El color polític de la llengua catalana

Al més de maig, el meu professor de català Joaquim, va proposar-me d’anar a veure el concert del grup rock català, Obrint Pas, a l’amfiteatre del ferrocarril del poble de Sàsser, dient que era una cosa de no perdre, una ocasió única, irrepetible aquí a l’illa de Sardenya
Jo no sabia rés d’aquest grup, va explicar-me tot ell, són els més coneguts i famosos dels països catalans, d’ideals lingüístics i independentista, una bona ocasió per conèixer aquest món, per a mi tan desconegut!.
No sabia qui eren

Entrem a l’amfiteatre i veia que l’ambient era típic d’esquerra, tots molt cordials, i educats, això m’ha colpit molt, i també els tiquets d’entrada, per fer l’entrepà i per beure, tot costava molt poc! Jo no he vist mai en altres concerts, que et fan pagar l’aigua per beure com que fos l’aigua del Lourdes que fa miracles! l’hi vaig a preguntar d’això i van dir-me que organitzen sempre d’aquesta manera, ha de ser una cosa popular, per a tothom, sense exclusió de ningú.
Un concert per a tothom

Com vaig la tribuna, veia sobres les parets, unes banderes sardes i també independentistes catalanes,! De persones n’hi havien poques, crec no més de 150! L’amfiteatre era molt petit, i el grup no és conegut aquí a l’illa.
Mentrestant passava l’hora arribaven encara altres persones amb banderes catalanes de cada grandària! Anava a intuir que l’espectacle tenia un aspecte polític!
Comença, per primer un grup rock sard, amb les seves cançons, molt fortes, de significat polític independentista, i contra la dreta feixista, feien del bon rock, exaltaven la independència de l’illa a l’estat italià, i vós dic que això va agradar-me molt! Ostres! també si hi havia moltes coses que no compatia, amb els textos de les cançons, i del que deien fora de les cançons!
Cantant i fent política o fent política i cantant?

Hi havia moltes persones ballant i embolicades amb les banderes del blasó de l'illa, acabat ells, hi havia una pausa, d'uns minuts, davallem de l’escalinata on érem, hi anem a la darrera del cadafal, per nós prendre uns entrepans i beure un got de bon vi, allí trobem els cantants del grup Obrint Pas, els hi parlem, no m’ho creia de trobar persones així tan simples, i ves també al cas, que el cantant solista del grup era un amic d’estudis de Joaquim, des de quan estudiava a la universitat de Valencià! Es són reconeguts després de molts anys, a lluny de les seves terres! Havem fet una llarga xarrada sobre la llengua i la situació lingüística de l’Alguer. Aquella és estat una ocasió d’entrar al cor de la catalanitat pura i directe!
Con és petit el món!

Comença el concert del grup Obrint Pas, un grup de fort impacte emocional lingüístic, mentrestant a la part baixa d’endavant del cadafal arribava molt fum de carn cuita a la brasa, bistecs i botifarra, una bona olor! Al nostre costat es seu, una parella jove amb dues banderes catalanes independentistes, xerrem amb ells i van a passar-me per un català! Com han fet a pensar això no ho sé, potser el nivell alt de la musica i quan parlaven no és comprenia bé l’accent, li explico que era de l’Alguer, no hi volien creure, li ha donat la confirma Joaquim, talment que estaven perplex del fet, el jove va a trucar al seu pare a Catalunya dient que a l’Alguer hi ha persones que encara parlen en català! hi ha més m’ha fet parlar amb el seu pare al mòbil! una curiositat i perplexitat molt forta! Ostres! segurament han fet confusió amb un que ve d’un altre planeta!
Encara els catalans no creuen a l’Alguer

La musica comença a prendre la ment de les persones fent del bon rock, la majoria del públic va a ballar davant del cadafal a sota del grup, tots amb cigarretes molt estranyes de cada forma i grandària! Al mig dels, va eixir molt fum, més d’una xemeneia d’una petroquímica! l’olor no era més de carn a la brasa, sinó, era una olor molt estrany, de pudent! Tots ballaven, com d'un tribú del Congo, que estaven fent balls per foregitar els esperits malls! Saltaven com saltamartins! Rient com que hagin guanyat dels diners a la loteria! Molts es posaven sobre els vestits la bandera catalana independentista! més el concert s’animava, i més les persones es deixaven prendre de la musica.
Diverses maneres per escoltar la musica

Joaquim volia convèncer-me a ballar enmig dels altres, però no hi sóc anat, perquè amb tot aquell fum seria mort! Sóc asmàtic! Ell es posa enmig, i com els altres ballant semblava també ell un saltamartí! Ballava així, no perquè era el núvol tòxic que hi havia enmig de la platea que prenia al cap a tots! Sinó era tot pel vi que havíem begut al bar de l’amfiteatre! Ostres! Jo allí, a dalt de l’escalinata, va arribar-me el núvol tòxic, m’agafa a la gola, no reeixia a respirar, més tossia, i més em posava a riure! Em dava aquest efecte el fum!
També el fum feia part del concert

La musica i les cançons va prendrem-me molt amb la transmissió dels seus missatges! Catalanista i independentista pur! una cançó parlaven també de l’Alguer! Aquella si que era art! Per a mi era el màxim! Però en algunes cançons als seus missatges hi havia molta política comunista, havien cantat també bandera vermella! I també una cançó dels partisans de la guerra del 1945! Així com el grup que hi havia abans! Tot el públic alçava el braç d’esquerra, típic salut comunista dels companys!
El bell de la democràcia

No comprenc tot això! O potser que no el vull comprendre! Qui és independentista, ha de ser independentista i rés més! Que hi entra el comunisme? O també que sigui el feixisme o qualsevol partit polític? Un és independentista i prou! Els ideals independentistes, tenen d’estar a fora de les altres ideologies polítiques, totes les forces polítiques no són independentista, al contrari! De quan el comunisme és independentista? O potser que jo vinc d'un altre món? O el comunisme vostre és divers del nostre? Potser que sigui així? No vull anar contra els ideals dels catalans, el respecte, però m’agradaria comprendre aquest fet.