades totes els anys, i enguany volia fer el mateix, li van dir que per aquesta vegada estarà fotut! Com girats de cervells es pegaven un contra l’altre i a qui li agradava atacar-se el mur amb el cart, al final el Dall Lama està fotut! emprenyat, enfadat i altre encara, per haver perdut la competició, no es sabia a quina llengua parlava!, havia guanyat una bella esquimesa, tambè els altres homes fotuts malament, com era possible això? les esquimeses tenien un’arma secreta, (SON DONES I RES MÉS!)
L’estada a Barcelona no la vull descriure!

L’aventura acaba aquí, perquè la part més trista, la partença de tots a Barcelona no es pot escriure per la tristor!
La historia acaba contra la gana
Vós vol diure per qui no l’ha comprès, que els emigrats, sóc sempre jo Paolo, així com els catalans per la meva estada de les dues matricules que he fet, entre el disset de juliol i el nou setembre, el numero de quantitat de les nacionalitats i raça, és el numero de les vegades que em van passar! La causa d’això es la color de la meva pell, que és mora, per la calor molt forta que tenim a l’illa de Sardenya i el meu accent! Que s’acosta als països de l’Amèrica llatina!
Una abraçada molt forta a tots els amics i un petó molt gran a les amigues que m’han tingut companya en aquesta experiència de vida
Paolo