L’altra Barcelona

La més a dalt. Una amiga em porta a veure la seva Barcelona, li explicava la ciutat, de com la veia jo, internacional i turística amb pocs catalans i que parlen en castellà, ella deia que era sol una part de la ciutat així , em porta a visitar el barrí de Gracià, on la vida és deferent i no individualista com la turística, així com un poble petit, tots és coneixen i son amics, és viu a fora dels portals i, pels carrers es parlen en català, que tant ve recercat de les persones que volen parlar, les botigues no donen l’aire d’estar a una metròpoli, perquè allí no és, crec que sigui millor així, la vida és a mesura d’home, els nens juguen sense problema i por pels petits i estrets carrers, “així com feia jo quan era un “minyonet” a dins de l’Alguer vella, on vaig a neixer i creixeir enmig de la llengua i cultura catalana, que port sempre a dins de mi”, encreuats com un laberint, no corre ningú, perquè la vida és ferma per ells no pels turistes, preguntes una qualsevol cosa i et responen amb un somriure, perquè estàs parlant amb una persona! L’Esther em porta pel barrí dels gitans catalans, em recompte la seva historia, era fascinat, no sabia res d’ells ni de l’existència, es reconeixien de la manera de ser gitans, bella gent i molta educada, la cosa més particular, la parlada, un català molt clar, el més maco que entès.
Un dia aviat tornaré a l’altra Barcelona.