Tercera excursió del centre excursionista català de l’Alguer

El dia 11 de febrer la cabra peó Joaquim Gadea, nostre tossut professor de català ha organitzat una excursió a la reserva faunística de l’Arca de Noè, exactament al mont Timidone, 361 metres de paradís terrestre, l’encontre és estat a la plaça de la Pau de l’Alguer, a les deu del matí, a les nostres cabres agrada dormir molt! son presentades moltes cabres famílies, i per a mi és bona cosa, hi havien també quatres cabrits molt petites, d'edat més o menys quatre anys, nosaltres acepten tots no fem discriminació sobre ningú!
Un centre molt obert

Partim i anem a les presonetes on hi ha el centre del parc i trobem una guàrdia ambiental que nós va a explicar algunes coses sobre la fauna i la vegetació, tot en alguerès, un bon inici per començar el dia
La llengua és fonamental per nosaltres

Després nós aviem a fer la caminada, que era ja tard, culpa sempre de les cabres famílies! Camí fent, Joaquim nós explica el seu intent, que no era sols de fer l’excursió, sinó per dar un’ oficialitat al centre excursionista
{De com havia comprés, ell vol deixar la seva empremta del seu passatge a l’Alguer, no s’en pot anar d’aquí, sense deixar una obra en aquesta ciutat de mandrosos!
L’obra de Joaquim ha de ser completada

Jo penso que, quan ell s'anirà, li farem una estàtua molt gran, una cabra gegant amb dues banyes grogues i vermelles de dos metres, que donarà l’aire de saviesa i valor a l’obra, esperem que no el confongueren amb un mamut! La posarem a la plaça de l’Arsenal, actualment la plaça Cívica la més bella de l’Alguer al centre del casc antic.
Aquesta és la nostra reconeixença

El nostre professor de català Joaquim Gadea!

Havia sabut, que és anat a un psicòleg, que és un' amic meu, l’hi havia preguntat con fer per fotre els estudiants de les seves classes per fer el centre d’excursió, perquè a ells l’hi fan mandra tot, de cada manera vol fer el centre excursionista català de l’Alguer, per tenir contactes amb aquells catalans i fer intercanvis, el psicòleg li va dir que per fotre els seus estudiants és molt fàcil, menester ser tossut com ells així, entre tossuts és compren bé! Aquella és l'única manera pels fotre!, a nosaltres la mandra és estil de vida, i diem sempre (No facis el que vols fer avui perquè hi serà un que t’el farà demà!).
Ahi la mandra!

Joaquim va dir-me, que la llengua oficial serà sempre el català, i de segur Irene estarà a cap del centre, et contactes amb terroristes lingüístics i integristes catalans de cada manera, nosaltres les persones les volem possiblement així! Jo seré el seu braç dret, la part més integristes, si per les persones que vindran, creuran que el català serà una llengua, aquí serà una religió!
Ostres! Es farà un ritu d’iniciació! Hi faré el capellà, darem una hòstia amb les quatre barres pintades,!

Català i res més!


Aquest sòc jo! L’escàndol i la vergonya de tot el centre d’excursionista català de l’Alguer



M'oblidava d'una cosa, acceptem també frares, que però tinguin les banyes molt llargues no menys d’un metre i mig i no més de dos metres, perquè així, les te sols Joaquim, sons benvolgudes les monges, però sense banyes! No les volem (GURRUDES: en sard) banyudes!
Al centre les banyes són molt important!

Per la meva opinió, prefereixo un centre de sols cabres famìlies, tindrà més èxit, les cabres catalanes estan més determinades, i arribaran a onades a l’Alguer! per ultimar cosa vós dic que nosaltres no sem sols terroristes lingüistes, extremistes, i desgraciats, sem també romàntic i dolços com la mel, Cinzia serà l’anima espiritual del centre! cada excursió serà una poesia: (Després la boira baixa i m'adono que puc tocar els núvols amb els dits de la mà, la meva pell té el sabor del mar, els meus ulls el color del cel!) no és com mi! tot el contrari! un centre moralment complet!
Nosaltres sem així!

Deixat aquest discurs, tornem a l'excursió: havien continuat pel sender enmig al bosc de pins, el perfum de la vegetació, nós pren completament, la muntada es fa sempre més àrdua, es veurien algunes cabres amb la llengua que l’hi cauen en terra, però les simpàtiques cabres, eren aquelles que no es lamentaven de res, muntaven sense problemes! Quin vergonya! A nós fer oblidar de la fatiga era Pasqual amb els seus contes, és com prendre cocaïna!
Una excursió sense fatiga no és una excursió!

De tant en tant nós fermaven a beure, i prendre el respir, la temperatura del cos va augmentar a tots, amb tota la llana que teníem, pitjor dels merins australians! Fent camí, enteníem sobre nosaltres, moltes veus! Ostres que serà? Auxili! auxili! auxili! Socors! Socors! Estem morint! Auxili! Ajudar-nos! Ajudar-nos! estem morint sufocades! Auxili! Nós sem tots espantat! I sabeu qui eren? les paparres que teníem enmig del pèl! Pobretes! nosaltres que estaven fent la muntada al mont, amb tot el pèl llarg que teníem, la calor del nostre cos, va augmentar, les estaven matant! No reeixien a respirar, aleshores veiem que al costat hi havia una font d’aigua i uns bassals, nós tirem a cabussó, per refredar el cos, i salvar les paparres, nosaltres de blanques que eren, no sabíem si eren cabres alguereses o mores! sem eixits negres com el carbó del fang podent que teníem a damunt, però havem resolt el problema,
Visquem en simbiosi amb altres animals!

Arribats sobre el mont, dinem al davant a la natura de rara bellesa, el rerefons del mar n’ha feia un quadre de Van Gog! qui es posa a fer fotografies, qui pel·lícules, que goig! Passem una mitja hora inoblidable.
Una meta per a tothom

Era ja tard, decidim de davallar del mont, mosaltres cabres mascles, havien proposat de retornar d'on sem vinguts pel camí més curt, les cabres famílies no en volien entendre, perquè era massa fatigós! En davallada? i van a prendre el camí més llarg, dient que s’arribava més aviat, (les nostres cabres famílies son tossut, i penso que sigui un problema del D.N.A. no es culpa d’elles!)
Sem sempre al mateix discurs!

Una part del grup d’excursionistes catalans de l’Alguer

Sem arribats a les presonetes a les catorze i mitja, com animals salvatges, qui no reeixia a moure les cames, qui no comprenia més res! El dia acaba així com una novel·la ambiental de desesperats! A NÓS REVEURE!
Al final de tot: Joaquim! ara no fantasiem massa, no nós farem fotre així com vols pensar tu!

By la mandra.