dilluns, d’abril 02, 2007

El color polític de la llengua catalana

Al més de maig, el meu professor de català Joaquim, va proposar-me d’anar a veure el concert del grup rock català, Obrint Pas, a l’amfiteatre del ferrocarril del poble de Sàsser, dient que era una cosa de no perdre, una ocasió única, irrepetible aquí a l’illa de Sardenya
Jo no sabia rés d’aquest grup, va explicar-me tot ell, són els més coneguts i famosos dels països catalans, d’ideals lingüístics i independentista, una bona ocasió per conèixer aquest món, per a mi tan desconegut!.
No sabia qui eren


Entrem a l’amfiteatre i veia que l’ambient era típic d’esquerra, tots molt cordials, i educats, això m’ha colpit molt, i també els tiquets d’entrada, per fer l’entrepà i per beure, tot costava molt poc! Jo no he vist mai en altres concerts, que et fan pagar l’aigua per beure com que fos l’aigua del Lourdes que fa miracles! l’hi vaig a preguntar d’això i van dir-me que organitzen sempre d’aquesta manera, ha de ser una cosa popular, per a tothom, sense exclusió de ningú.
Un concert per a tothom

Com vaig la tribuna, veia sobres les parets, unes banderes sardes i també independentistes catalanes,! De persones n’hi havien poques, crec no més de 150! L’amfiteatre era molt petit, i el grup no és conegut aquí a l’illa.
Mentrestant passava l’hora arribaven encara altres persones amb banderes catalanes de cada grandària! Anava a intuir que l’espectacle tenia un aspecte polític!
Comença, per primer un grup rock sard, amb les seves cançons, molt fortes, de significat polític independentista, i contra la dreta feixista, feien del bon rock, exaltaven la independència de l’illa a l’estat italià, i vós dic que això va agradar-me molt! Ostres! també si hi havia moltes coses que no compatia, amb els textos de les cançons, i del que deien fora de les cançons!
Cantant i fent política o fent política i cantant?

Hi havia moltes persones ballant i embolicades amb les banderes del blasó de l'illa, acabat ells, hi havia una pausa, d'uns minuts, davallem de l’escalinata on érem, hi anem a la darrera del cadafal, per nós prendre uns entrepans i beure un got de bon vi, allí trobem els cantants del grup Obrint Pas, els hi parlem, no m’ho creia de trobar persones així tan simples, i ves també al cas, que el cantant solista del grup era un amic d’estudis de Joaquim, des de quan estudiava a la universitat de Valencià! Es són reconeguts després de molts anys, a lluny de les seves terres! Havem fet una llarga xarrada sobre la llengua i la situació lingüística de l’Alguer. Aquella és estat una ocasió d’entrar al cor de la catalanitat pura i directe!
Con és petit el món!

Comença el concert del grup Obrint Pas, un grup de fort impacte emocional lingüístic, mentrestant a la part baixa d’endavant del cadafal arribava molt fum de carn cuita a la brasa, bistecs i botifarra, una bona olor! Al nostre costat es seu, una parella jove amb dues banderes catalanes independentistes, xerrem amb ells i van a passar-me per un català! Com han fet a pensar això no ho sé, potser el nivell alt de la musica i quan parlaven no és comprenia bé l’accent, li explico que era de l’Alguer, no hi volien creure, li ha donat la confirma Joaquim, talment que estaven perplex del fet, el jove va a trucar al seu pare a Catalunya dient que a l’Alguer hi ha persones que encara parlen en català! hi ha més m’ha fet parlar amb el seu pare al mòbil! una curiositat i perplexitat molt forta! Ostres! segurament han fet confusió amb un que ve d’un altre planeta!
Encara els catalans no creuen a l’Alguer

La musica comença a prendre la ment de les persones fent del bon rock, la majoria del públic va a ballar davant del cadafal a sota del grup, tots amb cigarretes molt estranyes de cada forma i grandària! Al mig dels, va eixir molt fum, més d’una xemeneia d’una petroquímica! l’olor no era més de carn a la brasa, sinó, era una olor molt estrany, de pudent! Tots ballaven, com d'un tribú del Congo, que estaven fent balls per foregitar els esperits malls! Saltaven com saltamartins! Rient com que hagin guanyat dels diners a la loteria! Molts es posaven sobre els vestits la bandera catalana independentista! més el concert s’animava, i més les persones es deixaven prendre de la musica.
Diverses maneres per escoltar la musica

Joaquim volia convèncer-me a ballar enmig dels altres, però no hi sóc anat, perquè amb tot aquell fum seria mort! Sóc asmàtic! Ell es posa enmig, i com els altres ballant semblava també ell un saltamartí! Ballava així, no perquè era el núvol tòxic que hi havia enmig de la platea que prenia al cap a tots! Sinó era tot pel vi que havíem begut al bar de l’amfiteatre! Ostres! Jo allí, a dalt de l’escalinata, va arribar-me el núvol tòxic, m’agafa a la gola, no reeixia a respirar, més tossia, i més em posava a riure! Em dava aquest efecte el fum!
També el fum feia part del concert

La musica i les cançons va prendrem-me molt amb la transmissió dels seus missatges! Catalanista i independentista pur! una cançó parlaven també de l’Alguer! Aquella si que era art! Per a mi era el màxim! Però en algunes cançons als seus missatges hi havia molta política comunista, havien cantat també bandera vermella! I també una cançó dels partisans de la guerra del 1945! Així com el grup que hi havia abans! Tot el públic alçava el braç d’esquerra, típic salut comunista dels companys!
El bell de la democràcia


No comprenc tot això! O potser que no el vull comprendre! Qui és independentista, ha de ser independentista i rés més! Que hi entra el comunisme? O també que sigui el feixisme o qualsevol partit polític? Un és independentista i prou! Els ideals independentistes, tenen d’estar a fora de les altres ideologies polítiques, totes les forces polítiques no són independentista, al contrari! De quan el comunisme és independentista? O potser que jo vinc d'un altre món? O el comunisme vostre és divers del nostre? Potser que sigui així? No vull anar contra els ideals dels catalans, el respecte, però m’agradaria comprendre aquest fet.

dimarts, de març 27, 2007

Tercera excursió del centre excursionista català de l’Alguer

El dia 11 de febrer la cabra peó Joaquim Gadea, nostre tossut professor de català ha organitzat una excursió a la reserva faunística de l’Arca de Noè, exactament al mont Timidone, 361 metres de paradís terrestre, l’encontre és estat a la plaça de la Pau de l’Alguer, a les deu del matí, a les nostres cabres agrada dormir molt! son presentades moltes cabres famílies, i per a mi és bona cosa, hi havien també quatres cabrits molt petites, d'edat més o menys quatre anys, nosaltres acepten tots no fem discriminació sobre ningú!
Un centre molt obert

Partim i anem a les presonetes on hi ha el centre del parc i trobem una guàrdia ambiental que nós va a explicar algunes coses sobre la fauna i la vegetació, tot en alguerès, un bon inici per començar el dia
La llengua és fonamental per nosaltres

Després nós aviem a fer la caminada, que era ja tard, culpa sempre de les cabres famílies! Camí fent, Joaquim nós explica el seu intent, que no era sols de fer l’excursió, sinó per dar un’ oficialitat al centre excursionista
{De com havia comprés, ell vol deixar la seva empremta del seu passatge a l’Alguer, no s’en pot anar d’aquí, sense deixar una obra en aquesta ciutat de mandrosos!
L’obra de Joaquim ha de ser completada

Jo penso que, quan ell s'anirà, li farem una estàtua molt gran, una cabra gegant amb dues banyes grogues i vermelles de dos metres, que donarà l’aire de saviesa i valor a l’obra, esperem que no el confongueren amb un mamut! La posarem a la plaça de l’Arsenal, actualment la plaça Cívica la més bella de l’Alguer al centre del casc antic.
Aquesta és la nostra reconeixença


El nostre professor de català Joaquim Gadea!



Havia sabut, que és anat a un psicòleg, que és un' amic meu, l’hi havia preguntat con fer per fotre els estudiants de les seves classes per fer el centre d’excursió, perquè a ells l’hi fan mandra tot, de cada manera vol fer el centre excursionista català de l’Alguer, per tenir contactes amb aquells catalans i fer intercanvis, el psicòleg li va dir que per fotre els seus estudiants és molt fàcil, menester ser tossut com ells així, entre tossuts és compren bé! Aquella és l'única manera pels fotre!, a nosaltres la mandra és estil de vida, i diem sempre (No facis el que vols fer avui perquè hi serà un que t’el farà demà!).
Ahi la mandra!

Joaquim va dir-me, que la llengua oficial serà sempre el català, i de segur Irene estarà a cap del centre, et contactes amb terroristes lingüístics i integristes catalans de cada manera, nosaltres les persones les volem possiblement així! Jo seré el seu braç dret, la part més integristes, si per les persones que vindran, creuran que el català serà una llengua, aquí serà una religió!
Ostres! Es farà un ritu d’iniciació! Hi faré el capellà, darem una hòstia amb les quatre barres pintades,!

Català i res més!


Aquest sòc jo! L’escàndol i la vergonya de tot el centre d’excursionista català de l’Alguer



M'oblidava d'una cosa, acceptem també frares, que però tinguin les banyes molt llargues no menys d’un metre i mig i no més de dos metres, perquè així, les te sols Joaquim, sons benvolgudes les monges, però sense banyes! No les volem (GURRUDES: en sard) banyudes!
Al centre les banyes són molt important!

Per la meva opinió, prefereixo un centre de sols cabres famìlies, tindrà més èxit, les cabres catalanes estan més determinades, i arribaran a onades a l’Alguer! per ultimar cosa vós dic que nosaltres no sem sols terroristes lingüistes, extremistes, i desgraciats, sem també romàntic i dolços com la mel, Cinzia serà l’anima espiritual del centre! cada excursió serà una poesia: (Després la boira baixa i m'adono que puc tocar els núvols amb els dits de la mà, la meva pell té el sabor del mar, els meus ulls el color del cel!) no és com mi! tot el contrari! un centre moralment complet!
Nosaltres sem així!

Deixat aquest discurs, tornem a l'excursió: havien continuat pel sender enmig al bosc de pins, el perfum de la vegetació, nós pren completament, la muntada es fa sempre més àrdua, es veurien algunes cabres amb la llengua que l’hi cauen en terra, però les simpàtiques cabres, eren aquelles que no es lamentaven de res, muntaven sense problemes! Quin vergonya! A nós fer oblidar de la fatiga era Pasqual amb els seus contes, és com prendre cocaïna!
Una excursió sense fatiga no és una excursió!

De tant en tant nós fermaven a beure, i prendre el respir, la temperatura del cos va augmentar a tots, amb tota la llana que teníem, pitjor dels merins australians! Fent camí, enteníem sobre nosaltres, moltes veus! Ostres que serà? Auxili! auxili! auxili! Socors! Socors! Estem morint! Auxili! Ajudar-nos! Ajudar-nos! estem morint sufocades! Auxili! Nós sem tots espantat! I sabeu qui eren? les paparres que teníem enmig del pèl! Pobretes! nosaltres que estaven fent la muntada al mont, amb tot el pèl llarg que teníem, la calor del nostre cos, va augmentar, les estaven matant! No reeixien a respirar, aleshores veiem que al costat hi havia una font d’aigua i uns bassals, nós tirem a cabussó, per refredar el cos, i salvar les paparres, nosaltres de blanques que eren, no sabíem si eren cabres alguereses o mores! sem eixits negres com el carbó del fang podent que teníem a damunt, però havem resolt el problema,
Visquem en simbiosi amb altres animals!

Arribats sobre el mont, dinem al davant a la natura de rara bellesa, el rerefons del mar n’ha feia un quadre de Van Gog! qui es posa a fer fotografies, qui pel·lícules, que goig! Passem una mitja hora inoblidable.
Una meta per a tothom

Era ja tard, decidim de davallar del mont, mosaltres cabres mascles, havien proposat de retornar d'on sem vinguts pel camí més curt, les cabres famílies no en volien entendre, perquè era massa fatigós! En davallada? i van a prendre el camí més llarg, dient que s’arribava més aviat, (les nostres cabres famílies son tossut, i penso que sigui un problema del D.N.A. no es culpa d’elles!)
Sem sempre al mateix discurs!

Una part del grup d’excursionistes catalans de l’Alguer



Sem arribats a les presonetes a les catorze i mitja, com animals salvatges, qui no reeixia a moure les cames, qui no comprenia més res! El dia acaba així com una novel·la ambiental de desesperats! A NÓS REVEURE!
Al final de tot: Joaquim! ara no fantasiem massa, no nós farem fotre així com vols pensar tu!


By la mandra.


dimarts, de març 20, 2007

L'ase alguerés


ESTUDIS CIENTÍFICS D’UN VETERINARI DE L’ALGUER SOBRE LA PRÒPIA RAÇA!


L’ase ALGUERÈS és un ase molt particular, aparten a una raça indígena que existeix sols a l’Alguer, de diferent dels altres ases, te les orelles molt grans desproporcionades al cos, completament divers d'aquells catalans, gosa de bona veu molt força, i que s’entén de molt lluny.
La seva tossuderia, és increïble, capaç d’abatre a cop de cap, el campanar de la seu de l’Alguer, l’església de Santa Maria! No hi creieu! Això és poc!


Pateix d’una greu malaltia, endèmica, que és l’enveja, tossuderia i ignorància! Nosaltres veterinari no aconseguim a curar-la, no hi ha rés de fer! No hi ha algun mètode, ni medicina! Menester matar-los! així s’elimina la greu malaltia! Hi ha també un dit que és diu a l’Alguer (ALGUERÈS ET MATES TU MATEIX!), ell és ignorant, però verament ignorant que no hi ha alguna raça així! I la combinació de la tossuderia, i l’enveja el fa molt particular de la seva raça, perquè,, si fos sols ignorant, podia estudiar i emparar les coses! ser tossut i envejós no hi ha remei! El problema que d’aquests ases n’hi ha molts a l’Alguer! N’hi ha 43.000! Tota la població! Ell creu de saber tot! Com fan a raonar fra ells? Si tots tenen raó, son 43.000! És la mateixa cosa quan juga la nacional italiana de futbol, a Itàlia hi ha 56 milions d’entrenadors, cada un vol l’esquadra a la seva manera! No hi ha, ni cap ni cua!
En lingüística l’ase Alguerès és analfabet, i no fa rés per emparar! Tant ell ja sap tot, és nat ja amb la cultura i alfabetitzat! creu ell! Teniu d’entendre els vells, els burgesos, els intel·lectuals els joves! Que por! Diuen de saber tot de tot però no saben rés, perquè encara no han comprés que son ases de bona raça i lliga! Iiiiihhhooo iiiihhhooo iiiihhhooo, braman també molt bé!
Ells quan escriu ja sap tot! Sap ja com té d’escriure! Te raó i rés més! És diu així i s’escriu així! No hi ha rés de fer per fer-li canviar les idees!



Un dia, amb uns ases d’amics, sóc anat a sopar en aquest restaurant, que és menja molt bé i de deu! Fan la carn a la brasa, que és molt bona, i també fan la carn d'ase! Nosaltres sem també caníbals! Manegem carn de la nostra raça! Oi! És molt bona! Però, en el restaurant, jo veig que hi havia una cosa que no anava bé, el nom! Vaig a preguntar a aquell ase, de l’amo, perquè, hi havia una falta al nom del restaurant, era l’article que no anava bé, li dic perquè a posat l’article com es pronuncia i no com s’escriu, ell tenia posar el nostre l’article arcaic (lo) i ha posat (lu)
L’hi dic a ell:
Jo: mireu que hi ha una falta al nom del restaurant.
Ell: Iiiihhhhooo iiihhhhoooo i qual?
Jo: l’article! Aveu posat l’article com és pronuncia i no com s’escriu! Per què?
Ell: Iiiihhho, iiihhhoooo, iiiihhhooo, d’Això ja el sabia! L’havem posat així el nom, per ser més agradable i per ser més senzill a recordar-se de més! Perquè si poso (lo), la gent no entén bé! no coneix bé la llengua!
Jo: Oi!
Jo m’ha pregunto: si un va a menjar en un restaurant, que tingui un nom en rus, en àrab, en xinès, o qualsevol llengua, si vosaltres menjareu bé, esteu segurs que el nom el recordeu!
Ell: iiiiihhhhhooooo iiihhhhooo! havem fet també una acurada recerca d’Això, amb una persona que n’ha tracta de llengua! Més d’ell! Qui n’ha sap?
Jo: oi! Però, així la gent compren mal, com s’escriu, feu una distorsió lingüística i roineu la llengua! I després tots escriuen així! Per què no Aveu posat l’article (el) així no feu alguna distorsió!
Ell: iiiihhhhoooo, iiihhhoooo, iiiihhhooo! No anava bé! No nos agradava! Pronunciant no era agradable!
Jo” Sik! Siki Sik!” No sabia a quina paret, on tenia prendre a cop de cap! crec que l'enterrés comercial sigui més fort de la llengua! Després que havem menjat, amb el ventre ben ple i satisfet, tots en junt com un coral havem fet; iiiihhhooo, iiihhhhooo, iiiihhhoo, bramaven així bé, que era una cosa de no creure! Potser que, era la carn d’ase que havem menjat!

Aquí tenia de posar (rodó) és el xisto de l’amo vell, que era molt gruixut


Aquesta placa, de la plaça cívica, tenien de posar (la plaça del pou vell) és un exemple d’ignorància molt arcaica. Està allí, d’una vida i ningú encara ha pensat de treure, que pensaran els catalans que la van a llegir-la? Tots els turistes passen d’allí! Jo, moltes vegades veig els catalans que és posen sota, i fan iiihhhoo, iiihhhooo, iiiiihhhhoooo! Els nostres homes de la nostra diputació la volen deixar perquè, és un símbol de la ciutat dels ignorants! Iiiiihhhhooo, iiiihhhhoooo, iiiihhhhoooo.

No comprenc qual és sentit, de posar la doble denominació dels carrers del casc antic! (Via = Carrer) La diputació creurà que totes les persones que van a llegir siguin ases com nosaltres algueresos que no comprenem rés! Els noms, tenien de ser escrits en una sol llengua, aquella catalana! Si verament volem conservar la nostra identitat, almenys a l’Alguer vella! Iiihhhhooo, iiiihhhhooo, iiiihhhhooo!


En aquest cas, caiem al ridícul! Aquí sempre la diputació ha posat en aquest camp de futbol el nom que és pres del salt de la Segada on es troba, escrit mig en sard i mig en català! Oi! L’article (sa) no existeix en català! és un article de la llengua sarda, però, sobre aquesta paraula, quan arriben documents de la diputació a la meva escola, on treball jo, “que està situada a prop del camp” primer arribaven escrits amb el nom la Segada, ara arriben també escrits amb el nom sa Segada! La junta comunal, ha cridat a tot arreu, que ells han posat com llengua oficial, el català! però, hi ha coses que encara no funcionen bé! Iiihhhooo, iiiihhhhooo, iiiiihhhhhooo! Sik. Sik. Sik.


Aquest, és un ase cantant que brama molt bé, iiiihhhoo, iiiiihhhhoooo, iiiiiihhhhhoooo, més bé de així no és pot! És un bon cantant, Això és ver, però m’han dit, que, ell diu que l’ALGUERÈS s’escriu com es pronuncia i res més! Oi! I no hi ha Crist per fer-li canviar les idees sobre la llengua escrita
.

També nosaltres tenim contaminació del castellà




La diputació Aquí s'ha oblidat de posar un altre cartell! Junt a la ciutat de l’oli també L’Alguer la ciutat dels ases! És així! És tot ple! No hi està mal!




D’aquests tipus d’exemple que vós he mostrat ni ha molts a l’Alguer no he pogut posar tots perquè l’argument està massa llarg




En lloc d’aquest posem l’altre!



Jo, vull fer un referèndum a l’Alguer, vull propiní el canvi del blasó al lloc d’aquell original, posar aquest, però a mi, tan sols ja no m’agrada modificar els colors, he posat l’ase de color vermell, per reprendre el color de corall, i fer veure que sems ases de mar! Oi!






















[DD2C1]