dijous, de gener 24, 2008
La Catalunya més Profunda
Muntant i davallant Pels països de domini lingüístic català, sóc entrat on està la llengua i cultura més profunda i aquella oficial, el meu judici és sempre el mateix “perquè no parleu en català?” quin problema hi ha si vós parlen un català, amb divers accent? Molts amics em deien “veuràs que, al meu poble tots et parlaran en català”. La tendència és al castellà amb un desconegut o un estranger “català”com mi. A Alcanar vaig a preguntar una cosa en un bar i, em responen en castella, li dic “en català, que no l’entenc” la resposta “és el mateix en català” la senyora s’era enfadada de la contesta, no volia donar-li explicacions d'on era, ella parlava amb tots en català! A Masdenverge en una carnisseria, igualment, però vaig a donar-les les explicacions, penso que no m’han cregut, a Artà el mateix, a Andorra Canillo, pitjor encara, sol en un negoci e trobat un andorrà al 100% d'ideologies catalanes, a Gironella, Alella, Figueres, Xatixa, Soldeu, Andorra la Vella, Encamp, Pollença, Alcoi, Benasau, Billeneta, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, i tants pobles que vaig visitar, ídem, a l’illa de Sa Dragonera a Mallorca, jo i Serban un romanès, havem tingut una baralla amb un grup de turistes catalans, ens parlen en castellà, nos havien contestat una prohibició del parc, nosaltres no sabien res! La historia és sempre la mateixa, nosaltres amb l’accent de català molt estrany, jo contestava de parlar-me en català, perquè no el comprenia, per ells no era possible que no sabéssi el castellà “ parles en català i no saps el castellà?" " no el sé!” “d'on ets?” “des de la Catalunya més llunyana i estrangera” “ets de la Catalunya nord?” “no! Encara més llunyana” “ si no ets de la Catalunya nord com és possible un català amb el tou accent?” estaven malament enfadats i, la guia era encara més perplexa de la resposta! nos sem anats, perquè la baralla estava degenerant, pensaven que els estaven prenent pel cul, 40 minuts desprès, no sem retrobats, al far antic de l’illa, la guia, de lluny em diu “tu ets de l’Alguer!” “com fas a creure això?” “no he, parlat i n’hi vist mai un alguerès, no comprenia be d'on eres, sóc anat per exclusió, i restava sol l’Alguer, a l’inici pensava de la Catalunya nord, però l’accent és divers del teu i creieva que eres un sud-americà” “ m’el diuen tots, és pel color de la meva pell i l’accent” desprès els enfadats, han fet amistat amb nosaltres, xerrant sobre la defensa de la llengua, han trobat la persona justa!. No vull generalitzar, però en aquest cas menester fer-lo, de nord a sud de est a oest, aquesta és la Catalunya més profunda!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ogni intrata che ho letto del tuo blog mi sembra più interessante.
Risulta che il dialetto algherese suona molto spagnolo. Anche i miei amici mi dicono che i dialetti italiani di Napoli, Sicilia e Sardegna sono piene di parole e giri del castigliano, ma non del catalano. Inoltre, l'accento della Sardegna in italiano sembrano molto spagnolo, come se uno spagnolo fa il tentativo di parlare italiano.
Non è così? Come interessante!
Perché non mette un file audio de la tua lettura dei tuoi intrate nel tuo dialetto algherese?
Quindi capiriamo meglio perché la gente ha pensato che tu sei stato 0sudamericano che parla catalano.
Ai! veig que a Itàlia també hi ha gent curta i que té prejudicis cap a les llengües que no són italians.
Me pareix una bajanada dir que l'alguerès sona a castellà. És com un un que sent cantar una òliba i diu que pareix música rap.
Ànim des de Mallorca, Paolo!!
Hola Paolo,
no ens coneixem de res, així que aniré al gra: m'ha sorprès molt el teu bloc, i també m'ha agradat.
Sóc del Barri de Sants de Barcelona. La repressió al poble català exercida pel regne d'espunya ha estat tant ferotge que fins i tot han aconseguit que la majoria de la població del Principat no sàpiga ni on es parla la nostra llengua. Com molt be has pogut comprovar la majoria de la gent sap que el castellà es parla a Hondures però no sap que el català el parleu també a l'Alguer. Son reaccions d'un poble ocupat durant fa ja més de 300 anys. És lamentable però cert.
Ara be, t'haig de dir que els independentistes si que us tenim presents, i personalment al cor: jo hi vaig ser dues vegades a la teva vila preciosa (no maca), i t'haig de dir que si que vaig parlar català amb forces persones.
Si vols un dia en seguim parlant, ara tampoc no et vull omplir el cap de pardals.
Gràcies pel bloc!!
Publica un comentari a l'entrada