EL GALLINER DE PAOLO

Jo sóc un gall i faig de bidell en un galliner a prop de l’Alguer, en un camp que està enmig d’un bosc de pins. El galliner és molt petit, hi ha vint-i-un pollets que van dels sis als dotze anys. Aprenen a llegir i a escriure italià, i estudiem tantes altres matèries. De fet, tenim tres gallines mestres que ensenyen contínuament i altres tres que venen de tant en tant a fer altres matèries.




L’aire és bo i els pollets estudien molt bé. Els pollets estan una mica espavilats, potser massa! I cada tant em vé al cap de girar-los el coll, però després hi repens: si jo quan era pollet era pitjor d’ells! Però ara al galliner sóc l’únic gall, encara que, de vegades, faig també de gallina! I és per això que tinc tots els pollets sempre al darrera, a cada passa que faig...

Cada dia m’assec a una taula que està enmig del galliner, que comunica amb totes les classes. Estic sempre a disposició de tots, i al mateix temps, quan ningú no em demana res, estudio la meva llengua, el català, perquè jo parl la nostra variant catalana que és l’alguerès.
Entretingut amb el control i l’ estudi esper l’arribada de l’hora, i és aleshores quan, com cada dia, em pos sobre la teulada i faig:
—Quiquiriqui, quiquiri,quiquiriquiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! —amb tota la meva força canor; després cada vegada, sempre entenc de lluny:
—Cocodé, cocodè, cocodé, cocodè —i totes les gallines dels camps de la vora de l’escola em responen, sóc un gall ben vist!
Aleshores tots els pollets eixen de les classes, qui menja, qui va al bany, qui corre, qui ve a recontar-me històries o volen que jugui amb ells, un gall fac-totum!



I aquest dia com un altre, una gallina mestra d’anglès —sense plomes al cul i molt gruixuda!—, ve a la meva taula a curiosar. Teniu de saber que les gallines són molt curioses, al contrari dels galls! Doncs em diu:
—Cocodé, cocodè, què fas?
—Estudio! – li responc en manera seca. A les gallines es respon aixì!
—Ah! – diu ella perplexa, mirant sobre la taula amb la seva curiositat— Aquestos diccionaris de què són!
—De català! —i amb orgull li faig veure les pàgines escrites de dintre—. Aquest és de català/italià, i aqueix d’ italià/català; aquells, en canvi, es diuen Digui, digui, i són llibres d’exercicis.
Però la gallina sense plomes al cul retorna tota escandalitzada:
—I tu estudies això?
Ja començ a intuir la seva reacció.
—Ma tu sés tocat al cap!
S’ha pres molta confiança i això no m’agrada res, i li faig una resposta breu, amb significat:
—Per què?!
—És una llengüa que no serveix a res! El català? No el parla ningù! Tu has d’estudiar anglès, que és la millor llengüa! O el castellà, que és millor que el català! A més jo sóc també llicenciada en castellà!
—Oi! No el sabia!



L’he escoltada per educació, però la gallina no sabia el que estava dient, i també em trob perplex que ella sigui llicenciada en castellà. En aquell moment, malgrat això, faig un brinc i munt sobre la cadira, se m’endressa la cresta, se m’allarga el coll, ple, gruixut, vermell, les plomes se’m posen ben dretes, les tinc grogues i vermelles! Obr les ales... Ja sóc la bandera de les quatre barres!
Aleshores, amb les plomes del cervell també girades, li responc:
—Aquesta és una llengüa que parlen milions de persones ! Però sobretot és també la meva llengüa! La dels meus pares i iaios! I comunic amb el català!



La gallina ha vist la meva reacció segura, i ha abaixat el bec, perquè el gall i la cresta sóc jo! Quan faig un confront amb algú, dic sempre aquestes paraules, i mai no em sap respondre ningú:
— Un pollet si parla en anglès es intel.ligent, si parla en català és ignorant!
Això li dic perquè així ha estat com m’han tractat a mi, quan era pollet, a les escoles!
—No és una llengüa com una altra?
Però la gallina pelada, que no sap què dir, m’ataca amb un altre argument. No vol perdre el confront amb mi perquè ella és llicenciada, i jo un ignorant que defensa la llengua dels algueresos! Hi ha una superioritat cultural: es creurà aquesta gallina!
—L’alguéres no és català —quina eixida que té ara!
—Doncs jo sóc anat en Catalunya i parlava amb tots i amb totes! – Si no és la mateixa llengüa perquè ens compreniven?

Ella ha fet sol el volt del seu galliner! I no podia dir-me res de les diferències de l’alguerès i del català!
—No serà que sés tu la gran llicenciada ignorant, que no saps ni dir “res” en la nostra llengua?
—Cocodè, cocodé!
Fer raonar una gallina anglesa és molt dificil!
—Hi ha una dita que diu : Tens el cervell d’ una gallina!
Prenc un libre, obr les primeres pàgines, i li faig veure els dialectes que formen el català.
—Mira aquí, gallina anglesa! —al mapa hi és també l’alguerès— Aquest llibre ve d’una terra llunyana, Catalunya, i de cert no l’havem fet nosaltros algueresos, això de posar el nostre parlar enmig dels altres que formen el català!
La gallina, comprenent que era en tort, se n’anava... Però ja era tard, perquè el gall —que sóc jo— ja havia fet un altre brinc, havia muntat sobre la taula i, més valent que mai, cantava així com un Pavaroti català:
—Quiquiriqui, quiquiriquiiiiiiiiiiii!
Mentre a la gallineta anglesa el confront lingüístic li feia efecte:
—Cocodè, cocodé, cooking, cooking!




L’ou que ha fet era molt estrany, amb una creu vermella i blanca, sobre fons blau. Quan ha caigut en terra s’ha trencat!


The end