dimecres, de maig 17, 2006

EL CATALA', LA LLENGUA DELS IGNORANTS!

Sí, haveu comprès bé! És així! El català, la llengua dels ignorants! I ningú me’l treu del cap, aquest fet, i no vull ofendre ningú! Això és, el que he comprès del viatge que he fet a Catalunya, vosaltres em podeu diure que, en pocs dies no es pot deduir el que dic jo! Ja teniu raó, però també jo! A l’Alguer passa el mateix!

Haveu de tenir present que no sóc jo qui fa aquesta consideració sobre la vostra-nostra- llengua! Sou vosaltres mateixos, catalans! La vostra llengua, la preneu com la llengua dels ignorants, deixant-la per una altra. Potser fent així vos sentiu més intel.ligents! O la vostra llengua no va de moda, que no sigui de bona gràcia? No es comprèn bé? No és internacional com l’anglès? I vos equivoqueu molt! No vos dóna més prestigi canviar de llengua, i en canvi vos feu –ens fem- ignorants, perquè perdeu –perdem- la vostra –la nostra- identitat lingüística, i també cultural! Per què tenim d’arribar en això?

No hi ha res de fer, és així!

Si posem davant a nosaltres tres nens que parlen, u anglès, u en castella, u en català, triant el més intel.ligent almenys, de segur, vos posicioneu així:

El nen anglés

El nen castellà

El nen català

Primer és el nen anglés, és més intel.ligent, perquè parla una llengua internacional, i dóna prestigi, però per a mi és el més ignorant perquè en parla sol una, els altres parlen la pròpia, i la d’ells!

El castellà, està al segon lloc, perquè és més parlada que el català, i va de moda!

El català al tercer lloc, perquè creieu que és una llengua que no va bé per comunicar, o creieu que la parlau en pocs, i la parlen milions de persones! Aleshores, si estau en una illa petita teniu de canviar llengua perquè sou pocs! És una cosa que fa riure, però també plorar!

Vosaltres estau ensenyant als vostres nens, a parlar el castellà, creient que sigui millor, em voleu explicar a mí aquest fet, que no’l comprenc? Jo no sóc contra ninguna llengua, sóc contra el sistema, que ve adoptat per les persones sobre la pròpria llengua, qualsevol que sigui. Aprendre diverses llengües vol diure agumentar la pròpia cultura, en canvi, deixar la pròpia per una altra vol diure perdre la identitat lingüística cultural, és com un home que perd els propris principis! No és ja res! Una nul.litat.

Una comparació real

Ara vos explic que he passat jo amb la meva llengua. La meva primera llengua és el català de l’Alguer, de quan sóc nat, no l’italià. L’italià l’he après després, a les escoles públiques. Els mestres, i professors, no volien mai que parléssim en alguerès, sobretot perquè l’estat italià volia imposar la llengua nacional, cercant d’eliminar totes les llengües regionals: en Itàlia n’hi ha moltes, teníem de comunicar en una llengua comprensible per tots, deixant la pròpia! No fent bilingüisme: n’hi ha sol dos casos, en les regions Vall d’Aosta, i Trentino.

Una llengua per tots

La majoria dels ensenyants, que ensenyaven a les escoles de l’Alguer, no eren algueresos, i una part provenia d’Itàlia, i dels pobles de l’illa; qui era alguerès, no el parlava en classe. Els minyons que parlaven en alguerès, venien tractats d’ignorants començant pels ensenyants, i també pels altres minyons no catalanoparlants, en tots els casos no es podia parlar la llengua, perquè es deia que si el minyó parlava el català no podia aprendre bé l’italià! I això ha condicionat molt els pares, ignorants també ells, que s’han fer condicionar pels altres i han deixat el català per l’italià, (parlem del català, parlat amb els propis pares, i a la vida de cada dia). Al dia d’avui, els minyons a les escoles, ja de la Costura, i primària els hi ensenyen dues llengües. Al meu periode, quan anava a l’escola primària als anys 70, això no existia, perquè podia interferir en l’ensenyament de l’italià, potser perquè érem més tontos! Ara als minyons, més els en poses, de llengues a estudiar, i més n’aprenen!

El condicionament fet als ignorants

Hi havia també la presunció, que nosaltres, quan estàvem parlant en català, i si hi havia al costat altres persones no catalanoparlants, creien que estàvem parlant mal d’ells, perquè no comprenia la nostra llengua! Aquella si que era ignorància! Això m’ha creat molts problemes a nivell col.loquial amb els mestres i minyons no catalanoparlants, ha estat u dels problemes majors per deixar el català, era, i érem d’una raça inferior o fills d’un deu menor! Racisme lingüístic a tots els efectes!

Fills d’un deu menor

Nosaltres estàvem bé amb la nostra llengua, sol dintre el nostre perfecte ambient lingüístic, que era l’Alguer vella (així cridaven els algueresos el centre històric de l’Alguer), tancats dintre de la nostra antiga muralla, tots parlaven català, i qui venia a establir-se a l’Alguer vella, i no el parlava, tenia d’integrar-se amb nosaltres, aprenent també ells el català de l’Alguer (nosaltres, a qui no parlava bé l’alguerès, dèiem que el parlava “a la sabaratana”), perquè era l’única llengua de comunicació, parlada per la totalitat dels habitants del casc antic. Ara això no exiteix més!

Un ambient lingüístic perfecte

Ara, al dia d’avui, en el nostre ambient cultural lingüístic, tenim molts problemes, conflictes entre els grups culturals, i són poques les persones que realment mereixen l’atenció de la població, per que, cada u al matí, quan s’aixeca se sent un profeta de la nostra cultura lingüística, dient coses absurdes que els vénen al cap, així, com s’aixequen! Si vosaltres feu atenció en això, quan hi ha conferències, sobre la cultura i la llengua, si hi ha un grup que l’organitza, els altres grups no hi són! Hi ha contrastos molt forts; la causa és, en la majoria, l’enveja! Un fet molt radicat a l’Alguer, ja des dels temps de Joan Palomba, del 1900! Això fa molt mal a la llengua, perquè no hi ha un acord entre ells, la majoria se senten profetes de la pàtria! Això creuen ells! Si anem a veure, u més molendo de l’altre! (Molendo és l’ase en alguerès!)

L’enveja és antiga, i molt radicada

Retornant a la llengua dels ignorants, perquè no pregunteu a aquestes persones que són molt cregudes de la nostra cultura, si han ensenyat als seus fills el català de l’Alguer, dat que són ells el s nostres profetes, de la nostra cultura i llengua? En conec sols dues que ho han fet, els altres res! Aleshores també ells consideren el català la llengua dels ignorants! Sinó, hauríen ensenyat el català alls seus fills! Quins problemes tenen? O no tinc raó? Jo, poc temps fa, era en una presentació d’un llibre en català de l’Alguer, molt interessant,. La majoria de les persones del públic, eren d’aquelles aculturades, totes sobre els 55 anys, hi havia també dues noies. Es parlava de les problemàtiques de la llengua, es deia que els joves no el parlem, el català, i algunes persones aculturades s’han dirigit en veu alta a le dues noies dient-los de fer fills, per ensenyar-los l’alguerès i no perdre la llengua, i que ara tocava a elles! L’hipocresia havia tocat el límit! Quan ells han ensenyat als seus fills l’italià! Perquè el català era la llengua dels ignorants.

Quin exemple que ens donen!

Ells van a les conferències tan sols per fer-se veure pels altres, que són persones aculturades, i per rentar-se la boca ( una manera de diure a l’Alguer per fer-se veure, gitar palla, i fer barra!) volen fer-se veure a dalt de tot i de tots! Només ells saben!

La nostra classe cultural és així

Jo tinc 42 anys, i sóc de l’última generació que parla el català de l’Alguer, pels efectes que he explicat en aquest text, és molt difícil trobar persones que el parlin, el català, per sota de la meva edat, deu ser impossible sota els 35 anys! (Parlem sempre de llengua col.loquial).

I així serà el català de catalunya si la preneu com una llengua inferior, no adequada a la vida de cada dia, la perdeu com a l’Alguer, rar cas en europa d’una llengua interrompuda!

L’última generació

El passat, nos ha donat una llengua, i una cultura,

El present, nos l’està encara deixant,

El futur, nos la vol treure.

El temps

Jo esper que qui lligi prengui en consideració el que he escrit, i com a exemple, les problemàtiques lingüístiques de l’Alguer. Així, com mori una llengua, la causa major és la política, sempre llunyana d’aquests problemes. Esper d’equivocar-me sobre la realitat catalana, però no crec.

Qualsevol persona que m’enviï comentaris sobre el text, li respondré.

8 comentaris:

Xavier Brotons ha dit...

Benvolgut Paolo:

He llegit amb interès el text teu perquè sóc un enamorat de l'Alguer i de l'alguerès. He estat dues voltes a l'Alguer (l'estiu del 2001 i per Setmana Santa del 2006), on hi tinc uns amics, una família algueresa: els pares parlen català entre ells, però a la filla, que deu tenir uns 30 i tants anys, ja li han parlat sempre en italià. Ella entén l'alguerès, però no el parla. I he pogut comprovar que aquesta situació es repeteix entre els amics d'ella. Coneixes algun minyó que tingui l'alguerès com a llengua materna? Creus que és possible la recuperació de l'alguerès si, a partir d'ara, els pares parlen en català als seus fills?

Paolo, ara t'he de deixar, però ja et tornaré a escriure.

Salutacions.

Xavier Brotons

cabasdemicacos ha dit...

Home, crec que això és massa generalització. Depenent quines zones sí que estan així, però des de fa usn anys, molta gent està optant per utilitzar el català i s'està promovent força la seva utilització. La meva llengua materna és el castellà, però en canvi, ara sempre xerro en català i la considero la meva llengua, i com jo, molta gent. Potser vas nar a un lloc on les coses no estan bé, però en general la cosa està malament, però tampoc tant. Això sí, hi ha un costum molt dolent i que moltes persones tenen, i és parlar en castellà a la gent que no eś d'aquí, com si els hi nessin a entendre en castellà. Salut!

JANA ha dit...

Hola PAOLO,

He llegit amb interès el teu text i realment he quedat impressionada.
Realment tinc la sensació que descrivint la situació en què es troba l'alguerès crees una imatge futura del que pot passar amb el català al Principat, per no dir ja en quina situació es troba al País Valencià, a les Illes o a la Catalunya Nord.
Evidentment penso que no és culpa nostra -dels catalans- que en un futur pugui esdevenir una llengua morta, sinó que a part de les pressions dels Estats (Espanya, Itàlia, Fraça...) perquè així esdevingui, també hi ha, com tu bé defineixes, la importància que es dóna a llengües com l'anglès considerada internacional (avui qui no el sap, com és el meu cas, es considera ignorant-evidentment jo no m'hi sento-).
No sé si mai deixarem de sentir-nos "culpables" de parlar català. Seria hora que es treballés des dels gorverns i institucions per no perdre un bé tan preuat com és la nostra llengua i tot el bagatge que porta al darrera, un poble, una cultura, una identitat!!.

Qui perd els origens perd la indentiat!
Salutacions cordials des del Principat.
Rosa-Jana

ru ha dit...

molt interessant el que has escrit. he viscut dos anys a itàlia, a bologna, i penso que els primers ignorants a saber la vostra realitat són els italians mateixos. tinc molts amics sards que realment no en saben res de tot plegat.
de totes maneres, sincerament no veig tant catastròfica la situació del català a catalunya. potser és pel meu entorn, però crec que el català té pes. molt pes.

roser

artur ha dit...

Hola Paolo,
molt interessant aquest text,fins ara no havia llegit mai alguerès i la inquietud del futur del català m'ha portat aquí. Et dóno la raó quan parles del 'deteriorament' que en fem els propis catalans de la nostra llengua, però crec que és minoritari. Jo sóc d'un poble de girona i aquí el català predomina per sobre de tot, és co-oficial amb el castellà i aquest darrer és poc abundant. Jo tinc 21 anys i sempre he estudiat en català, ja que és l'única opció possible. Per tant, com a mínim tothom l'entén. El castellà s'estudia com l'anglès i el francès, és a dir, com llèngües estrangeres. Amics meus que ja fa uns quants anys que han deixat d'estudiar, estan perdent el castellà ja que l'han deixat de practicar. Així doncs, aquí la majoria de la gent el defensem tot i que no cal gaire degut al pes que té. També tenim sort que la política catalana és catalanista. segurement que les comarques al voltant de barcelona, el ser la capital, és més cosmopolita i la gent és més bilingüe. M'explico, si algú em pregunta quelcom en castellà jo responc en català i ens entenem perfectement, però pel que tinc entès, cap a Barcelona contestarien en castellà (tampoc tothom), cosa que subordina el català per sota del castellà i a més no ajuda a l'altra persona a aprendre'l. Al país valencià tenen massa influència hispànica i sol predominar el castellà sobretot a grans poblacions. I a la Catalunya nord, el govern francès igual com l'espanyol, durant desenes i centenars d'anys han intentat acabar amb les llèngües minoritàries.Allà, el català en les següents generacions s'extingirà. I ara m'estava informant del futur de l'alguerès i tinc entès que només 14 nens estudien amb alguerès a l'escola. Per tant, desitjo que el pogueu conservar el màxim de temps possible o fins i tot que recuperi pes. Això és un esforç que hauríem de fer tots, si tots donem a conèixer l'importància que el català ens és per nosaltres, l'ignorància de la resta minvarà. La veritat que m'ha al·legrat veure un excrit com el seu, Paolo, compartint els mateixos orígens lingüístics i els mateixos pensaments vers ells.

Anònim ha dit...

Soy de Xativa, de la Comunidad Valenciana, no de ningun inexistente "pais valenciano", mi bandera es la señera y me parece deprimente el comentario a mi ciudad....ah! tu polaco está mal conjugado, al menos supieses hablar mi lengua valenciana que tu sublengua, derivada de la mía parece aprendida en algún....y me callo ahí.

Anònim ha dit...

Soy de Xativa, de la Comunidad Valenciana, no de ningun inexistente "pais valenciano", mi bandera es la señera y me parece deprimente el comentario a mi ciudad....ah! tu polaco está mal conjugado, al menos supieses hablar mi lengua valenciana que tu sublengua, derivada de la mía parece aprendida en algún....y me callo ahí.

Sinblancaporelmundo ha dit...

Hola Paolo, guapo:

Me ha paredido muy interesante tu defensa de la lengua catalana, parte de la cultura española que tanto se quiere en Italia.

Mi pregunta es sobre el castellano: ¿Puedes estudiar castellano en Cerdeña? ¿Tal vez en los institutos de enseñanza secundaria?

Un abrazo desde Londres