Primera diada d'excursionisme en llengua catalana

El dia dos d’abril, la cabra peó Joaquim Gadea, professor de català a la Universitat de Sàsser i a l’Òmnium Cultural de l’Alguer, ha organizat la primera diada d’excursionisme en llengua catalana, en el temptatiu de convèncer les cabres peones estudiants dels dos punts, per constituir el primer Centre Excursionista de l’Alguer, perquè som l’únic poble català que no té un centre. Les finalitats són: la llengua catalana, punt de referència a l’illa de Sardenya dels grups d’excursionistes de cabres de tota Catalunya, intercanvis culturals, viatges d’excursions als altres països de llengua catalana, i tastar una mica d’herba bona! Sempre en català! Ell no sabia a què anava a l’encontre, en el temptatiu de provar-nos! Nosaltres som primitius com la nostra terra, i tossuts!

Jo, dies abans, havia contactat amb un grup xerpa del Nepal, aquells que van a l’Himàlaia, per a dar-nos un ajut a portar tot l’equipament, no han volgut venir perquè a l’illa fa massa calor, i també perquè som tocats al cap, no som seriosos fent les coses! L’encontre és estat diumenge a les nou i mitja del matí, a la plaça de la Pau de l’Alguer, havent dat la notícia diversos mitjans de comunicació regionals.

Nosaltres n’érem setze, però s’han presentat també dues cabres del centre espeleològic alguerès i una altra amb corbata. A les deu partim cap a la reserva faunística “Arca de Noè” de l’Alguer, a Port del Comte, lloc d’indiscutible bellesa, i àmbit de molts excursionistes estrangers. El lloc per visitar és la Cala de la Barca, que està davant de l’illa Plana, i la torra aragonesa de la Penya que està situada a 271 metres d’alçada en un penyasegat increïble!

La flora és única en tota la Mediterrània, hi ha presents diverses espècies endèmiques. La fauna és molt particular, hi som nosaltres! Nosaltres, cabres peones, en aquesta primera excursió teníem de provar totes les situacions de viatge enmig de la natura de l’Alguer, així per fer compredre a totes les cabres de Catalunya i del món que no hi ha cap problema per venir on som nosaltres, a l’Alguer! La sortida va bé per a totes les cabres, des d’aquelles que estan encara mamant, fins aquelles velles, a punt d’anar a la carnisseria!

Teníem tots els tipus de vestits i equipament per provar les dificultats de l’excursió. Cadascú el portava diferent de l’altre: de submarinisme amb l’ampolla d’oxigen, tota per anar a esquiar amb els esquis, tota de gimnàstica per fer step, esmòquing de nóvio, per a casar-se, vestit de nit de cap d’any amb sabates de talons alts, de deu centímetres, minifaldilla amb samarretes sense mànigues, i sabates de mar, biquini, cordes, botes d’esport i piolet per al gel, cadira de mar amb parasol, tota de paracaigudista amb el paracaiguda, i el casc.

Arribats dintre de la reserva caminem a peu pels camins oberts, i poc després visitem la Cala de la Barca amb tot el seu encant, amb la mar plana com una taula; mirem diversos tipus de plantes; cadascú explicava el nom i les utilitats amb l’herbari, una excursió completa! Ens mirem de lluny la torre de la Penya, que cada tant estava enmig dels núvols. És la nostra etapa més desitjada.

Aleshores, les cabres espeleòlogues ens volien fer el camí més breu i bell a la vora dels penyasegats, per davant de la mar, i visitar unes coves, que són nombroses en allí, però les cabres peones no volien fer-lo. Per què la primera prova té de ser la més difícil? Elles no volien entendre els consells de les cabres espeleòlogues. Tossudes com són, doncs, van fer el camí més llarg amb tot aquell equipament! Jo estava fent una pel.lícula, prenent informacions de les dues cabres espeleòlogues, em gir per anar on eren els estudiants, i ja eren lluny de mi! Jo, aleshores, faig per atallar el camí, i m’aturo en un camí creient que passaven, però no és estat així, els he cercats pel mar i pels monts, no els trobava, jo sempre:-beé, beé, beé. No m’entenien, no eren tan sols tossudes, sinó també sordes com les campanes. Al final, decideixo d’anar de sol i seguir el camí dels espeleòlegs; ells tenien un avantatge del 70% del camí; el grup de cabres peones amb la cabra Joaquim, anaven 45 minuts envant! Em poso a córrer com un presoner que està fugint d’ Alcatraz!

Vaig passar pels penyasegats que porten a la torre, i de tant en tant anava gravant alguna cosa, no podia fer menys, perquè estava sorprès de la bellesa del lloc, així arcaic! Esperava trobar uns dinosaures, no se sap mai! Per què Spielberg no ha vingut aquí per fer algunes pel.lícules? Reeix a agafar les cabres espeleòloques! Em ferm durant quinze minuts i esmorzo amb ells; després continuo sol, no volia arribar a la torre després de les cabres peones, qui vergonya! Continuo caminant pels penyesegats, mentre es feien sempre més alts i fascinants! Jo pareixia aquell minyó del llibre Cor, d’Edmondo De Amicis: dels Apenins als Andes!

Moltes vegades triava els passatges més perillosos, m’agraden les emocions fortes! Portar les banyes fins a la torre no és una cosa de tots! Arrib a la torre, estava enmig dels núvols, cosa que la rendia més fascinant, munt damunt d’ella fent sempre pel.lícules, tenia d’immortalitzar aquell moment emocionant... Després d’uns minuts, veig de lluny alguna cosa. La cabra peó de Joaquim al cap de les altres, pareixien travessar la selva verge! Ells han aconseguit superar totes les dificultats, gràcies a la cabra peó Pasqual, amb els seus recontes de les transmissions televisives, que van del festival de San Remo amb totes les cançons, la “corrida” , gossip, fins al telediari de Emilio Fede! És una televisió vivent! Feia superar la mandra de les cabres!
Joaquim em dóna la bandera de les quatre barres, per fer-la onejar sobre la torre aragonesa, i fer-nos fotografies. Tots cansats ens posem a dinar.
La cabra peó Joaquim va proposar la creació del Centre d’Excursionista de l’Alguer, per una orella és entrat i per una orella ens és eixit, comprés jo, potser, perquè tenim de raonar amb més calma i en un lloc més adequat. Mentrestant ens ha donat un full per adherir-se al grup; havíem de fer funcionar el nostre cervell primitiu!

Després que ens hem reposat bé, i dinats, decidim de retornar avall; les cabres peones estudiants, més valentes que mai, volen acabar pel camí més dificultós i han usat les cames per arribar a la via... Volien posar a prova també el cul! Rascar-lo sobre les roques i plantes espinoses! Després de tant arribem als cotxes molt cansats, però contents d’aquesta nova experiència; alguns han proposat una nova excursió, a la platja de Sant Joan, que està situada a la vora del port de l’Alguer, que arribes amb el cotxe fins a la platja, obris la porta, i poses la tovallola per prendre el sol! Decidim de retornar a l’Alguer, nos donem el reveure.

Però ningú sap que jo tinc poders paranormals. Puc llegir la ment de tots! I a la ment de tots llegia:
-Joaquim, no ens fots més!!!

Les fotografies de la diada excursionista.
________________________________________
Paolo
salis.paol@tiscali.it