A La Conquesta De La Catalunya

De cada raça!
Vuit brasilers, sis portuguesos, quatre italians, tres moros, dos mexicans, un hondureny, un veneçolà, un Francès, un català de la Catalunya Nord, per dos mesos conquisten tots els països catalans i el país Valencià!.
Ells, estudiants de català, del centre de normalització lingüística Omnium Cultural de L’Alguer, són treballadors immigrats a la maca ciutat Catalana d’Itàlia, que es troba a l’illa de Sardenya, i la coincidència que van estudiar català al mateix centre! Quina casualitat!
Quina gana d’estudiar!
Van partir des de L’Alguer el disset de juliol de 2007, havien guanyat dues beques d’estudis, les matricules del Sisè Campus Universitari “Mallorca - Andorra” i també la dinovena Jornades Culturals de”Gironella i Masdenverge”.
Van partir dies abans per passar uns dies de vacances a Billeneta i a Benasau, pobles del professor de català, que estan a prop de Cocentaina i Alcoi a la província d'Alacant.
Atenció als castells!
De fet, L’any abans tenien fer les dues mateixes matricules, però en una excursió al castell de Guadalest, pel carrer havien hagut un accident i s’havien trencat tothom les cames, i com animals els van ingressar a L’hospital, La Verge dels Lliris d’Alcoi, quina tragèdia!
Aneu a peu!
Amb el vol de L’Alguer, partin a Girona i en tren de la Renfe, fins a Xàtiva, els trens catalans són més cars del foc! Com és possibles que costin més de L’avió? Encara no el comprenc bé! Potser els auriculars que passen per escoltar la musica de la radio o mirar la pel·lícula més vella de Noè! En un tren així modern? o costa mirar les belles hostesses que hi havia a dins? Bhhhaaaaa!!!!! Coses catalanes!!!!!
Agafar-Vós les banyes!
Arribats a Xàtiva, poble maco i ric de cultura on diuen que la gent és cremada al cap! Joaquim els porta a visitar el casc antic i el castell! Ostres tots comencen a tocar-se les parts baixes! Però ells tenien una protecció per la mala sort! Un amic dels, el Marcel de L’Alguer, va donar de les banyes de cabra a cadascú per la bona sort! hi ha moltes dubtes sobre la procedència de les banyes! Els homes a L’Alguer les tenien trencades!
Mentrestant estaven als dos pobles, es relaxaven a les piscines, fent els turistes, no estudiants! Un dia, Joaquim els porta a les proves de la festa dels moros i cristians de Cocentaina, van espantar-se dels nombrosos grups i persones en una població de 10.000 habitants! Cada agrupació tenia un centenar de persones. L’aire de festa estava molt forta, les agrupacions davallaven del dalt del carrer Major a distancia de cinc minuts un de L’altre, la població estava a les voreres on hi havia bars i restaurants, tots seguts i mirant L’espectacle.
Beure fa mal!
Es notava, que hi havia persones amb puals grans i que anaven a donar de beure als participants, tots tenien el cigarro en boca i la beguda en mans i la cara vermella com el corall! Dones, homes, noies i nois,! Joaquim informa de la beguda, que es diu mentida, menester acostumar-se per beur-la, dóna problemes de panxa i al cap! la curiositat va més del límit, la beuen i pel poc mourien! allí la bevien també xicots i xicotes de poc nades, vells, dones embarassades, gossos, ocells en gàbia i els cavalls que participaven a la davallada! I faltaven els arbres, aquells no! O perdien les folles! La festa va agradar molt a part la intoxicació de la mentida!
Comença l’adventura
Acabat les vacances als pobles de Joaquim, parteixen per L’aventura d’estudis a L’illa de Mallorca a Artà. El dia 26 de juliol a l’aeroport de Barcelona, van sempre mirant si reeixien a reconèixer els estudiants del Campus, ni havien dues que daven la impressió de ser estudiantes, a l’arribada a Mallorca es van perdre d’ull, però es retroben a l’estació dels autobusos a Plaça Catalunya de Palma, mirant el mapa de la ciutat, que hi havia allí per trobar L’Obra Cultural, on hi havia la trobada de tothom, ells llegin sobre la motxilla d’una d’elles, “Hongria”, ostres!
No fieu-Vós de ningú!
Li pregunten si eren del campus, però per respondre hi han posat 30 minuts! Era la mala impressió que donaven! amb aquelles cares d'assassins que tenien! Li responen, “si “amb timidesa i perplexitat, hi una parlada perfecte de català! tenien raó! la presentació d'ells no era tan bona!
Contaminació de raçes estranyes!
Van junts a la trobada, i comencen a conèixer una part dels estudiants que arribaven de tant en tant, la impressió d’ells no era bona, s’han fet prestar les mans dels maniquins d'un negoci de roba que hi havia a la vora del despatx, qui ho sap que podrien trametre amb la tocada de ma?
El blanc color de moda!
La majoria eren dones, i blanques com la neu! Totes encreuades amb els esquimesos! allí coneixen Joan el professor de català, pareixeva una canya vestida amb les olleres!, els conqueridors es distingien pel color de la pell negra com el carbó! A l’Alguer el sol pica molt! partin a Artà. Allí coneixen la resta dels professors i organitzadors, tots mallorquins! el problema era aquell! Miquel, el Dalai Lama del campus, es comprenia malament amb el seu accent i idioma! Miquel Àngel, ni un llamp ni una saeta i ni un tro! deia de ser de L’illa, ningú li va a creure! És un Anglès que parla molt malament el català!
Quin trobada! la vida no va sempre en una direcció!
Fan la distribució dels apartament com que fos L’últim sopar de Jesús Crist! volien una subdivisió mesclades de nois i noies, però estan fotuts malament!.
No sol estudi!
A L’endemà fan la presentació oficial a l’ajuntament, amb capoxes i capuxets que compten al poble! Hi havia les fotografies dels participants de L’any passat els amics mancats per l’accident, la cosa més important, era el menjar i les begudes, semblaven animals! no hi havia altres coses més interessant!
La vida no és igual per a tothom!
Comença l’estudi! en bicicleta, van a les coves d'Artà i a la platja de Canyamel, l’organització les va donar a tots! Haia quin dolor! Però per qui no tenia gana, hi havia L’opció del cotxe, i a cap dels mandrosos, era Pedro! El cap de la tribú de la poca gana! tenia una filosofia sobre la vida, la millor de tots! “Com gosar-se la vida sense fer res i estar feliç” anava de qualsevol part amb deu africanes, dues el bufaven amb palmeres, dues llançaven en terra pètals de flors vermelles on caminava, una el pentinava, una li netejava la suor de la front per L’esforç, i quatre el portaven amb el baldaquí! Un autentic paixà! I era també el més amat de totes les estudiantes, estrangeres, un llatí molt facinant i simpàtic, com feia a ser un antipàtic en les seves condicions? Cert, te sempre de somriure!
Que és un metropolità?
Els emigrats de l’Alguer arriben tard per l’encontre per prendre les bicicletes, no havien comprès on era, i cercant pel poble el taller, troben pel cas Serban, un esquimes romanes! Li criden per fermar-se i pel poc no es mata! era ja tallat a una caiguda abans, va a diure que era molts anys que no prenia la bicicleta! Home de metròpoli! li deien de renunciar a la sortida, feia sang! Volia anar a peu! L’han conviscut a renunciar a l'excursió, amb aquells talls! Però no tenia cap problema a caminar, hi havia sis quilòmetres de fer!
Al final dóna les informacions per prendre les bicicletes, partin en cinc minuts de retard, corren com bojos per recuperar-los i no troben a ningú, desprès de tant arriben les esquimeses i esquimeses més morts que vius! No son acostumats la calor i fatiga.
Cada raça i cada color!
Entren a les coves amb el Dalai Lama de Miquel, l’anglès de Miquel Àngel i la canya vestida de Joan, les coves estava molt maca, noten que hi havia moltes estalactites trencades a causa de les banyes de la gent! Apaguen la llum i es sentia la musica de l’infern i engeguen les llums colorades qui colora les cares de les esquimeses, semblaven com les vampires de Dràcula, però quin vampires xiules! Qui espant! Hi havia tembé una llum que les feia més blanques, pobretes estava una ofensa per elles! als emigrats es veien, sols les dents! La cosa no dava una bona impressió! Acabada la visita, van a la platja de Canyamel, tenien prendre una mica de color i canviar l’aspecte, això fa part del curs del Campus!
Les esquimeses metropolitanes no fan ús de mitjans arcaics!
El retorn, Haia quin sorpresa! Caminant era con estar al Japó, totes Kamikaze! Elles pedalaven junts amb les esquimeses blanquinoses, de tant en tant ne queia una i qui dues i qui tres vegades sense motius! Quan els cotxes per la carretera tocaven el clàxon, anavan a caure com de les peres quites de l’arbre! O com bitlles al booling! Xerrant amb elles, desprès no es sentien més la veu, es giraven i la meitat era desapareguda, qui dins de les cunetes, qui fores de la carretera o als camps! Això pot ser que els emigrats portaven mala sort! arribats a Artà, era una desfeta d’una batalla amb els moros! sang de cada part!
No sols estudia, sa balla !
A la nit tothom en festa, feien part integrant, hi havia concerts per a tots els gusts, es ballava molt, els emigrants, es divertien com bojos, sabien ballar, i implicant les esquimeses, estaven encantats com era en festa el poble, els estudiants com les rates pinyades blanques que feien hores a la nit.
Dues maneres de fer les coses!
Excursió al torrent Pareis, desprès de la nit passada a la festa partien per l’Excursió, arriben com cadàvers eixits de la tomba de Tutankhamon! El pitjor era Joan, però no tenia problemes perquè l’excursió estava en davallada i anava per força de gravetat amb una motxilla gegant, les esquimeses, caievan a cul en terra de tant en tant, el tot estava molt espectacular,! Els emigrats com cabres salvatges saltaven de roca en roca.
Al cap del torrent, troben la platja, on hi havia la resta d’ells i feia cap a Pedro! Un ver turista! ell amb les africanes i les mandroses, però estaven justificades, tenien prendre color a sota del sol! Tots entren en aigua a banyar el cul! L’aigua d’amargada que era, esdevenia negra! semblaven cabres tibetanes!
Alegria i espant!
Excursió a s’Arenalat d’Albarca,Partin al vespre, pel parc natural, passant a sota als puig en cotxe i continuant a peu, els homes eren càrrecs com lames de les andes, el tot per sobreviure a la nit, encara Pedro i les mandroses fan el recorregut en cotxe amb el Dalai Lama, són d’admirar! Arriben a la foscor, on hi havia la casa per ells davant de la platja, estaven molt cansats, perquè el camí era molt llarg. Com formigues sobre el menjar, es tiren al mar, encara una altra vegada l’aigua negra! El mar a l'aparença era tranquil, però l’ona, a la riba s’alçava molt i la corrent portava sobre les roques, els emigrats avisaven del perill, però les esquimeses no volien entendre, ja que eren Kamikaze! Elles gosaven, els emigrats veuen la Joana una bella esquimesa de la Romania, que la corrent l’estava transportant, sobre les roques, els emigrants li cridaven més que podien, però pel soroll de les ones, no reixia a entendre! Les ones la prenen com un peix mort! Va a pegar sobre les roques diverses vegades, el cor va a muntar fins a la gola, afortunadament reïxi a n’eixí !
La nit es fa més fosca, les hores passen hi ha qui dorm en casa i qui en platja, al matí d’hora hi havia algú amb el cap ficat a dins de la sorra i el cul a dalt com els estruços!
Excursió a Pollença
Partin per la festa dels moros i cristians a Pollença. Davallen de L’autocar, veuen la festa molt animada, plena de gent, als carrers estava dificultós passar, tots els bars tenien les taules a fores per servir millor les persones, tots els abitants eren emborratxats malament, es tiraven de beure entre ells i ha les persones que passaven, llançaven tot el que tenien en mans, gots i llaunes!, moros i cristians alcoholitzats fins a la mort! En la ciutat hi havia un desgavell total i molt embrutada! Tenien el cap a forma d’ampolla i de barrica!
L’alcohol feia par de la festa!
Les esquimeses venien preses d’assalt dels moros, cristians, i de la gent que estava allí, les han banyades de cap a peu!
Passant pels carrers, la gent dels pisos, llançaven amb puals i canonades de goma aigua per banyar les persones, davallava de tot! Comença la batalla! Dels turistes, es trobaven a mig de la guerra dels alcoholitzats, era incontrolable, qui amb punyals i que espases qui llances i qui ampolles de vi! La batalla de la beguda! Ells, vermells com dels capons, creien de premsar del raïm, u contra dels altres i tenia eixir del vi dels turistes! Estaven morint sufocats de l’alè pudent d’alcohol! Pels carrers es sentia esclatant bombes! Ma no era així! Eren escopetes molts grans amb un cavallet, els cristians disparaven a mig de la gent i no hi havia de fiar-se, també les escopetes estaven emborratxades!.
El foc crema!
A la Festa del correfoc d’Artà, eixien del palau de l’ajuntament, els diables enfadats de les persones, posaven foc da cada part, enmig de gent i més boja estaven allí a cremar-se! A la plaça hi havia una fontana on le persones es tirava a dins per apagar-se el cul que cremava, els emigrants amb les càmeres estaven a mig del foc, sols una esquimesa croata era anada, les altres tenien por, no parlem de Pedro “ la festa es pot gosar sense cremar-se el cul!” persona molt sàvia! han vist el perill del foc, van a la fontana i amollen les samarretes a dins per no cremar-se, estaven en sandàlies, la gent de com eren tapades, pareixin que tenien del fer els escafandrers!
Quin dones!
La festa esdevenia més calenta i el goig pren de més, sempre els emigrants, amb valentia feien pel·lícules de tot, desprès arriben, les txeques les serbes les russes, les romaneses, i una alemanya, dones amb collons!i tambe la resta dels homes! On hi ha dones hi ha homes! El correfoc era tot per elles amb els seus bells ulls i les seves mirades apagaven el foc, quin dones! Arriben els bombers a llançar aigua al cul de la gent, Artà estava cremant amb els sous ciutadans i ciutadanes!
Al sopar a la fresca es menja així!
Els estudiants van preparar de menjar per a sopar a la fresca en plaça, cadascú portava un plat del seu país, qui bo qui mal, els emigrants i la Pepa una algueresa i Stefano un italià nordista! preparen un plat del lloc on estan immigrat “l’Alguer ciutat catalana”, fan espaguetis a la marinera, una mescla d’animals i fruites d’aigua salada! l’olor estava bo, la sabor no es saps! Van a portar tot passant pel carrer major d’Artà, sense samarretes i amb els pantalons que davallaven fins al límit, la gent que estava als restaurants entenien l’olor, i preguntaven “i nosaltres que mengem? ” i ells: “atacar-vós al tram!” arriben a la plaça, tots que manejaven com en un film westen! Volaven cuixes de pollastre, bistecs, plat i gots! Son vinguts també a menjar les gallines, gossos, coloms, cavalls i porcs del poble, la població tenia ser completa o no és festa! Els emigrants es trobaven be en aquell context! muntaven sobre les taules per agafar el més que podien o estaven sense menjar!
El comiat
El comiat, és estada una les parts més divertides, cadascú portava el que volia, cançons, obres teatrals i altre, era un comiat per plorar i pel riure, les txeques, feien la representació com matar el marit, les romaneses cantaven malament, les russes no es comprenia que feien, els emigrats, encara pitjor, no n’ha parlem! els millors! els alemanys! La poesia realistiqua de Leonie ha sorprés tothom del Campus! Andi era en tema a tot el context del campus, a divertit tots amb les cançons dels borratxos! Era L’Home del dia, sense ell no es podia acabar l’estada a Artà.

Dos mons diversos!
Partin a Andorra, prenen el vaixell per Barcelona, el mar tempesta, qui vomitava, qui volia suïcidar-se, perquè no aguantava el mar! arriben a Barcelona emborratxats, no de vi, del mar! Destruïts com naufragués! van en direcció del principat amb autobús, qui cridava qui plorava. A l’arribada troben Joan Ramon un alt funcionari del govern andorrà, es fa un curs accelerat del tipus anglès del palau reial de Carles d’Anglaterra, “com es comporta a Andorra!” Tots eren acostumats a ser com animals! Al principat, la manera de viure, era diversa sinó qui principat és! Els emigrats no eren acostumats a les muntanyes també si li agradaven molt, son persones de mar! i a mig agost amb aquelles temperatures, de 35º graus de Mallorca a 3º i 4º graus d’Andorra no les havien provades mai i a més dotze hores en viatge i tota aquella formalitat, ha espantats tots! Les esquimeses als dies a venir s’acostumen al clima també si sons calentes d’anima de cos sons fredes!
Excursió a la vall del Madriu
El govern d’Andorra volia que tots facin una excursió molt llarga i important, però no havien compres amb a qui teníem al que fer! Amb Pedro! el rei a cap de les mandroses i de les africanes, estava per succeir un escàndol diplomàtic amb l’ambaixada de l’Espanya! Al final guanya Pedro! No es pot canviar els ideals i els principis d’un Home! Visca la mandra! Com un curs de sobrevivència, Els emigrats i els estudiants partin per la vall, van afrontar una muntanya de 2870 metres! Per homes que viuen al mar sik. . . sik. . .sik . .! els mandrosos opten per una Passejada al fresc!, era com un documentar! La bellesa del lloc era indescriptible! Estaven a l’Himàlaia no Andorra! La temperatura davalla sota zero! oi! Troben un refugi de muntanya, però els emigrats volien dormir a l’obert, tenien veure les estrelles que cauen, però e prenen una malaltia com aquelles tropicals, no comprenien res! Un misteri! van el mateix a dormir a fores! Stefano el nordista, pren pel coll a tots, tenia por que mourien de fred i de la malaltia misteriosa! Entren a dins del refugi, i no son reeixit a dormir tota la nit! qui reia qui tirava pets i rots de cada llengua i a més el Dall Lama Miquel roncava com un tractor agrícola! Al matí s’aixequen com zombies! davallan per la vall, el paisatge era un encant, el riu els acompanyava amb el soroll de l’aigua, a tres quarts de l’itinerari, hi ha un encontre amb la tribú dels mandrosos de Padro, van a ajudar-los, semblaven d’haver fet un viatge a mig de les muntanyes de Canadà!quin cadavers! Tots retornen a l’hotel amb una experiència per una part dramàtica i per una part bella!
Patinar palau del gel!
Els estudiants van patinar i conduir el cart al palau del gel de Canillo, la cosa més sorprenent eren els emigrats patinant a cul en terra no en peus! cosa voleu pretendre de gent de mar? però ells com Kamikaze, se son llançat a mig de la pista, sempre a cul enterra, les russes i les romaneses els agafaven amb les mans com les mares porten els seus nens a passejar! La valentia dels emigrats estava a fora dels límits humans, deien “ a risc de trencar-nos l’os del coll i de cul tenim de patinar! ” la suor a sota zero no l’havien tinguda mai! Les esquimeses patinaven com esportives! Elles belles com el sol a mig del gel! A l’endemà hi havia la competició de cart sobre el gel, tots vestits com dels TOP GAN americans, la sfida era una qüestió d’orgull i sobrevivència! El Dalai Lama, les havien guanyades totes els anys, i enguany volia fer el mateix, li van dir que per aquesta vegada estarà fotut! Com girats de cervells es pegaven un contra l’altre i a qui li agradava atacar-se el mur amb el cart, al final el Dall Lama està fotut! emprenyat, enfadat i altre encara, per haver perdut la competició, no es sabia a quina llengua parlava!, havia guanyat una bella esquimesa, tambè els altres homes fotuts malament, com era possible això? les esquimeses tenien un’arma secreta, (SON DONES I RES MÉS!)
L’estada a Barcelona no la vull descriure!
L’aventura acaba aquí, perquè la part més trista, la partença de tots a Barcelona no es pot escriure per la tristor!
La historia acaba contra la gana
Vós vol diure per qui no l’ha comprès, que els emigrats, sóc sempre jo Paolo, així com els catalans per la meva estada de les dues matricules que he fet, entre el disset de juliol i el nou setembre, el numero de quantitat de les nacionalitats i raça, és el numero de les vegades que em van passar! La causa d’això es la color de la meva pell, que és mora, per la calor molt forta que tenim a l’illa de Sardenya i el meu accent! Que s’acosta als països de l’Amèrica llatina!
Una abraçada molt forta a tots els amics i un petó molt gran a les amigues que m’han tingut companya en aquesta experiència de vida
Paolo