Un païs i una llengua desconeguda

L’estada de dos mesos d’aqueix estiu, a tots los països de domini lingüístic català, m’ha fet comprendre de quant los catalanoparlants no coneixien la realitat del meu país “l’Alguer”. Durant l’estudi de llengua i cultura catalana, he coneixut centenars de persones, de tots els nivells lingüístics culturals i, social, me desplau diure que, les coneixences dels catalans estan encara molt baixes.
Jo, al llong període no estava sol estudiant, me fent divulgació del meu país, això a causa dels catalans. A voltes, als oficis, botigues, bars, bitlleteries, a los carrers, me barallava a me los catalans quan pregundava una qualsevol cosa, no perquè lo volia, d'una manera o l’altre venia constret, la gent inconscientement estava enfadada, tinc molta estima dels catalans, i també jo só un català “estranger”, lo tot és, que no parl castellà, entenc sol poques paraules, que semblen a l’italià o al català, un català que no parla lo castellà per ellos és impossible, me responeven sempre en castella, això pel meu accent i color de la pell, só passat per vuit voltes brasilers, sis portuguès, quatre italià, tres moro, dos mexicà, una volta hondureny, veneçolà, Francès i, català de la Catalunya nord, tots dieven que no era possible no saber lo castellà, donava totes les explicacions, molts continuaven a s'entendre presos pel cul, quan pregundava explicacions damunt de les paraules castellanes, encara pitjor, en canvi si u corprenia de ahont venia, me submergia de pregundes, i estava perplex de tendre l’ocasió de parlar per la primera volta amb un català de l’Alguer.