l'Alguer avui ha perdut un fill, pilar de la nostra catalanitat, la més profunda aont ningú havia arribat, perquè costa donar la propria vida pels altros! estudiar, fer recerques, escriure i passar més de 35 anys tancats als arxius de tota Europa i també en aquell secret del Vaticà aont ningun alguerès havia posat mai lo peu!
Jo l'he coneixut, sempre amb les mans en cartes antigues i endavant de l'ordinador escrivint llibres, los que ell voliva deixar a mosaltros algueresos, cercant de recuperar lo perdut i l'olvidat de la memòria, me dieva sempre “ manaster deixar la nostra historia i llengua als joves, tenen de saber qui érem i cosa sem” teniva de transmitir tot lo saber sou per lo donar als altros, sense un graciés de retorn, no era un home fet per això!
Sempre me feva veure los treballs que estava fent, estava hores i hores encantat a entendre les coses que me dieva, jo me preguntava “ la nostra historia es així emportant?” si era pròpia així! No podem olvidar la nostra empremta, i lo nostro passat! Està escrit també sobre les pedres d'aqueixa ciutat catalana.
Ell sabiva que teniva de morir i me'l dieva! per aqueix motiu treballava també quan estava molt mal per acabar tot primer de la mort sua!
Era estat sempre una persona molt humil i per això respectava tots, no ha tengut endrera lo que ha dat, i no'l voliva, per ell anava bé lo mateix.
Un dia amb devant de la muller, me diu “ jo vull tentar de posar d'acord tots los centres culturals de l'Alguer, per normalitzar la llengua algueresa, vull fer aquests esforç o perdem la nostra llengua! Jo l'hi responc que es una empresa molt dificill però tentar no costa arrés, la muller l'hi diu ( tu somnies recorda-te'l) “ ha tentat però no'l sep se sigui reixit!
Voliva escriure moltes pagines d'ell, lo que ha fet, lo que voliva, lo que estava fent “ i teniva de l'increïble”, lo que a obtingut, lo que era, pel respecte i per l'humiliat sua, no'l vaig a escriure, no l'hi agradava, posar-se en mostra, l'hi bastava estar al rocó del sou l'estudi i continuar a fer lo que ha sempre fet “donar la propria vida per la nostra Alguer” .
No ha fet saber a ningú que era a l'hospital i estava morint, lo voliva fer en silenci!
Adiós Rafael adiós
un amic humil així com eres tu
Paolo
l'Alguer nou de abril de 2008
6 comentaris:
T'hi tinc enllaçat de fa més de dos anys, Paolo.
Gràcies.
Precio's aquest post!
Txau
m'hauria agradat haver-lo conegut,devia ser una persona entranyable i molt compromesa amb les seves arrels.
emili
cassà de la selva-girona
No lo conocía, pero seguro que fue un gran hombre.
¡Descanse en paz!
Por cierto, en alguerés se dice "adiós". Ten cuidado, Paolo -¿por qué no te llamas Pol?- , pero los naZionalistas te van a matar por decir "adiós" no "adéu" y por llamarte "Paolo" y no "Pol".
Per Sinblancaporelmundo:
Primer, Paolo no és Pol en català sinó Pau i en espanyol Pablo.
I segon, a Catalunya no es mata a ningú i en alguerès hi ha paraues "espanyoles" perquè també hi van haver aragonesos.
No, nen, an`omim. A l'Alguer es parla una barreja de catal`a, itali`a i castell`a.
Publica un comentari a l'entrada