Turistes Catalans a l'Alguer

Molts turistes del domini lingüístic, en aquests dies de festes pasquals van envair la nostra ciutat, tots amb la clàssica curiositat! Conèixer el nostre poble català i les tradicions lligades amb terra mare de les quatre barres! Tots amb molta curiositat i la majoria o per dir tots decebuts perquè no han trobat un catalanoparlant o que han trobat un que el parlava malament o que parlava mal de nosaltres i dient que no el parla ningú! Això vaig a veure i entendre jo personalment, i veure els turistes discutint entre ells i dient que aquí no es parla i no es sap parlar el català! Vos equivocau malament vosaltres i i qui nos parla mal! No han compres res tots i de tot!

1. si creieu que el català sabeu parlar-lo sols vosaltres no haveu compres res n'hi de la vostra llengua i n'hi de la nostra!

2. L'Alguerès es una mescla de dialectes de tots els dialectes del domini lingüístic i esteu segurs que es mes pur del vostre! Això es un dat de fet!

3. Si les paraules no coincideixen amb la vostre parlada no hi ha problemes vol dir que les paraules venen de un altre dialecte! Teniu comprendre sols això i si el compreneu haveu comprès que l'alguerès es català!

4. Posau-vos bé al cap una sols cosa, especialment els centralistes de la llengua i també el periodistes que no comprenen rés! que de varietats de dialectes n'hi ha molts! estudieu més bé la vostra llengua si voleu comprendre la dels altres!

Resposta a sinblancaporelmundo i al Xativì

com veieu dono de les respostes a qualsevol persona, aquest es un resultat de les imposicions!
el ciutadà de Xàtiva diu que es de la comunitat valenciana i no del un inexistent país Valencià! jo pens que ningú tengui el dret de dir al ciutadà de Xàtiva si te de ser de una manera o de l'altra, si creu el que diu i sigui just, ben sigui per ell! Però la seva afirmació no es dit que sigui igual per tothom els valencians! Cadascú pot creure al seu deu! Sem en democràcia! pens que encara hi ha moltes persones que creuen d'estar amb la mentalitat dictatorial i no basta el que han passat i continuen a comportar -se de conseqüència! I tot el que esta divers de les seves idees per ells no es just! tens pensar com jo! Viure com jo! i morir com jo!
El mateix es per sinblancaporelmundo, segurament una noia molt culta! També ella te una idea molt mala sobre el català i els catalans! la te contra tots amb un odi molt fort sols perquè no la pensen com ella, o creu que ser divers d'ella sigui anant contra! filla de un estat centralista que absorbeix tot que esta a l'entorn dels seu confins! Una llengua i un deu! Si un naix tibetà no pot ser un brasiler, mexicà o africà! Es tibetà i res mes! Aquest contraste social, es un llarg el resultat de les polítiques monàrquiques , colonialistes i totalitàries Europees ja des del 1800! que el més gran i fort va a oprimir els més dèbils, això està al DNA humà de la majoria dels homes anar contra els més dèbil! Si pensem un segons i no de més, no hi vol molt! Perquè tenim el terrorisme en Europa? no volem que els altres siguin diversos de nosaltres! tots iguals o morts! Hi vol una gran renovació! sem afortunats si sem diversos! I per això nos tenim obrir de mes als altres! I jo com el de Xàtiva i Sinblancaporelmundo volem ser diversos! volem ser nosaltres! però la manera de comportar-se no està igual entre tots tres !es pot viure sense odi i respectant els altres perquè els altres tenen menester també de tu! això no el volen comprendre, un país no es pot tancar els confins o es mata de sols
vull convidar-los a casa meva a l'Alguer, fer conèixer la meva cultura catalana aquella que em van transmetre els meus pares i avis aquella on vaig a creixi amb els amics d'infantesa, aquella sense odi! Com saber viure sense que ningú et posa una corda al col perquè parles la teva llengua! On l'orgull de ser alguerès es molt fort, i també ser sard d'aquesta noble illa rica de humanitat, una cosa que tenen poques poblacions al mon!

Anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "EL CATALA', LA LLENGUA DELS IGNORANTS!":

Soy de Xativa, de la Comunidad Valenciana, no de ningun inexistente "pais valenciano", mi bandera es la señera y me parece deprimente el comentario a mi ciudad....ah! tu polaco está mal conjugado, al menos supieses hablar mi lengua valenciana que tu sublengua, derivada de la mía parece aprendida en algún....y me callo ahí.

Resposta: No sé cosa has compres?

HI HA PERSONES QUE TINDRAN RESPOSTES

HI HA MOLTES PERSONES QUE NO REIXIN A VIURE SI NO ESPACAN LOS COLLONS ALS ALTRES! I JO VIV ENMITG DELS! I CADA U QUE M'HA ESCRIT TINDRA UNA RESPOSTA! ME VOL UN POC DE TEMPS PER RESPONDRE! JO TREBALL ! I NO TENC TEMPS PER ESPACAR LOS COLLONS ALS ALTRES COM FAN ELLOS! BIADES ELS QUE REIXIN A FER-LO!!! VISCA LA GANA DE TORRAR!

L' adiós humil de Rafael Caria

l'Alguer avui ha perdut un fill, pilar de la nostra catalanitat, la més profunda aont ningú havia arribat, perquè costa donar la propria vida pels altros! estudiar, fer recerques, escriure i passar més de 35 anys tancats als arxius de tota Europa i també en aquell secret del Vaticà aont ningun alguerès havia posat mai lo peu!
Jo l'he coneixut, sempre amb les mans en cartes antigues i endavant de l'ordinador escrivint llibres, los que ell voliva deixar a mosaltros algueresos, cercant de recuperar lo perdut i l'olvidat de la memòria, me dieva sempre “ manaster deixar la nostra historia i llengua als joves, tenen de saber qui érem i cosa sem” teniva de transmitir tot lo saber sou per lo donar als altros, sense un graciés de retorn, no era un home fet per això!
Sempre me feva veure los treballs que estava fent, estava hores i hores encantat a entendre les coses que me dieva, jo me preguntava “ la nostra historia es així emportant?” si era pròpia així! No podem olvidar la nostra empremta, i lo nostro passat! Està escrit també sobre les pedres d'aqueixa ciutat catalana.
Ell sabiva que teniva de morir i me'l dieva! per aqueix motiu treballava també quan estava molt mal per acabar tot primer de la mort sua!
Era estat sempre una persona molt humil i per això respectava tots, no ha tengut endrera lo que ha dat, i no'l voliva, per ell anava bé lo mateix.
Un dia amb devant de la muller, me diu “ jo vull tentar de posar d'acord tots los centres culturals de l'Alguer, per normalitzar la llengua algueresa, vull fer aquests esforç o perdem la nostra llengua! Jo l'hi responc que es una empresa molt dificill però tentar no costa arrés, la muller l'hi diu ( tu somnies recorda-te'l) “ ha tentat però no'l sep se sigui reixit!
Voliva escriure moltes pagines d'ell, lo que ha fet, lo que voliva, lo que estava fent “ i teniva de l'increïble”, lo que a obtingut, lo que era, pel respecte i per l'humiliat sua, no'l vaig a escriure, no l'hi agradava, posar-se en mostra, l'hi bastava estar al rocó del sou l'estudi i continuar a fer lo que ha sempre fet “donar la propria vida per la nostra Alguer” .
No ha fet saber a ningú que era a l'hospital i estava morint, lo voliva fer en silenci!

Adiós Rafael adiós

un amic humil així com eres tu

Paolo

l'Alguer nou de abril de 2008

Colors de la pàtria antiga

De ma terra llunya, l¹Alguer,

naix el sol que va cap a ponent,

a calentar el cor dels meus germans

de la nostra gran pàtria catalana.

Sol que navegues sobre ondes

Escumetjants i sorolloses

Fes arribar el meu crit d'esperança:

Un dia tots unirem les mans

Per ballar una gran sardana sobre la mar:

llavors, al bell mig, esclataran com roses,

grogues i vermelles, homens i dones de tots

els pobles, de totes les ciutats i aixecarem junts

la nostra senyera, símbol de vida, de pau

i de llibertat.

Sobre el penó

del gran portal reial

encara avui onetjen altes i austeres

les quatre barres del meu petit país,

dominant el temps que passa

inexorable, perquè la nostra fe

i la nostra història, mai moriran!

Un païs i una llengua desconeguda

L’estada de dos mesos d’aqueix estiu, a tots los països de domini lingüístic català, m’ha fet comprendre de quant los catalanoparlants no coneixien la realitat del meu país “l’Alguer”. Durant l’estudi de llengua i cultura catalana, he coneixut centenars de persones, de tots els nivells lingüístics culturals i, social, me desplau diure que, les coneixences dels catalans estan encara molt baixes.
Jo, al llong període no estava sol estudiant, me fent divulgació del meu país, això a causa dels catalans. A voltes, als oficis, botigues, bars, bitlleteries, a los carrers, me barallava a me los catalans quan pregundava una qualsevol cosa, no perquè lo volia, d'una manera o l’altre venia constret, la gent inconscientement estava enfadada, tinc molta estima dels catalans, i també jo só un català “estranger”, lo tot és, que no parl castellà, entenc sol poques paraules, que semblen a l’italià o al català, un català que no parla lo castellà per ellos és impossible, me responeven sempre en castella, això pel meu accent i color de la pell, só passat per vuit voltes brasilers, sis portuguès, quatre italià, tres moro, dos mexicà, una volta hondureny, veneçolà, Francès i, català de la Catalunya nord, tots dieven que no era possible no saber lo castellà, donava totes les explicacions, molts continuaven a s'entendre presos pel cul, quan pregundava explicacions damunt de les paraules castellanes, encara pitjor, en canvi si u corprenia de ahont venia, me submergia de pregundes, i estava perplex de tendre l’ocasió de parlar per la primera volta amb un català de l’Alguer.

La Catalunya més Profunda

Muntant i davallant Pels països de domini lingüístic català, sóc entrat on està la llengua i cultura més profunda i aquella oficial, el meu judici és sempre el mateix “perquè no parleu en català?” quin problema hi ha si vós parlen un català, amb divers accent? Molts amics em deien “veuràs que, al meu poble tots et parlaran en català”. La tendència és al castellà amb un desconegut o un estranger “català”com mi. A Alcanar vaig a preguntar una cosa en un bar i, em responen en castella, li dic “en català, que no l’entenc” la resposta “és el mateix en català” la senyora s’era enfadada de la contesta, no volia donar-li explicacions d'on era, ella parlava amb tots en català! A Masdenverge en una carnisseria, igualment, però vaig a donar-les les explicacions, penso que no m’han cregut, a Artà el mateix, a Andorra Canillo, pitjor encara, sol en un negoci e trobat un andorrà al 100% d'ideologies catalanes, a Gironella, Alella, Figueres, Xatixa, Soldeu, Andorra la Vella, Encamp, Pollença, Alcoi, Benasau, Billeneta, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, i tants pobles que vaig visitar, ídem, a l’illa de Sa Dragonera a Mallorca, jo i Serban un romanès, havem tingut una baralla amb un grup de turistes catalans, ens parlen en castellà, nos havien contestat una prohibició del parc, nosaltres no sabien res! La historia és sempre la mateixa, nosaltres amb l’accent de català molt estrany, jo contestava de parlar-me en català, perquè no el comprenia, per ells no era possible que no sabéssi el castellà “ parles en català i no saps el castellà?" " no el sé!” “d'on ets?” “des de la Catalunya més llunyana i estrangera” “ets de la Catalunya nord?” “no! Encara més llunyana” “ si no ets de la Catalunya nord com és possible un català amb el tou accent?” estaven malament enfadats i, la guia era encara més perplexa de la resposta! nos sem anats, perquè la baralla estava degenerant, pensaven que els estaven prenent pel cul, 40 minuts desprès, no sem retrobats, al far antic de l’illa, la guia, de lluny em diu “tu ets de l’Alguer!” “com fas a creure això?” “no he, parlat i n’hi vist mai un alguerès, no comprenia be d'on eres, sóc anat per exclusió, i restava sol l’Alguer, a l’inici pensava de la Catalunya nord, però l’accent és divers del teu i creieva que eres un sud-americà” “ m’el diuen tots, és pel color de la meva pell i l’accent” desprès els enfadats, han fet amistat amb nosaltres, xerrant sobre la defensa de la llengua, han trobat la persona justa!. No vull generalitzar, però en aquest cas menester fer-lo, de nord a sud de est a oest, aquesta és la Catalunya més profunda!

El medi ambient català

Punt dolent d'una societat que creixi ràpidament, on no hi ha temps per pensar aquestes coses, on l’interès comercial va més fort d’aquell ambiental, la culpa és de qui te dels interessos? culpa dels polítics? culpa vostra això és segur! No podeu diure que és sol dels! Qui els van votar? No feu com fan a l’Alguer, quan un polític dolent va al poder amb la majoria dels vots de la ciutat i, vas a preguntar qui l`ha votat, tothom diuen (jo no l’he votat!).
Quan viatge pels països de domini lingüístic català, veig vandalisme absurd no sol ambiental, també arquitectòniques! Pels ferrocarrils, per les autopistes, pels vaixells, la cosa no canvia, l’ambient és derrotat! Quan vaig amb el tren, de Girona fins a Xatixa, trobo les coses més absurdes, el tren passa a deu metres de les platges i, a sota les persones fent el bany! endemés l’autopista! Construccions de cada part! Quin menester hi havia de fer això a la vora del mar? a sota de Tarragona totes les vegades veig un ou gegant de ciment atacat al mar, no sabia que era, i vaig enformar-me “una central nuclear!” oi! Un dia en bicicleta, anant al poble d'una amiga, a Alcanar, des de Masdenverge, passant de Sant Carles de la Ràpita, la carretera em portava sempre més a dalt en un magnífic mirador, es veia tot el delta de l’Ebre, pedalant m’acostava a l’altra part del mar a prop de les cases d’Alcanar, entenia de molt lluny, un fort soroll,” que serà això?” a poc a poc veia una estructura gegant i canonades enormes i, a sota un altre ou! Ple de ciment! Eixirà un pollet una mica dur i verd! Al davant, el port industrial enmig de la platja, i, la gent fent el bany! el soroll em prenia el cervell! Com és possible això? El pregunto a vosaltres! Altres coses, a Benidorm, perquè imitar els americans? Tots aquells edificis, la ciutat és més bella?. Visitant Palma, vaig en un petit fort al davant del port, a dins hi havia un museu molt modern en ciment armat recolzat a l’estructura antiga! I això? Fora matat qui l'ha projectat i qui l’ha ordenat! que hi fa allí?. A Artà els carrers del casc antic son tots en asfalt! No hi havien altres remeis?. Navegant en vaixell des del torrent Pareis per molts quilòmetres fins en un port que no record el nom, construccions sobre els penya-segats de bellesa única, qui te les cases allí, des de la cambra de dormir poden llançar la llença i pescar, així el mateix de les parts de l’illa de Sa Dragonera! no és possible!. A Esparreguera, entre pocs anys no hi haurà més el casc antic, perquè eliminen les cases antigues per fer-les noves, desprès la historia del poble on va? Perquè eliminar el passat?. A Tortosa hi ha de l’increïble, el casc antic és una meravella única, però hi ha un problema, pareix que siguin passats els americans a bombejar! Creieva d’estar a Iraq o a l’Alguer des del 1945 quan és estada bombejada dels americans! Sempre ells! Palaus derrotats i caiguts de cada part, em van diure que l’ajuntament prefereix fer-los caure i construir-los nous!!! I aquesta teoria d'on és? No sóc un arquitecte, però els edificis es poden recuperar sense problemes! allí enmig, trobo un edifici modernissim del servei, crec que era la biblioteca! Que hi fa? Aquest contrast arquitectònic com a Palma!A Andorra, el desenvolupament urbanístic espanta, perquè el lloc es molt petit i, més ni està, més ne posi! Les parts antigues i velles, son mesclades! També si tenen regles molt dures, el dan està ja fet!
Les meves critiques son constructiues, i menester reflexionar no poc, molt! Visc en una illa que és un paredis, on encara la majoria de la costa és verge, i no és pot construir a dos quilomètrics de la costa, les lleis estan a controlar tot, els palaus que tenen ja 50 anys no es poden eliminar i ni modificar! també nosaltres tenim els nostres problemes, no absurdes com els vostres! Tenim problemes amb els sanatoris sobre les construccions abusives, punt dolent de l’ambient. Culpa de l’estat, el fa per encaixar diners de les multes!

L’altra Barcelona

La més a dalt. Una amiga em porta a veure la seva Barcelona, li explicava la ciutat, de com la veia jo, internacional i turística amb pocs catalans i que parlen en castellà, ella deia que era sol una part de la ciutat així , em porta a visitar el barrí de Gracià, on la vida és deferent i no individualista com la turística, així com un poble petit, tots és coneixen i son amics, és viu a fora dels portals i, pels carrers es parlen en català, que tant ve recercat de les persones que volen parlar, les botigues no donen l’aire d’estar a una metròpoli, perquè allí no és, crec que sigui millor així, la vida és a mesura d’home, els nens juguen sense problema i por pels petits i estrets carrers, “així com feia jo quan era un “minyonet” a dins de l’Alguer vella, on vaig a neixer i creixeir enmig de la llengua i cultura catalana, que port sempre a dins de mi”, encreuats com un laberint, no corre ningú, perquè la vida és ferma per ells no pels turistes, preguntes una qualsevol cosa i et responen amb un somriure, perquè estàs parlant amb una persona! L’Esther em porta pel barrí dels gitans catalans, em recompte la seva historia, era fascinat, no sabia res d’ells ni de l’existència, es reconeixien de la manera de ser gitans, bella gent i molta educada, la cosa més particular, la parlada, un català molt clar, el més maco que entès.
Un dia aviat tornaré a l’altra Barcelona.

La llengua mia

Està a cada part de tots los països Catalans illes Balears i país Valencià. Si un qualsevol catalanoparlant es pregonda, l’alguerès qui idioma és? De ontí ve? Hi ha poc de sa esballar! L’origen és de cada part del domini lingüístic català, també si no vós agrada! Vaig a verificar de persona aqueix fet, a tots los països (pobles) i ciutats. A un montó d'ocasions, a me los contactes que he tangut, comprovava la presència de la llengua mia, jo no m’ha creieva així tant, les persones que he coneixut, me dieven sovint (també mosaltros diem així ), també si és l’idioma mes arcaic de tots, existeix encara a la parla catalana, més de Mallorca, ahont he trobat la majoria de les paraules, mosaltros fem ús de les formes més o manco del 1600 i també encara més antigues i, també modernes. un dia, llegint “TIRANT LO BLANC” estava perplex “això és alguerès!”.
Les comprovacions que he trobat, me fa pensar que, la llengua no és malalta com diuen los catalans i, los algueresos, això també a causa dels catalans centralistes, que posen i, se posen al cap, si no és com la diuen ellos, la paraula no és català! com també un montó de periodistes que mai han posat peu a l’Alguer i, diuen que no han trobat qui parla o no és català lo que sa parla. Veniu i ne raonem!

El castellà una llengua estrangera

A Masdenverge, un matí com un altre, vaig a esmorzar en un Bar a sota de can Rosquilles on estava allotjat, mentrestant prenia un cafè enmig de molts treballadors sud-americans, mirava el noticiari en castellà, no recordo de quin televisió, hi havia una frase que corria a la pantalla i no comprenia en particular una paraula, li pregunto al cambrer, un noi bastant jove, que volia dir, “perdona que vol diure aquella paraula?”

“mira, no sé que vol diure, és que el castellà el parl molt poc i no l’entenc be!” no sabia si era sincer, o era un refús a la pregunta, però una cosa és segura, de com els joves comencen a prendre el castellà com una llengua estrangera, que sigui l’inici del procés de les polítiques lingüístiques? i aquest és un resultat de l’imposició? Creieu que sigui millor saber dues llengües o una? Jo crec que sigui millor dues, però si una d’aquestes ve imposta per treure la teva identitat, aleshores és millor una, la teva!

El català una llengua internacional

Al meu estudi, estava junt amb estudiants i estudiantes estrangers/es de cada nacionalitat, des de la Rússia a l’Argentina de l’Iran a l’Anglaterra, no feien ús de l’anglès, no m’ha creieva de parlar la meva llengua amb ells, jo català d'una petita i perduda ciutat al centre de la mediterrània. El català no és una llengua tancada entre els sou confins, és internacional més d’aquell que penseu, ve ensenyada a les més grans capitals i universitats del mon, penso de ser també el primer alguerès de llengua catalana a provar aquesta emoció, i de tots els catalans, perquè l’estudi és sols per estudiants estrangers, jo resulto un estudiant estranger també si sóc de l’Alguer. Entendre els estudiants parlant català, era una cosa única i estranya, però molt maca, aquelles cares blanques de tot arreu que et parlen, no hi havien murs lingüístics al meu davant, em feien entendre internacional amb la llengua del meu “petit país l’Alguer”.

A La Conquesta De La Catalunya

De cada raça!
Vuit brasilers, sis portuguesos, quatre italians, tres moros, dos mexicans, un hondureny, un veneçolà, un Francès, un català de la Catalunya Nord, per dos mesos conquisten tots els països catalans i el país Valencià!.
Ells, estudiants de català, del centre de normalització lingüística Omnium Cultural de L’Alguer, són treballadors immigrats a la maca ciutat Catalana d’Itàlia, que es troba a l’illa de Sardenya, i la coincidència que van estudiar català al mateix centre! Quina casualitat!
Quina gana d’estudiar!
Van partir des de L’Alguer el disset de juliol de 2007, havien guanyat dues beques d’estudis, les matricules del Sisè Campus Universitari “Mallorca - Andorra” i també la dinovena Jornades Culturals de”Gironella i Masdenverge”.
Van partir dies abans per passar uns dies de vacances a Billeneta i a Benasau, pobles del professor de català, que estan a prop de Cocentaina i Alcoi a la província d'Alacant.
Atenció als castells!
De fet, L’any abans tenien fer les dues mateixes matricules, però en una excursió al castell de Guadalest, pel carrer havien hagut un accident i s’havien trencat tothom les cames, i com animals els van ingressar a L’hospital, La Verge dels Lliris d’Alcoi, quina tragèdia!
Aneu a peu!
Amb el vol de L’Alguer, partin a Girona i en tren de la Renfe, fins a Xàtiva, els trens catalans són més cars del foc! Com és possibles que costin més de L’avió? Encara no el comprenc bé! Potser els auriculars que passen per escoltar la musica de la radio o mirar la pel·lícula més vella de Noè! En un tren així modern? o costa mirar les belles hostesses que hi havia a dins? Bhhhaaaaa!!!!! Coses catalanes!!!!!
Agafar-Vós les banyes!
Arribats a Xàtiva, poble maco i ric de cultura on diuen que la gent és cremada al cap! Joaquim els porta a visitar el casc antic i el castell! Ostres tots comencen a tocar-se les parts baixes! Però ells tenien una protecció per la mala sort! Un amic dels, el Marcel de L’Alguer, va donar de les banyes de cabra a cadascú per la bona sort! hi ha moltes dubtes sobre la procedència de les banyes! Els homes a L’Alguer les tenien trencades!
Mentrestant estaven als dos pobles, es relaxaven a les piscines, fent els turistes, no estudiants! Un dia, Joaquim els porta a les proves de la festa dels moros i cristians de Cocentaina, van espantar-se dels nombrosos grups i persones en una població de 10.000 habitants! Cada agrupació tenia un centenar de persones. L’aire de festa estava molt forta, les agrupacions davallaven del dalt del carrer Major a distancia de cinc minuts un de L’altre, la població estava a les voreres on hi havia bars i restaurants, tots seguts i mirant L’espectacle.
Beure fa mal!
Es notava, que hi havia persones amb puals grans i que anaven a donar de beure als participants, tots tenien el cigarro en boca i la beguda en mans i la cara vermella com el corall! Dones, homes, noies i nois,! Joaquim informa de la beguda, que es diu mentida, menester acostumar-se per beur-la, dóna problemes de panxa i al cap! la curiositat va més del límit, la beuen i pel poc mourien! allí la bevien també xicots i xicotes de poc nades, vells, dones embarassades, gossos, ocells en gàbia i els cavalls que participaven a la davallada! I faltaven els arbres, aquells no! O perdien les folles! La festa va agradar molt a part la intoxicació de la mentida!
Comença l’adventura
Acabat les vacances als pobles de Joaquim, parteixen per L’aventura d’estudis a L’illa de Mallorca a Artà. El dia 26 de juliol a l’aeroport de Barcelona, van sempre mirant si reeixien a reconèixer els estudiants del Campus, ni havien dues que daven la impressió de ser estudiantes, a l’arribada a Mallorca es van perdre d’ull, però es retroben a l’estació dels autobusos a Plaça Catalunya de Palma, mirant el mapa de la ciutat, que hi havia allí per trobar L’Obra Cultural, on hi havia la trobada de tothom, ells llegin sobre la motxilla d’una d’elles, “Hongria”, ostres!
No fieu-Vós de ningú!
Li pregunten si eren del campus, però per respondre hi han posat 30 minuts! Era la mala impressió que donaven! amb aquelles cares d'assassins que tenien! Li responen, “si “amb timidesa i perplexitat, hi una parlada perfecte de català! tenien raó! la presentació d'ells no era tan bona!
Contaminació de raçes estranyes!
Van junts a la trobada, i comencen a conèixer una part dels estudiants que arribaven de tant en tant, la impressió d’ells no era bona, s’han fet prestar les mans dels maniquins d'un negoci de roba que hi havia a la vora del despatx, qui ho sap que podrien trametre amb la tocada de ma?
El blanc color de moda!
La majoria eren dones, i blanques com la neu! Totes encreuades amb els esquimesos! allí coneixen Joan el professor de català, pareixeva una canya vestida amb les olleres!, els conqueridors es distingien pel color de la pell negra com el carbó! A l’Alguer el sol pica molt! partin a Artà. Allí coneixen la resta dels professors i organitzadors, tots mallorquins! el problema era aquell! Miquel, el Dalai Lama del campus, es comprenia malament amb el seu accent i idioma! Miquel Àngel, ni un llamp ni una saeta i ni un tro! deia de ser de L’illa, ningú li va a creure! És un Anglès que parla molt malament el català!
Quin trobada! la vida no va sempre en una direcció!
Fan la distribució dels apartament com que fos L’últim sopar de Jesús Crist! volien una subdivisió mesclades de nois i noies, però estan fotuts malament!.
No sol estudi!
A L’endemà fan la presentació oficial a l’ajuntament, amb capoxes i capuxets que compten al poble! Hi havia les fotografies dels participants de L’any passat els amics mancats per l’accident, la cosa més important, era el menjar i les begudes, semblaven animals! no hi havia altres coses més interessant!
La vida no és igual per a tothom!
Comença l’estudi! en bicicleta, van a les coves d'Artà i a la platja de Canyamel, l’organització les va donar a tots! Haia quin dolor! Però per qui no tenia gana, hi havia L’opció del cotxe, i a cap dels mandrosos, era Pedro! El cap de la tribú de la poca gana! tenia una filosofia sobre la vida, la millor de tots! “Com gosar-se la vida sense fer res i estar feliç” anava de qualsevol part amb deu africanes, dues el bufaven amb palmeres, dues llançaven en terra pètals de flors vermelles on caminava, una el pentinava, una li netejava la suor de la front per L’esforç, i quatre el portaven amb el baldaquí! Un autentic paixà! I era també el més amat de totes les estudiantes, estrangeres, un llatí molt facinant i simpàtic, com feia a ser un antipàtic en les seves condicions? Cert, te sempre de somriure!
Que és un metropolità?
Els emigrats de l’Alguer arriben tard per l’encontre per prendre les bicicletes, no havien comprès on era, i cercant pel poble el taller, troben pel cas Serban, un esquimes romanes! Li criden per fermar-se i pel poc no es mata! era ja tallat a una caiguda abans, va a diure que era molts anys que no prenia la bicicleta! Home de metròpoli! li deien de renunciar a la sortida, feia sang! Volia anar a peu! L’han conviscut a renunciar a l'excursió, amb aquells talls! Però no tenia cap problema a caminar, hi havia sis quilòmetres de fer!
Al final dóna les informacions per prendre les bicicletes, partin en cinc minuts de retard, corren com bojos per recuperar-los i no troben a ningú, desprès de tant arriben les esquimeses i esquimeses més morts que vius! No son acostumats la calor i fatiga.
Cada raça i cada color!
Entren a les coves amb el Dalai Lama de Miquel, l’anglès de Miquel Àngel i la canya vestida de Joan, les coves estava molt maca, noten que hi havia moltes estalactites trencades a causa de les banyes de la gent! Apaguen la llum i es sentia la musica de l’infern i engeguen les llums colorades qui colora les cares de les esquimeses, semblaven com les vampires de Dràcula, però quin vampires xiules! Qui espant! Hi havia tembé una llum que les feia més blanques, pobretes estava una ofensa per elles! als emigrats es veien, sols les dents! La cosa no dava una bona impressió! Acabada la visita, van a la platja de Canyamel, tenien prendre una mica de color i canviar l’aspecte, això fa part del curs del Campus!
Les esquimeses metropolitanes no fan ús de mitjans arcaics!
El retorn, Haia quin sorpresa! Caminant era con estar al Japó, totes Kamikaze! Elles pedalaven junts amb les esquimeses blanquinoses, de tant en tant ne queia una i qui dues i qui tres vegades sense motius! Quan els cotxes per la carretera tocaven el clàxon, anavan a caure com de les peres quites de l’arbre! O com bitlles al booling! Xerrant amb elles, desprès no es sentien més la veu, es giraven i la meitat era desapareguda, qui dins de les cunetes, qui fores de la carretera o als camps! Això pot ser que els emigrats portaven mala sort! arribats a Artà, era una desfeta d’una batalla amb els moros! sang de cada part!
No sols estudia, sa balla !
A la nit tothom en festa, feien part integrant, hi havia concerts per a tots els gusts, es ballava molt, els emigrants, es divertien com bojos, sabien ballar, i implicant les esquimeses, estaven encantats com era en festa el poble, els estudiants com les rates pinyades blanques que feien hores a la nit.
Dues maneres de fer les coses!
Excursió al torrent Pareis, desprès de la nit passada a la festa partien per l’Excursió, arriben com cadàvers eixits de la tomba de Tutankhamon! El pitjor era Joan, però no tenia problemes perquè l’excursió estava en davallada i anava per força de gravetat amb una motxilla gegant, les esquimeses, caievan a cul en terra de tant en tant, el tot estava molt espectacular,! Els emigrats com cabres salvatges saltaven de roca en roca.
Al cap del torrent, troben la platja, on hi havia la resta d’ells i feia cap a Pedro! Un ver turista! ell amb les africanes i les mandroses, però estaven justificades, tenien prendre color a sota del sol! Tots entren en aigua a banyar el cul! L’aigua d’amargada que era, esdevenia negra! semblaven cabres tibetanes!
Alegria i espant!
Excursió a s’Arenalat d’Albarca,Partin al vespre, pel parc natural, passant a sota als puig en cotxe i continuant a peu, els homes eren càrrecs com lames de les andes, el tot per sobreviure a la nit, encara Pedro i les mandroses fan el recorregut en cotxe amb el Dalai Lama, són d’admirar! Arriben a la foscor, on hi havia la casa per ells davant de la platja, estaven molt cansats, perquè el camí era molt llarg. Com formigues sobre el menjar, es tiren al mar, encara una altra vegada l’aigua negra! El mar a l'aparença era tranquil, però l’ona, a la riba s’alçava molt i la corrent portava sobre les roques, els emigrats avisaven del perill, però les esquimeses no volien entendre, ja que eren Kamikaze! Elles gosaven, els emigrats veuen la Joana una bella esquimesa de la Romania, que la corrent l’estava transportant, sobre les roques, els emigrants li cridaven més que podien, però pel soroll de les ones, no reixia a entendre! Les ones la prenen com un peix mort! Va a pegar sobre les roques diverses vegades, el cor va a muntar fins a la gola, afortunadament reïxi a n’eixí !
La nit es fa més fosca, les hores passen hi ha qui dorm en casa i qui en platja, al matí d’hora hi havia algú amb el cap ficat a dins de la sorra i el cul a dalt com els estruços!
Excursió a Pollença
Partin per la festa dels moros i cristians a Pollença. Davallen de L’autocar, veuen la festa molt animada, plena de gent, als carrers estava dificultós passar, tots els bars tenien les taules a fores per servir millor les persones, tots els abitants eren emborratxats malament, es tiraven de beure entre ells i ha les persones que passaven, llançaven tot el que tenien en mans, gots i llaunes!, moros i cristians alcoholitzats fins a la mort! En la ciutat hi havia un desgavell total i molt embrutada! Tenien el cap a forma d’ampolla i de barrica!
L’alcohol feia par de la festa!
Les esquimeses venien preses d’assalt dels moros, cristians, i de la gent que estava allí, les han banyades de cap a peu!
Passant pels carrers, la gent dels pisos, llançaven amb puals i canonades de goma aigua per banyar les persones, davallava de tot! Comença la batalla! Dels turistes, es trobaven a mig de la guerra dels alcoholitzats, era incontrolable, qui amb punyals i que espases qui llances i qui ampolles de vi! La batalla de la beguda! Ells, vermells com dels capons, creien de premsar del raïm, u contra dels altres i tenia eixir del vi dels turistes! Estaven morint sufocats de l’alè pudent d’alcohol! Pels carrers es sentia esclatant bombes! Ma no era així! Eren escopetes molts grans amb un cavallet, els cristians disparaven a mig de la gent i no hi havia de fiar-se, també les escopetes estaven emborratxades!.
El foc crema!
A la Festa del correfoc d’Artà, eixien del palau de l’ajuntament, els diables enfadats de les persones, posaven foc da cada part, enmig de gent i més boja estaven allí a cremar-se! A la plaça hi havia una fontana on le persones es tirava a dins per apagar-se el cul que cremava, els emigrants amb les càmeres estaven a mig del foc, sols una esquimesa croata era anada, les altres tenien por, no parlem de Pedro “ la festa es pot gosar sense cremar-se el cul!” persona molt sàvia! han vist el perill del foc, van a la fontana i amollen les samarretes a dins per no cremar-se, estaven en sandàlies, la gent de com eren tapades, pareixin que tenien del fer els escafandrers!
Quin dones!
La festa esdevenia més calenta i el goig pren de més, sempre els emigrants, amb valentia feien pel·lícules de tot, desprès arriben, les txeques les serbes les russes, les romaneses, i una alemanya, dones amb collons!i tambe la resta dels homes! On hi ha dones hi ha homes! El correfoc era tot per elles amb els seus bells ulls i les seves mirades apagaven el foc, quin dones! Arriben els bombers a llançar aigua al cul de la gent, Artà estava cremant amb els sous ciutadans i ciutadanes!
Al sopar a la fresca es menja així!
Els estudiants van preparar de menjar per a sopar a la fresca en plaça, cadascú portava un plat del seu país, qui bo qui mal, els emigrants i la Pepa una algueresa i Stefano un italià nordista! preparen un plat del lloc on estan immigrat “l’Alguer ciutat catalana”, fan espaguetis a la marinera, una mescla d’animals i fruites d’aigua salada! l’olor estava bo, la sabor no es saps! Van a portar tot passant pel carrer major d’Artà, sense samarretes i amb els pantalons que davallaven fins al límit, la gent que estava als restaurants entenien l’olor, i preguntaven “i nosaltres que mengem? ” i ells: “atacar-vós al tram!” arriben a la plaça, tots que manejaven com en un film westen! Volaven cuixes de pollastre, bistecs, plat i gots! Son vinguts també a menjar les gallines, gossos, coloms, cavalls i porcs del poble, la població tenia ser completa o no és festa! Els emigrants es trobaven be en aquell context! muntaven sobre les taules per agafar el més que podien o estaven sense menjar!
El comiat
El comiat, és estada una les parts més divertides, cadascú portava el que volia, cançons, obres teatrals i altre, era un comiat per plorar i pel riure, les txeques, feien la representació com matar el marit, les romaneses cantaven malament, les russes no es comprenia que feien, els emigrats, encara pitjor, no n’ha parlem! els millors! els alemanys! La poesia realistiqua de Leonie ha sorprés tothom del Campus! Andi era en tema a tot el context del campus, a divertit tots amb les cançons dels borratxos! Era L’Home del dia, sense ell no es podia acabar l’estada a Artà.

Dos mons diversos!
Partin a Andorra, prenen el vaixell per Barcelona, el mar tempesta, qui vomitava, qui volia suïcidar-se, perquè no aguantava el mar! arriben a Barcelona emborratxats, no de vi, del mar! Destruïts com naufragués! van en direcció del principat amb autobús, qui cridava qui plorava. A l’arribada troben Joan Ramon un alt funcionari del govern andorrà, es fa un curs accelerat del tipus anglès del palau reial de Carles d’Anglaterra, “com es comporta a Andorra!” Tots eren acostumats a ser com animals! Al principat, la manera de viure, era diversa sinó qui principat és! Els emigrats no eren acostumats a les muntanyes també si li agradaven molt, son persones de mar! i a mig agost amb aquelles temperatures, de 35º graus de Mallorca a 3º i 4º graus d’Andorra no les havien provades mai i a més dotze hores en viatge i tota aquella formalitat, ha espantats tots! Les esquimeses als dies a venir s’acostumen al clima també si sons calentes d’anima de cos sons fredes!
Excursió a la vall del Madriu
El govern d’Andorra volia que tots facin una excursió molt llarga i important, però no havien compres amb a qui teníem al que fer! Amb Pedro! el rei a cap de les mandroses i de les africanes, estava per succeir un escàndol diplomàtic amb l’ambaixada de l’Espanya! Al final guanya Pedro! No es pot canviar els ideals i els principis d’un Home! Visca la mandra! Com un curs de sobrevivència, Els emigrats i els estudiants partin per la vall, van afrontar una muntanya de 2870 metres! Per homes que viuen al mar sik. . . sik. . .sik . .! els mandrosos opten per una Passejada al fresc!, era com un documentar! La bellesa del lloc era indescriptible! Estaven a l’Himàlaia no Andorra! La temperatura davalla sota zero! oi! Troben un refugi de muntanya, però els emigrats volien dormir a l’obert, tenien veure les estrelles que cauen, però e prenen una malaltia com aquelles tropicals, no comprenien res! Un misteri! van el mateix a dormir a fores! Stefano el nordista, pren pel coll a tots, tenia por que mourien de fred i de la malaltia misteriosa! Entren a dins del refugi, i no son reeixit a dormir tota la nit! qui reia qui tirava pets i rots de cada llengua i a més el Dall Lama Miquel roncava com un tractor agrícola! Al matí s’aixequen com zombies! davallan per la vall, el paisatge era un encant, el riu els acompanyava amb el soroll de l’aigua, a tres quarts de l’itinerari, hi ha un encontre amb la tribú dels mandrosos de Padro, van a ajudar-los, semblaven d’haver fet un viatge a mig de les muntanyes de Canadà!quin cadavers! Tots retornen a l’hotel amb una experiència per una part dramàtica i per una part bella!
Patinar palau del gel!
Els estudiants van patinar i conduir el cart al palau del gel de Canillo, la cosa més sorprenent eren els emigrats patinant a cul en terra no en peus! cosa voleu pretendre de gent de mar? però ells com Kamikaze, se son llançat a mig de la pista, sempre a cul enterra, les russes i les romaneses els agafaven amb les mans com les mares porten els seus nens a passejar! La valentia dels emigrats estava a fora dels límits humans, deien “ a risc de trencar-nos l’os del coll i de cul tenim de patinar! ” la suor a sota zero no l’havien tinguda mai! Les esquimeses patinaven com esportives! Elles belles com el sol a mig del gel! A l’endemà hi havia la competició de cart sobre el gel, tots vestits com dels TOP GAN americans, la sfida era una qüestió d’orgull i sobrevivència! El Dalai Lama, les havien guanyades totes els anys, i enguany volia fer el mateix, li van dir que per aquesta vegada estarà fotut! Com girats de cervells es pegaven un contra l’altre i a qui li agradava atacar-se el mur amb el cart, al final el Dall Lama està fotut! emprenyat, enfadat i altre encara, per haver perdut la competició, no es sabia a quina llengua parlava!, havia guanyat una bella esquimesa, tambè els altres homes fotuts malament, com era possible això? les esquimeses tenien un’arma secreta, (SON DONES I RES MÉS!)
L’estada a Barcelona no la vull descriure!
L’aventura acaba aquí, perquè la part més trista, la partença de tots a Barcelona no es pot escriure per la tristor!
La historia acaba contra la gana
Vós vol diure per qui no l’ha comprès, que els emigrats, sóc sempre jo Paolo, així com els catalans per la meva estada de les dues matricules que he fet, entre el disset de juliol i el nou setembre, el numero de quantitat de les nacionalitats i raça, és el numero de les vegades que em van passar! La causa d’això es la color de la meva pell, que és mora, per la calor molt forta que tenim a l’illa de Sardenya i el meu accent! Que s’acosta als països de l’Amèrica llatina!
Una abraçada molt forta a tots els amics i un petó molt gran a les amigues que m’han tingut companya en aquesta experiència de vida
Paolo

El color polític de la llengua catalana

Al més de maig, el meu professor de català Joaquim, va proposar-me d’anar a veure el concert del grup rock català, Obrint Pas, a l’amfiteatre del ferrocarril del poble de Sàsser, dient que era una cosa de no perdre, una ocasió única, irrepetible aquí a l’illa de Sardenya
Jo no sabia rés d’aquest grup, va explicar-me tot ell, són els més coneguts i famosos dels països catalans, d’ideals lingüístics i independentista, una bona ocasió per conèixer aquest món, per a mi tan desconegut!.
No sabia qui eren

Entrem a l’amfiteatre i veia que l’ambient era típic d’esquerra, tots molt cordials, i educats, això m’ha colpit molt, i també els tiquets d’entrada, per fer l’entrepà i per beure, tot costava molt poc! Jo no he vist mai en altres concerts, que et fan pagar l’aigua per beure com que fos l’aigua del Lourdes que fa miracles! l’hi vaig a preguntar d’això i van dir-me que organitzen sempre d’aquesta manera, ha de ser una cosa popular, per a tothom, sense exclusió de ningú.
Un concert per a tothom

Com vaig la tribuna, veia sobres les parets, unes banderes sardes i també independentistes catalanes,! De persones n’hi havien poques, crec no més de 150! L’amfiteatre era molt petit, i el grup no és conegut aquí a l’illa.
Mentrestant passava l’hora arribaven encara altres persones amb banderes catalanes de cada grandària! Anava a intuir que l’espectacle tenia un aspecte polític!
Comença, per primer un grup rock sard, amb les seves cançons, molt fortes, de significat polític independentista, i contra la dreta feixista, feien del bon rock, exaltaven la independència de l’illa a l’estat italià, i vós dic que això va agradar-me molt! Ostres! també si hi havia moltes coses que no compatia, amb els textos de les cançons, i del que deien fora de les cançons!
Cantant i fent política o fent política i cantant?

Hi havia moltes persones ballant i embolicades amb les banderes del blasó de l'illa, acabat ells, hi havia una pausa, d'uns minuts, davallem de l’escalinata on érem, hi anem a la darrera del cadafal, per nós prendre uns entrepans i beure un got de bon vi, allí trobem els cantants del grup Obrint Pas, els hi parlem, no m’ho creia de trobar persones així tan simples, i ves també al cas, que el cantant solista del grup era un amic d’estudis de Joaquim, des de quan estudiava a la universitat de Valencià! Es són reconeguts després de molts anys, a lluny de les seves terres! Havem fet una llarga xarrada sobre la llengua i la situació lingüística de l’Alguer. Aquella és estat una ocasió d’entrar al cor de la catalanitat pura i directe!
Con és petit el món!

Comença el concert del grup Obrint Pas, un grup de fort impacte emocional lingüístic, mentrestant a la part baixa d’endavant del cadafal arribava molt fum de carn cuita a la brasa, bistecs i botifarra, una bona olor! Al nostre costat es seu, una parella jove amb dues banderes catalanes independentistes, xerrem amb ells i van a passar-me per un català! Com han fet a pensar això no ho sé, potser el nivell alt de la musica i quan parlaven no és comprenia bé l’accent, li explico que era de l’Alguer, no hi volien creure, li ha donat la confirma Joaquim, talment que estaven perplex del fet, el jove va a trucar al seu pare a Catalunya dient que a l’Alguer hi ha persones que encara parlen en català! hi ha més m’ha fet parlar amb el seu pare al mòbil! una curiositat i perplexitat molt forta! Ostres! segurament han fet confusió amb un que ve d’un altre planeta!
Encara els catalans no creuen a l’Alguer

La musica comença a prendre la ment de les persones fent del bon rock, la majoria del públic va a ballar davant del cadafal a sota del grup, tots amb cigarretes molt estranyes de cada forma i grandària! Al mig dels, va eixir molt fum, més d’una xemeneia d’una petroquímica! l’olor no era més de carn a la brasa, sinó, era una olor molt estrany, de pudent! Tots ballaven, com d'un tribú del Congo, que estaven fent balls per foregitar els esperits malls! Saltaven com saltamartins! Rient com que hagin guanyat dels diners a la loteria! Molts es posaven sobre els vestits la bandera catalana independentista! més el concert s’animava, i més les persones es deixaven prendre de la musica.
Diverses maneres per escoltar la musica

Joaquim volia convèncer-me a ballar enmig dels altres, però no hi sóc anat, perquè amb tot aquell fum seria mort! Sóc asmàtic! Ell es posa enmig, i com els altres ballant semblava també ell un saltamartí! Ballava així, no perquè era el núvol tòxic que hi havia enmig de la platea que prenia al cap a tots! Sinó era tot pel vi que havíem begut al bar de l’amfiteatre! Ostres! Jo allí, a dalt de l’escalinata, va arribar-me el núvol tòxic, m’agafa a la gola, no reeixia a respirar, més tossia, i més em posava a riure! Em dava aquest efecte el fum!
També el fum feia part del concert

La musica i les cançons va prendrem-me molt amb la transmissió dels seus missatges! Catalanista i independentista pur! una cançó parlaven també de l’Alguer! Aquella si que era art! Per a mi era el màxim! Però en algunes cançons als seus missatges hi havia molta política comunista, havien cantat també bandera vermella! I també una cançó dels partisans de la guerra del 1945! Així com el grup que hi havia abans! Tot el públic alçava el braç d’esquerra, típic salut comunista dels companys!
El bell de la democràcia

No comprenc tot això! O potser que no el vull comprendre! Qui és independentista, ha de ser independentista i rés més! Que hi entra el comunisme? O també que sigui el feixisme o qualsevol partit polític? Un és independentista i prou! Els ideals independentistes, tenen d’estar a fora de les altres ideologies polítiques, totes les forces polítiques no són independentista, al contrari! De quan el comunisme és independentista? O potser que jo vinc d'un altre món? O el comunisme vostre és divers del nostre? Potser que sigui així? No vull anar contra els ideals dels catalans, el respecte, però m’agradaria comprendre aquest fet.

Tercera excursió del centre excursionista català de l’Alguer

El dia 11 de febrer la cabra peó Joaquim Gadea, nostre tossut professor de català ha organitzat una excursió a la reserva faunística de l’Arca de Noè, exactament al mont Timidone, 361 metres de paradís terrestre, l’encontre és estat a la plaça de la Pau de l’Alguer, a les deu del matí, a les nostres cabres agrada dormir molt! son presentades moltes cabres famílies, i per a mi és bona cosa, hi havien també quatres cabrits molt petites, d'edat més o menys quatre anys, nosaltres acepten tots no fem discriminació sobre ningú!
Un centre molt obert

Partim i anem a les presonetes on hi ha el centre del parc i trobem una guàrdia ambiental que nós va a explicar algunes coses sobre la fauna i la vegetació, tot en alguerès, un bon inici per començar el dia
La llengua és fonamental per nosaltres

Després nós aviem a fer la caminada, que era ja tard, culpa sempre de les cabres famílies! Camí fent, Joaquim nós explica el seu intent, que no era sols de fer l’excursió, sinó per dar un’ oficialitat al centre excursionista
{De com havia comprés, ell vol deixar la seva empremta del seu passatge a l’Alguer, no s’en pot anar d’aquí, sense deixar una obra en aquesta ciutat de mandrosos!
L’obra de Joaquim ha de ser completada

Jo penso que, quan ell s'anirà, li farem una estàtua molt gran, una cabra gegant amb dues banyes grogues i vermelles de dos metres, que donarà l’aire de saviesa i valor a l’obra, esperem que no el confongueren amb un mamut! La posarem a la plaça de l’Arsenal, actualment la plaça Cívica la més bella de l’Alguer al centre del casc antic.
Aquesta és la nostra reconeixença

El nostre professor de català Joaquim Gadea!

Havia sabut, que és anat a un psicòleg, que és un' amic meu, l’hi havia preguntat con fer per fotre els estudiants de les seves classes per fer el centre d’excursió, perquè a ells l’hi fan mandra tot, de cada manera vol fer el centre excursionista català de l’Alguer, per tenir contactes amb aquells catalans i fer intercanvis, el psicòleg li va dir que per fotre els seus estudiants és molt fàcil, menester ser tossut com ells així, entre tossuts és compren bé! Aquella és l'única manera pels fotre!, a nosaltres la mandra és estil de vida, i diem sempre (No facis el que vols fer avui perquè hi serà un que t’el farà demà!).
Ahi la mandra!

Joaquim va dir-me, que la llengua oficial serà sempre el català, i de segur Irene estarà a cap del centre, et contactes amb terroristes lingüístics i integristes catalans de cada manera, nosaltres les persones les volem possiblement així! Jo seré el seu braç dret, la part més integristes, si per les persones que vindran, creuran que el català serà una llengua, aquí serà una religió!
Ostres! Es farà un ritu d’iniciació! Hi faré el capellà, darem una hòstia amb les quatre barres pintades,!

Català i res més!


Aquest sòc jo! L’escàndol i la vergonya de tot el centre d’excursionista català de l’Alguer



M'oblidava d'una cosa, acceptem també frares, que però tinguin les banyes molt llargues no menys d’un metre i mig i no més de dos metres, perquè així, les te sols Joaquim, sons benvolgudes les monges, però sense banyes! No les volem (GURRUDES: en sard) banyudes!
Al centre les banyes són molt important!

Per la meva opinió, prefereixo un centre de sols cabres famìlies, tindrà més èxit, les cabres catalanes estan més determinades, i arribaran a onades a l’Alguer! per ultimar cosa vós dic que nosaltres no sem sols terroristes lingüistes, extremistes, i desgraciats, sem també romàntic i dolços com la mel, Cinzia serà l’anima espiritual del centre! cada excursió serà una poesia: (Després la boira baixa i m'adono que puc tocar els núvols amb els dits de la mà, la meva pell té el sabor del mar, els meus ulls el color del cel!) no és com mi! tot el contrari! un centre moralment complet!
Nosaltres sem així!

Deixat aquest discurs, tornem a l'excursió: havien continuat pel sender enmig al bosc de pins, el perfum de la vegetació, nós pren completament, la muntada es fa sempre més àrdua, es veurien algunes cabres amb la llengua que l’hi cauen en terra, però les simpàtiques cabres, eren aquelles que no es lamentaven de res, muntaven sense problemes! Quin vergonya! A nós fer oblidar de la fatiga era Pasqual amb els seus contes, és com prendre cocaïna!
Una excursió sense fatiga no és una excursió!

De tant en tant nós fermaven a beure, i prendre el respir, la temperatura del cos va augmentar a tots, amb tota la llana que teníem, pitjor dels merins australians! Fent camí, enteníem sobre nosaltres, moltes veus! Ostres que serà? Auxili! auxili! auxili! Socors! Socors! Estem morint! Auxili! Ajudar-nos! Ajudar-nos! estem morint sufocades! Auxili! Nós sem tots espantat! I sabeu qui eren? les paparres que teníem enmig del pèl! Pobretes! nosaltres que estaven fent la muntada al mont, amb tot el pèl llarg que teníem, la calor del nostre cos, va augmentar, les estaven matant! No reeixien a respirar, aleshores veiem que al costat hi havia una font d’aigua i uns bassals, nós tirem a cabussó, per refredar el cos, i salvar les paparres, nosaltres de blanques que eren, no sabíem si eren cabres alguereses o mores! sem eixits negres com el carbó del fang podent que teníem a damunt, però havem resolt el problema,
Visquem en simbiosi amb altres animals!

Arribats sobre el mont, dinem al davant a la natura de rara bellesa, el rerefons del mar n’ha feia un quadre de Van Gog! qui es posa a fer fotografies, qui pel·lícules, que goig! Passem una mitja hora inoblidable.
Una meta per a tothom

Era ja tard, decidim de davallar del mont, mosaltres cabres mascles, havien proposat de retornar d'on sem vinguts pel camí més curt, les cabres famílies no en volien entendre, perquè era massa fatigós! En davallada? i van a prendre el camí més llarg, dient que s’arribava més aviat, (les nostres cabres famílies son tossut, i penso que sigui un problema del D.N.A. no es culpa d’elles!)
Sem sempre al mateix discurs!

Una part del grup d’excursionistes catalans de l’Alguer

Sem arribats a les presonetes a les catorze i mitja, com animals salvatges, qui no reeixia a moure les cames, qui no comprenia més res! El dia acaba així com una novel·la ambiental de desesperats! A NÓS REVEURE!
Al final de tot: Joaquim! ara no fantasiem massa, no nós farem fotre així com vols pensar tu!

By la mandra.

L'ase alguerés

ESTUDIS CIENTÍFICS D’UN VETERINARI DE L’ALGUER SOBRE LA PRÒPIA RAÇA!

L’ase ALGUERÈS és un ase molt particular, aparten a una raça indígena que existeix sols a l’Alguer, de diferent dels altres ases, te les orelles molt grans desproporcionades al cos, completament divers d'aquells catalans, gosa de bona veu molt força, i que s’entén de molt lluny.
La seva tossuderia, és increïble, capaç d’abatre a cop de cap, el campanar de la seu de l’Alguer, l’església de Santa Maria! No hi creieu! Això és poc!

Pateix d’una greu malaltia, endèmica, que és l’enveja, tossuderia i ignorància! Nosaltres veterinari no aconseguim a curar-la, no hi ha rés de fer! No hi ha algun mètode, ni medicina! Menester matar-los! així s’elimina la greu malaltia! Hi ha també un dit que és diu a l’Alguer (ALGUERÈS ET MATES TU MATEIX!), ell és ignorant, però verament ignorant que no hi ha alguna raça així! I la combinació de la tossuderia, i l’enveja el fa molt particular de la seva raça, perquè,, si fos sols ignorant, podia estudiar i emparar les coses! ser tossut i envejós no hi ha remei! El problema que d’aquests ases n’hi ha molts a l’Alguer! N’hi ha 43.000! Tota la població! Ell creu de saber tot! Com fan a raonar fra ells? Si tots tenen raó, son 43.000! És la mateixa cosa quan juga la nacional italiana de futbol, a Itàlia hi ha 56 milions d’entrenadors, cada un vol l’esquadra a la seva manera! No hi ha, ni cap ni cua!
En lingüística l’ase Alguerès és analfabet, i no fa rés per emparar! Tant ell ja sap tot, és nat ja amb la cultura i alfabetitzat! creu ell! Teniu d’entendre els vells, els burgesos, els intel·lectuals els joves! Que por! Diuen de saber tot de tot però no saben rés, perquè encara no han comprés que son ases de bona raça i lliga! Iiiiihhhooo iiiihhhooo iiiihhhooo, braman també molt bé!
Ells quan escriu ja sap tot! Sap ja com té d’escriure! Te raó i rés més! És diu així i s’escriu així! No hi ha rés de fer per fer-li canviar les idees!

Un dia, amb uns ases d’amics, sóc anat a sopar en aquest restaurant, que és menja molt bé i de deu! Fan la carn a la brasa, que és molt bona, i també fan la carn d'ase! Nosaltres sem també caníbals! Manegem carn de la nostra raça! Oi! És molt bona! Però, en el restaurant, jo veig que hi havia una cosa que no anava bé, el nom! Vaig a preguntar a aquell ase, de l’amo, perquè, hi havia una falta al nom del restaurant, era l’article que no anava bé, li dic perquè a posat l’article com es pronuncia i no com s’escriu, ell tenia posar el nostre l’article arcaic (lo) i ha posat (lu)
L’hi dic a ell:
Jo: mireu que hi ha una falta al nom del restaurant.
Ell: Iiiihhhhooo iiihhhhoooo i qual?
Jo: l’article! Aveu posat l’article com és pronuncia i no com s’escriu! Per què?
Ell: Iiiihhho, iiihhhoooo, iiiihhhooo, d’Això ja el sabia! L’havem posat així el nom, per ser més agradable i per ser més senzill a recordar-se de més! Perquè si poso (lo), la gent no entén bé! no coneix bé la llengua!
Jo: Oi!
Jo m’ha pregunto: si un va a menjar en un restaurant, que tingui un nom en rus, en àrab, en xinès, o qualsevol llengua, si vosaltres menjareu bé, esteu segurs que el nom el recordeu!
Ell: iiiiihhhhhooooo iiihhhhooo! havem fet també una acurada recerca d’Això, amb una persona que n’ha tracta de llengua! Més d’ell! Qui n’ha sap?
Jo: oi! Però, així la gent compren mal, com s’escriu, feu una distorsió lingüística i roineu la llengua! I després tots escriuen així! Per què no Aveu posat l’article (el) així no feu alguna distorsió!
Ell: iiiihhhhoooo, iiihhhoooo, iiiihhhooo! No anava bé! No nos agradava! Pronunciant no era agradable!
Jo” Sik! Siki Sik!” No sabia a quina paret, on tenia prendre a cop de cap! crec que l'enterrés comercial sigui més fort de la llengua! Després que havem menjat, amb el ventre ben ple i satisfet, tots en junt com un coral havem fet; iiiihhhooo, iiihhhhooo, iiiihhhoo, bramaven així bé, que era una cosa de no creure! Potser que, era la carn d’ase que havem menjat!

Aquí tenia de posar (rodó) és el xisto de l’amo vell, que era molt gruixut

Aquesta placa, de la plaça cívica, tenien de posar (la plaça del pou vell) és un exemple d’ignorància molt arcaica. Està allí, d’una vida i ningú encara ha pensat de treure, que pensaran els catalans que la van a llegir-la? Tots els turistes passen d’allí! Jo, moltes vegades veig els catalans que és posen sota, i fan iiihhhoo, iiihhhooo, iiiiihhhhoooo! Els nostres homes de la nostra diputació la volen deixar perquè, és un símbol de la ciutat dels ignorants! Iiiiihhhhooo, iiiihhhhoooo, iiiihhhhoooo.

No comprenc qual és sentit, de posar la doble denominació dels carrers del casc antic! (Via = Carrer) La diputació creurà que totes les persones que van a llegir siguin ases com nosaltres algueresos que no comprenem rés! Els noms, tenien de ser escrits en una sol llengua, aquella catalana! Si verament volem conservar la nostra identitat, almenys a l’Alguer vella! Iiihhhhooo, iiiihhhhooo, iiiihhhhooo!

En aquest cas, caiem al ridícul! Aquí sempre la diputació ha posat en aquest camp de futbol el nom que és pres del salt de la Segada on es troba, escrit mig en sard i mig en català! Oi! L’article (sa) no existeix en català! és un article de la llengua sarda, però, sobre aquesta paraula, quan arriben documents de la diputació a la meva escola, on treball jo, “que està situada a prop del camp” primer arribaven escrits amb el nom la Segada, ara arriben també escrits amb el nom sa Segada! La junta comunal, ha cridat a tot arreu, que ells han posat com llengua oficial, el català! però, hi ha coses que encara no funcionen bé! Iiihhhooo, iiiihhhhooo, iiiiihhhhhooo! Sik. Sik. Sik.


Aquest, és un ase cantant que brama molt bé, iiiihhhoo, iiiiihhhhoooo, iiiiiihhhhhoooo, més bé de així no és pot! És un bon cantant, Això és ver, però m’han dit, que, ell diu que l’ALGUERÈS s’escriu com es pronuncia i res més! Oi! I no hi ha Crist per fer-li canviar les idees sobre la llengua escrita

.

També nosaltres tenim contaminació del castellà

La diputació Aquí s'ha oblidat de posar un altre cartell! Junt a la ciutat de l’oli també L’Alguer la ciutat dels ases! És així! És tot ple! No hi està mal!

D’aquests tipus d’exemple que vós he mostrat ni ha molts a l’Alguer no he pogut posar tots perquè l’argument està massa llarg

En lloc d’aquest posem l’altre!



Jo, vull fer un referèndum a l’Alguer, vull propiní el canvi del blasó al lloc d’aquell original, posar aquest, però a mi, tan sols ja no m’agrada modificar els colors, he posat l’ase de color vermell, per reprendre el color de corall, i fer veure que sems ases de mar! Oi!






















[DD2C1]

EL CATALA', LA LLENGUA DELS IGNORANTS!

Sí, haveu comprès bé! És així! El català, la llengua dels ignorants! I ningú me’l treu del cap, aquest fet, i no vull ofendre ningú! Això és, el que he comprès del viatge que he fet a Catalunya, vosaltres em podeu diure que, en pocs dies no es pot deduir el que dic jo! Ja teniu raó, però també jo! A l’Alguer passa el mateix!

Haveu de tenir present que no sóc jo qui fa aquesta consideració sobre la vostra-nostra- llengua! Sou vosaltres mateixos, catalans! La vostra llengua, la preneu com la llengua dels ignorants, deixant-la per una altra. Potser fent així vos sentiu més intel.ligents! O la vostra llengua no va de moda, que no sigui de bona gràcia? No es comprèn bé? No és internacional com l’anglès? I vos equivoqueu molt! No vos dóna més prestigi canviar de llengua, i en canvi vos feu –ens fem- ignorants, perquè perdeu –perdem- la vostra –la nostra- identitat lingüística, i també cultural! Per què tenim d’arribar en això?

No hi ha res de fer, és així!

Si posem davant a nosaltres tres nens que parlen, u anglès, u en castella, u en català, triant el més intel.ligent almenys, de segur, vos posicioneu així:

El nen anglés

El nen castellà

El nen català

Primer és el nen anglés, és més intel.ligent, perquè parla una llengua internacional, i dóna prestigi, però per a mi és el més ignorant perquè en parla sol una, els altres parlen la pròpia, i la d’ells!

El castellà, està al segon lloc, perquè és més parlada que el català, i va de moda!

El català al tercer lloc, perquè creieu que és una llengua que no va bé per comunicar, o creieu que la parlau en pocs, i la parlen milions de persones! Aleshores, si estau en una illa petita teniu de canviar llengua perquè sou pocs! És una cosa que fa riure, però també plorar!

Vosaltres estau ensenyant als vostres nens, a parlar el castellà, creient que sigui millor, em voleu explicar a mí aquest fet, que no’l comprenc? Jo no sóc contra ninguna llengua, sóc contra el sistema, que ve adoptat per les persones sobre la pròpria llengua, qualsevol que sigui. Aprendre diverses llengües vol diure agumentar la pròpia cultura, en canvi, deixar la pròpia per una altra vol diure perdre la identitat lingüística cultural, és com un home que perd els propris principis! No és ja res! Una nul.litat.

Una comparació real

Ara vos explic que he passat jo amb la meva llengua. La meva primera llengua és el català de l’Alguer, de quan sóc nat, no l’italià. L’italià l’he après després, a les escoles públiques. Els mestres, i professors, no volien mai que parléssim en alguerès, sobretot perquè l’estat italià volia imposar la llengua nacional, cercant d’eliminar totes les llengües regionals: en Itàlia n’hi ha moltes, teníem de comunicar en una llengua comprensible per tots, deixant la pròpia! No fent bilingüisme: n’hi ha sol dos casos, en les regions Vall d’Aosta, i Trentino.

Una llengua per tots

La majoria dels ensenyants, que ensenyaven a les escoles de l’Alguer, no eren algueresos, i una part provenia d’Itàlia, i dels pobles de l’illa; qui era alguerès, no el parlava en classe. Els minyons que parlaven en alguerès, venien tractats d’ignorants començant pels ensenyants, i també pels altres minyons no catalanoparlants, en tots els casos no es podia parlar la llengua, perquè es deia que si el minyó parlava el català no podia aprendre bé l’italià! I això ha condicionat molt els pares, ignorants també ells, que s’han fer condicionar pels altres i han deixat el català per l’italià, (parlem del català, parlat amb els propis pares, i a la vida de cada dia). Al dia d’avui, els minyons a les escoles, ja de la Costura, i primària els hi ensenyen dues llengües. Al meu periode, quan anava a l’escola primària als anys 70, això no existia, perquè podia interferir en l’ensenyament de l’italià, potser perquè érem més tontos! Ara als minyons, més els en poses, de llengues a estudiar, i més n’aprenen!

El condicionament fet als ignorants

Hi havia també la presunció, que nosaltres, quan estàvem parlant en català, i si hi havia al costat altres persones no catalanoparlants, creien que estàvem parlant mal d’ells, perquè no comprenia la nostra llengua! Aquella si que era ignorància! Això m’ha creat molts problemes a nivell col.loquial amb els mestres i minyons no catalanoparlants, ha estat u dels problemes majors per deixar el català, era, i érem d’una raça inferior o fills d’un deu menor! Racisme lingüístic a tots els efectes!

Fills d’un deu menor

Nosaltres estàvem bé amb la nostra llengua, sol dintre el nostre perfecte ambient lingüístic, que era l’Alguer vella (així cridaven els algueresos el centre històric de l’Alguer), tancats dintre de la nostra antiga muralla, tots parlaven català, i qui venia a establir-se a l’Alguer vella, i no el parlava, tenia d’integrar-se amb nosaltres, aprenent també ells el català de l’Alguer (nosaltres, a qui no parlava bé l’alguerès, dèiem que el parlava “a la sabaratana”), perquè era l’única llengua de comunicació, parlada per la totalitat dels habitants del casc antic. Ara això no exiteix més!

Un ambient lingüístic perfecte

Ara, al dia d’avui, en el nostre ambient cultural lingüístic, tenim molts problemes, conflictes entre els grups culturals, i són poques les persones que realment mereixen l’atenció de la població, per que, cada u al matí, quan s’aixeca se sent un profeta de la nostra cultura lingüística, dient coses absurdes que els vénen al cap, així, com s’aixequen! Si vosaltres feu atenció en això, quan hi ha conferències, sobre la cultura i la llengua, si hi ha un grup que l’organitza, els altres grups no hi són! Hi ha contrastos molt forts; la causa és, en la majoria, l’enveja! Un fet molt radicat a l’Alguer, ja des dels temps de Joan Palomba, del 1900! Això fa molt mal a la llengua, perquè no hi ha un acord entre ells, la majoria se senten profetes de la pàtria! Això creuen ells! Si anem a veure, u més molendo de l’altre! (Molendo és l’ase en alguerès!)

L’enveja és antiga, i molt radicada

Retornant a la llengua dels ignorants, perquè no pregunteu a aquestes persones que són molt cregudes de la nostra cultura, si han ensenyat als seus fills el català de l’Alguer, dat que són ells el s nostres profetes, de la nostra cultura i llengua? En conec sols dues que ho han fet, els altres res! Aleshores també ells consideren el català la llengua dels ignorants! Sinó, hauríen ensenyat el català alls seus fills! Quins problemes tenen? O no tinc raó? Jo, poc temps fa, era en una presentació d’un llibre en català de l’Alguer, molt interessant,. La majoria de les persones del públic, eren d’aquelles aculturades, totes sobre els 55 anys, hi havia també dues noies. Es parlava de les problemàtiques de la llengua, es deia que els joves no el parlem, el català, i algunes persones aculturades s’han dirigit en veu alta a le dues noies dient-los de fer fills, per ensenyar-los l’alguerès i no perdre la llengua, i que ara tocava a elles! L’hipocresia havia tocat el límit! Quan ells han ensenyat als seus fills l’italià! Perquè el català era la llengua dels ignorants.

Quin exemple que ens donen!

Ells van a les conferències tan sols per fer-se veure pels altres, que són persones aculturades, i per rentar-se la boca ( una manera de diure a l’Alguer per fer-se veure, gitar palla, i fer barra!) volen fer-se veure a dalt de tot i de tots! Només ells saben!

La nostra classe cultural és així

Jo tinc 42 anys, i sóc de l’última generació que parla el català de l’Alguer, pels efectes que he explicat en aquest text, és molt difícil trobar persones que el parlin, el català, per sota de la meva edat, deu ser impossible sota els 35 anys! (Parlem sempre de llengua col.loquial).

I així serà el català de catalunya si la preneu com una llengua inferior, no adequada a la vida de cada dia, la perdeu com a l’Alguer, rar cas en europa d’una llengua interrompuda!

L’última generació

El passat, nos ha donat una llengua, i una cultura,

El present, nos l’està encara deixant,

El futur, nos la vol treure.

El temps

Jo esper que qui lligi prengui en consideració el que he escrit, i com a exemple, les problemàtiques lingüístiques de l’Alguer. Així, com mori una llengua, la causa major és la política, sempre llunyana d’aquests problemes. Esper d’equivocar-me sobre la realitat catalana, però no crec.

Qualsevol persona que m’enviï comentaris sobre el text, li respondré.

Diari d’un terrorista lingüístic de l’Alguer (Continuacio')

Impressions d’un viatge demencial a Catalunya II!

Divendres, 24 de febrer de 2005

Un dia de novembre de 2005, a l’Òmnium Cultural de l’Alguer, el nostre professor Joaquim ens proposava un intercanvi cultural amb els estudiants d’una altra escola de català de Catalunya, qui volia hi podia participar, l’escola era i és la d’Esparraguera, un poble a prop de Barcelona. Les finalitats d’aquest intercanvi ? No sé què posar!

Una bella idea

Passats alguns dies, comencen a arribar les postals a tots, estàvem molt contents.Els dies passen, i a mí, no m’arriba encara res! Oi, aquestos catalans!

Pocs dies abans de Nadal vaig rebre una postal d’Esparreguera, quina il.lusió! Obr la postal, una postal de felicitacions! És molt bella, llig la carta...
La meva parella lingüística es diu Ana, i té 35 anys, de Barcelona, però viu a Esparreguera, m’explica que no havia parlat mai el català, tot i que el pare el parlava. La mare no, perquè no és catalana. Em diu que, per a ella, és molt difícil parlar-lo, i escriure-lo encara pitjor! Anticipadament va disculpar-se, i per això em va prometre que s’empenyaria en l’estudi de la llengua, per a poder comunicar amb mi d’una manera millor! Vaig notar que ella escrivia d’una manera molt simpàtica. Comencem a contestar-nos, el temp passa, i veig que ella va millorant el seu català! Ha tingut paraula! Jo li envio targetes postals, pel.lícules de l’Alguer i de Sardenya, li volia fer veure on visc!
Ella m’escriu sempre al correu electrònic, hi ha sempre unes paraules que no les comprenc, al diccionari de català no les trobava! Un dia em decideix de comprar-ne un de castellà! Quan vaig a fer la traducció, em vénen molts dubtes! No es comprenia en quina llengua ella m’escrivia! No tenia sentit ni en català, ni en castellà! Li explico aquest problema, ella se’m disculpa una altra vegada! Per no crear-li problemes per comunicar-me, li vaig dir d’escriure’m com volgués, allò important era comunicar, però, ella d’aixó se n’és aprofítada! I m’escriu més en castellà, i també amb aquella llengua desconeguda, que en català! L’intercanvi lingüístic cultural era i és contaminat d’altres llengues desconegudes!

Una llengua desconeguda

Al mes de febrer tinc uns dies de vacances, i m’hi decideixo de fer un viatge a Catalunya; a l’Ana li faig saber del viatge, i també que era una bona ocasió per conéixer-nos, i de veure també el poble. Ella em vol convidar a casa seva! Jo no volia, perquè sóc molt tímid i vergonyós, no m’agrada molestar ningú, i a més tinc també tinc por de les dones! Oi ! Després de tant, m’ha convençut, jo sóc una mica tossut, o cabezón com diu ella, i vaig aceptar la invitació.
Arriba el dia de la partença, entr dins de l’avió, estava tot ple, hi havia també l’alcade de l’Alguer amb un assesor, també ells van a Catalunya! Jo em pos a pensar sobre ells: “de segur que van a fer un viatge cultural, o a tenir relacions turístiques o comercials”; em pregunt: “que em rapresenten ells culturalment a Catalunya? no són ni algueresos”. Els he vists una vegada en televisió i vos dic que com parlaven en alguerès feien pietat; seria millor que no parlessin! Ells tenen de representar l’Alguer a Catalunya! Però de quina manera? Que pensaran els catalans de nosaltres quan els sentiran? No continuo més!

Una representació que no m’agrada

Després de 55 minuts de viatge arribem a Girona a les 23.30. Pregunt al personal de camp d’avió diverses informacions, i tots em parlen en castellà, més de sis persones! Em dic:
– No seran treballadors catalans...- però em comprenen perfectament ! Ja va bé el mateix! No és res!
M’he decidit de passar la nit a Girona, perquè era ja massa tard. Munt a l’autobús, i pregunt al xòfer on puc trobar un hostal per passar la nit. Gentilment, em dóna les informacions en castellà! Ja va bé el mateix! Arrib al poble, a les 24.30, pregunt a le persones que encontr pels carrers:
-On és pot trobar un hostal?
Tots em parlen en castellà, no fa res ja va bé el mateix! Sempre tots gentils! Trob dos hostals, i estaven plens. Al tercer, reeix a trobar l’última cambra lliure! Ningú del personal m’ha parlat en català de tots tres hostals! L’hostal estava molt bell, i la cambra era de luxe! És molt estrany que un hostal d’una estrella sigui així, de luxe! Si veniu a Sardenya, i anau en un hostal d’una estrella, vos van a donar una cova! No he pensat de portar de l’Alguer una espelma, per cercar catalans que parlin en català!

____________________________________________________


Dissabte, 24 de febrer de 2005

Al matí, em llevo d’hora per a agafar el tren cap a Barcelona, vaig sempre a preguntar informacions a moltes persones, com u d’aquells turistes tontos i perduts, però jo no sóc així! És que jo volia trobar un contacte en català! Tots em parlen en castellà, al bar, a la taquilla, el personal del ferrocarril, el personal de la seguresa, els xòfers dels taxí! En aquest poble seran tots immigrats! No crec que sigui així! Pens que la qüestió deu ser una altra! Mentrestant jo esper el tren a l’estació per portar-me a Barcelona, veig moltes persones, amb un aire de treballadors, després veig que es ferma al meu costat, una parella, i que parlen en català! Aleshores, ja hi ha algú que parla en català! Teniu de veure le meves orelles com s’han fet! Grans com aquelles d’un elefant africà! Era curiós d’entendre’ls parlar en català, entenia tot, més bé que les màquines electròniques d’espionatge de la C.I.A. americana!

Una orella fina!

Arriba el tren, munt, i m’assec, prenc el mòbil, i el sintonitz ràdio Catalunya, per fer l’orella al català, tanc els ulls per riposar-me, i escolt la transmissió: és una transmissió de receptes de menjar català, molt interessants! Cada u trucava per dir la seva recepta, quina millor que l’altra, jo volia trucar, per dir-ne una nostra algueresa - lo polp en allada-, però no tenia el número de telèfon. Després el periodista va parlar de la història d’una recepta antiga Catalana que es remunta al 1400, i que l’han inventada els monjos, una recepta molt pobra i molt bona – la torta de menjar blanc!- Òstia! El nostre pastís alguerés! Nosaltres no tenim tan sols la llengua i la cultura catalana, també la cuina catalana!
Acabada la transmissió, cànvic diverses emissores tots parlant de llengua, sempre d’arguments molt interessants, en algunes l’escoltador podia participar. M’hagués agradat diure la mia opinió sobre la llengua, però també en aquest cas no tenia el telèfon!

La curiositat lingüística no acaba mai!

Després de reposar-me, obr els ulls:
– Oi! On sóc?
He comprés que he travessat el temps i ara sóc en una altra part del món! Sóc sobre el tren que porta de Xangai a Pequín! Tot ple de xinesos! Així tants no n’he vist mai!
Arrib a Barcelona, i em truca l’Ana, dient que arriba mitja hora més tard. Pero’ jo no podia presentar-me així com un ase a ella, i aprofito per anar a comprar flors, hi vol un poc de cavallerositat italiana: de italià vaig portar tan sols allò! La resta, tot alguerès! Pregunt a les poques persones que trob al carrer, malgrat siguin les 10.30 del matí! No menys de quinze persones, la gentilesa d’aquestes persones m’ha impressionat molt, nosaltres a l’Alguer no som així gentils! Però hi havia una altra cosa que m’ha colpit encara de més, tots em parlaven en castellà, tot i que em comprenien perfectament: vol dir això que parl el català, no una altra llengua! Del més jove al més gran, de tots dos sexes! Volia veure si hi havia distinció ( estic molt desil.lusionat), però no hi havia res de fer! He comprès, que l’únic que parlava el català a Barcelona era jo! Quin honor! I em ve un dubte, no és que jo sóc a Madrid? Així quan era sobre el tren de Xanghai a Pequín! Quin viatge extrany!
No reeixia a trobar el negoci floreal, havia ja fet més de dos quilòmetres, ja que jo sóc molt tossut i “cabezón”, hi reeix a trobar-lo, al florista, li pregunt sobre les roses grogues i vermelles, potser sóc una mica exagerat! A mi, aquestos colors m’agraden molt! El florista gentilíssim, que entenia la meva parla amb el meu accent, ni va esforçar-se a parlar-me en català, em parlava sempre en castellà!
Retorn a l’estació de Xanghai... Oh! de Madrid! No record bé on era, però a Barcelona, no!

Quina Catalunya més extranya!

Em truca l’Ana, no comprenia bé on era, i després de tant reeixim a trobar-nos. La veig de lluny, li volia fer una broma, però l’emoció m’ha blocat! Ella es presenta, és molt simpàtica així com la creia jo, li dono les roses, crec que li agraden!
Si no sabeu què regalar a una dona, doneu-li roses, elles són sempre contentes, és el millor regal que podeu fer.
Muntem al cotxe i anem a Esparreguera. Quan arribem, em porta a l’Abadia de Montserrat. Em feia de guia, m’explicava tantes coses, mentre jo feia pel.licules. Un lloc d’una bellesa indiscutible.

Així com la imaginava

S’havia fet tard, i la fam tocava el sostre. Ella em porta a un petit restaurant d’Esparreguera d’un amic seu, que fa cuina casolana. Entrem dintre del restaurant, nos seiem, l’Ana em presenta al seu amic, ell em parla en castellà, sempre l’Ana li diu de no parlar-me en catellà, que no el comprenc, i de parlar-me en català, perquè jo el parl, i que sóc italià!
- I de on ets?
- De l’Alguer!
- I on es troba?
- A la illa de Sardenya-
- Ah! I tu parles el català?
- Si!
- Per què?
Li explic el perquè, ell estava molt perplex! La seva curiositat em va submergir! Em fa moltes preguntes, i també sobre els noms dels ingredients que estaven al menú, i si coincideixen amb l’alguerés, ell tenia alguns dubtes sobre unes paraules, no estava convençut, li explico, que potser ell s’equivoca, i no jo.
- Mira que potser que t’esballis tu, i no jo!
- Per què?
- Perquè jo parl un català arcaic, i tu modern!
- Ah!
La muller que treballa amb ell, em diu que sabia que a l’Alguer es parla en català. També un client que estava segut al costat de la nostra taula, també ell comença a fer-me preguntes, sobre l’Alguer i l’alguerés, fins i tot els cambrers del restaurant que crec que eren els fills seus.

Demanem el menjar, quin plat millor que l’altre, he menjat de deu! Li pregunt també sobre el vi negre i fort, fet en casa, m’agraden els vins genuins: del vi sóc un entés, i a més el faig. Ell vol acontentar-me, i em bec un got. El vi estava bo, però m’ha pres al cap, ell tot somrient em diu:
- Fort, eh!
- Sí, però mata l’home!
- Els vins nostres són molt forts!
- Ja ho veig!
Ja al segon got, i l’home era ja mort, no coprenia res més! En aquell vi, hi havia una cosa que no anava bé! Acabat de dinar fem les salutacions, i vos assegur que l’hospitalitat a Catalunya és a fora del comú, no com nosaltres algueresos, que d’això els catalans no ens han trasmitit res!

L’Alguer: On és? L’alguerès: Català? Boooo! Oi!

Ens en anem a casa per reposar. Allà mir la televisió. Els programes són en català, parlen de cultura i de llengua, veig que la televisió és submergida en això, ja fan bé a salvaguardar la llengua i la cultura, però és una mica pesat, els mitjans de comunicació bombardegen la població amb aquests programes dia i nit! Nosaltres a l’Alguer tenim dues televisions locals, tan sols una dóna les telenotícies en alguerès, és CATALAN TV i es pot veure també a internet.

La salvaguarda de la llengua

Al vespre, sortim de casa per anar a la festa de carnaval que fa el poble pels nens, i pel carrer trobem dues bruixes, que són amigues de l’Ana, i vos dic, que així belles mai no n’he vist! Òstia! L’Ana em va presentar a mitja tribu d’Esparraguera, tots molt simpàtics, i curiosos de la meva parla, potser feien confusió amb E.T., que venia d’un altre planeta! La festa era organitzada en català! Una llengua molt rara! Oi!

Una llengua rara

L’Ana em diu que, al vepre, ens han convidat a una festa d’aniversari, en el pis de la bella bruixa.
Mentre, anem a fer unes despeses per la festa, i també un volt pel poble dels espàrrecs, molt bonic, tranquil, i amb un bon aire. Arriba l’hora d’anar a la festa, entrem al pis, estava ple d’amics i amigues de l’Ana, em presenta a tots, i com les altres vegades diu le mateixes coses, estan una mica sorpresos, ells em volien fer la vivisecció al cap, per mirar cosa hi havia dintre ( creien d’estar a l’àrea 51 dels Etats Units d’Amèrica ) No sabien que dintre del cap d’ un alguerés, hi ha tan sols carbó i res més!
La festa estava molt animada de belles dones! Jo tinc por d’elles! Em fan preguntes en castellà, i els explico de parlar-me en català! Pareixien esforçarse per parlar-me en la llengua d’ells! Alguns se’n diculpen, de la parla, i continuen en castellà! Jo deia que no hi havia cap problema, que així aprenia una nova llengua! Oi!
Després d’un poc, les belles dones treuen a fora un argument molt interessant de la llengua i de la repressió del règim, parlant en català! Discutint amb mí també dels problemes de la llengua algueresa, i que s’assemblaven molt! Acabat l’argument, retornen a parlar en castellà! Oi! Vaig notar que la festejada era de llengua castellana i no tenia cap problema en parlar-me en català! I a més, érem col.legues! Fem el mateix treball, i d’allò animem una llarga discussió! Més envant, s’asseu a la vora de la meva cadira un home que no record el nom, em parla en català i em diu que ell és mestre d’escola, però que no és català, sino’ andalús. Havia trobat treball a una escola del poble, m’ha dit que en sis mesos havia fet un esforç mental increïble per aprendre el català i integrar-se a la comunitat! Jo no he comprés per què! Parlen tots en castellà! I parla el català amb tots sense problemes d’identitat com tenen els catalans! I a més ensenya el català als nens! I ha d’escriure un llibre sobre aquest cas! Mentre, m’ofereixen un got de vi! Oi! Al primer em pren al cap, al segon mori l’home! El vi estava bo, però! Em volien dar també cava! He preferit deixar-ho perdre! Es fan les dues, comencen a anar-se’n, les dones, totes em donen petons, tres amb precisió! I totes em contesten que m’equivoco com donar-los! Jo pensava que, els donés a la dreta o a l’esquerra, no canviava res, i que no era la quantitat, sinó que compta la qualitat! Que metòdiques! Oi!

Quants problemes per parlar la pròpia llengua

Diumenge, 26 de febrer de 2005

Al matí següent, el dia no era tan bo. L’Ana em porta a fer un volt a Sitges, un poble turístic de mar, amb un bell casc antic, i una bella platje. Estava ple de turistes, visitem tot el que es podia veure, estava fascinat de l’organització d’aquest poble. Es fa la una, i la fam toca el sostre! Decidim de tornar a Esparreguera, i a mesura que anem anant, trobem en un poblet un restaurant, i ens aturem. Es diu, Pa Nou, i fan cuina casolana. És un negoci familiar, i la primera cosa que et donen, és la gentilesa! No som a l’Alguer! Parlen tots en català! Hi havia tres minyones cambreres, , més o menys dels setze als vint-i-un anys, parlaven en català. Fa una vida que no entenc parlar persones així joves! La seva iaia, una dona molt gran d’edat, estava darrere del banc passant el temp, i tenia molta gana de parlar amb algú! I començ una llarga conversa amb la dona, parlant de menjars, ella tota contenta perquè algú li ha dat una mica d’atenció enmig de tanta gent.
Ens seiem a menjar, i sempre de deu em tracten! Prenc el vi, i estava bo, el primer got m’ha pres al cap, al segon, mori l’home!
Retornem a Esparreguera, l’Ana em diu que em volia conéixer un amic seu, i que nos vol portar a Barcelona, per visitar la fira del llibre català, això al vespre. Em diu també que és una persona molt interessada per la llengua com sóc jo! Òstia, a Catalunya hi ha un terrorista lingüístic com jo! L’Ana me’l presenta, i parlem de llengua, veig que és una persona de cultura historico lingüística catalana elevada. Anem a la fira, ell sabia tot de la història i cultura catalana! No hi havia llibre que no coneixia l’autor! M’explicava de tot sobre els llibres. Jo pens que si a l’Alguer forem tots com ell, havíem resolvit tots els problemes de la llengua! Hi havia una noia que feia jugar els nens, fent jocs, i recontant històries en català, eren molt petits, més o menys de tres a cinc anys, i parlaven en català! Feia 35 anys que no veia parlar en català minyons així petits! Sóc estat encantat mirant-me’ls durant molts minuts, em feia recordar la nostra Alguer vella, i pobra, on l’única llengua era el català de l’Alguer.


Quina emoció lingüística
Diumenge, 26 de febrer de 2005
Últim dia

Al matí, faig la bossa de viatge, i partim vers Girona. Visitem el centre històric, que és molt bell, ben organitzat, i net! No un desgavell com l’Alguer, en allí si que saben que vol diure fer turisme! Arriba l’hora de dinar, la fam toca el sostre!
Entrem en un restaurant del centre històric, i trobem els duenyos que parlaven en català. També amb ells haven bescanviat algunes paraules sobre la llengua. El menjar, com els altres, estava de deu! Anem al vi. El primer got em pren al cap, al segon, mori l’home! Oi aquest vi català!
Al vespre l’Ana m’acompanya al camp d’avions de Girona, no tenia gana d’anar-me’n, però a l’endemà tenia de retornar al treball! Ens donem un bell reveure. Jo faig totes les pràctiques per muntar a l’avió, després tots els controls de la seguresa. Com que no no era escrit, no sabia quina era la sortida de l’avió de l’Alguer! Aleshores, pregunt al personal que estava allí:

-Disculpi, em sap diure on és la sortida per a prendre l’avió de l’Alguer?
-Guardi, deve andare là, a sinistra, in fondo, e guardare il televisore que gli indica l’uscita per Alghero (tradució al català: Miri, te d’anar a l’esquerra, al fons, i mirar el televisor que li indica la sortida de l’Alguer)
Jo he pres un cop al cap lingüístic! Parl en català i em responen en italià! No sabia que dir, no volia fer polèmiques sobre la llengua! La resposta la deix a vosaltres si haveu tingut gana de llegir aquesta història!

Les perplexitats de la llengua superen la raó humana!

___________________________________________________________________________

El català, la llengua dels ignorants!
Diari d’un terrorista lingüístic de l’Alguer II.

Sí, haveu comprés bé! És així! El català, la llengua dels ignorants! I ningú m’ho treu del cap! Sense voler ofendre ningú, això és el que he comprés del viatge que he fet a Catalunya... Vosaltres ja em direu que... quan llegireu la segona part...